Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Juny de 2010

Menjar sense sal no pot ser bo. Sí, sí, continueu llegint i ho entendreu.

Entre els convidats a la revetlla de Sant Joan a casa, vaig comptar amb un dels millors coctelers dels anys 80 a Barcelona.

Estava previst que el còctel estrella seria el “mojito“. Així doncs va venir equipat amb la bossa amb tota la paramenta: coctelera, rom, llima, menta fresca…i sabiduria.

De la maceta i el gel se n’encarregava la casa. I del sucre també…..

…. l’especialista era ell i podem dir que jo era el manobre.

– Vinga, embolica el gel amb un drap net i a picar-lo, però que no quedi pilé.

– Passa’m el sucre, sisplau.

– Aquí tens.

Així doncs, començà la sessió de degustació…

– Això és el mojito? Sap estrany, trobo un no sé què. A veure, a veure, que ja el tasto jo.

– Rafel, m’havies donat sucre?

– Ai, em pensava que era una sucrera.

Rafel, mindundi !!!



Read Full Post »

Rosa sobre granit

Rosa sobre granit

desafiant-se  fit a fit

Ets flor pionera de poncelles porugues

Fent miques el cor dur

guarint fels pas a pas

amb quars marcant el temps.

Renovellada primavera d’estiu

tota xopa de rosada

dibuixa primigènies perles irisades

sobre ignis grisos plutònics

que esdevenen quers vellutats.

PD. La primavera a Cerdanya s’ha fet esperar més que a molts indrets

Read Full Post »

Aquesta setmana es commemora el 50è aniversari del viatge del retrobament Lo viatge del retrobament

Corriva l’any 1960 , veniven per la Marina…

Fa 50 anys , en plena dictadura franquista, un centenar d’intel·lectuals dels Països Catalans van arribar en vaixell a l’Alguer.

L’arribada suposà dues sorpreses:

1-. Pels milers d’algueresos que van anar al port a rebre aquell vaixell , que segons deien venia de ponent carregat de gent que parlava “Alguerès”

2-.Per aquelles persones que parlaven alguerès, sense haver trepitjat mai l’Alguer, les quals van ser rebudes per milers de persones onejant la prohibida senyera a una ciutat italiana, ciutat que la majoria de catalans, valencians i balears desconeixien que existia.

50 anys després el retrobament no és sols una data emotiva, avui el contacte econòmic s’ha enfortit, els intercanvis culturals es van multiplicant i creix el coneixement mutu després de segles d’oblit.

Hi destaquen en poesia algueresa Antoni Canu (artesà de la paraula) i Anna Cinzia Paolucci. (Poetesa de llums mediterrànies i sensibilitat corprenedora)  A la cançó, Franca Masu i Claudi Gabriel Sanna

Més informació:

L’Alguer ciutat catalana de Sardenya

Vilaweb

Centre excursionista de l’Alguer

Read Full Post »

Si observeu amb deteniment les etiquetes d’ampolles de vi , qualsevol altre beguda o productes alimentaris, veureu que són adornades amb medalles, diplomes, reconeixements i premis d’exposicions internacionals . Gràcies a les exposicions internacionals d’Anvers, París o Londres, aquests productes ja eren a l’Olimp quan aquí, dissortats de nosaltres potser ni existien. D’això se’n diu extraordinària visió de futur després d’haver-se ubicat als inicis del segle XX. El poder avançar o retrocedir en el temps és un desig permanent dels éssers humans inquiets.

Ara i aquí, tinc a les mans una ampolla de vi premiada a un bon grapat d’exposicions universals. Es tracta d’un Priorat del 2014 premiat també a l’Exposició Internacional de Falset. Puc donar fe de que el seu boquet és afruitat amb lleugeres olors d’espígol i farigola i la cursa de premis només acaba de començar.

Ampolla abans d’etiquetar-la

PD. Nota de redacció a 28-12-2019:

La Cerdanya des de Can Fanga

Bloc premiat a l’Exposició blogaire virtual de Perpinyà 2016.

Medalla de bronze de l’Exposició Universal de París 2017.

Menció d’honor de Ceretaniam reunificata 2018.

Read Full Post »

Com us avançava a la 9a endevinalla, des de sempre la nostra és la millor.

Ja sé que en Serrat cantava “La dieta“, tema que ara està d’actualitat; que als Estats Units van inventar una cola fosca que dóna espurna a la vida i que a Sudamèrica fan farina de fer nones. (més…)

Read Full Post »

Relat

  Última hora:  s'ha mort José Saramago  

La ciutat es va col·lapsar en el funeral del Poeta. Als edificis d’institucions públiques i privades, les banderes onejaven a mig pal tot lluint crespons negres. (més…)

Read Full Post »

A iniciativa d’en Pere de Saragatona m’uneixo a la iniciativa blogaire per recordar l’obra de Jesús Moncada.

Un llibre de narracions entranyable sobre l’antiga Mequinensa és “El cafè de la Granota“. D’entre les seves narracions em ve a pèl una, ara que tenim futbol a la sopa, de principal i de postres.

Futbol de ribera és datat al 1958. Una foto esgrogueïda a un bar, on si no! pren vida . Onze matalots, tots ells amateurs, són retratats abans d’iniciar-se un partit que va esdevenir històric.

(més…)

Read Full Post »

9a endevinalla

Sense caure en pressumptuós,  puc donar fe que la nostra és la millor.

                

 

PD. La solució el cap de setmana vinent i us en puc assegurar que aquest mes se’n parlarà.

Blogs recomanats

Read Full Post »

SONET DE LA GUINEU

164è joc literari “Tens un racó dalt del món”

Fotografia Vicent Pellicer

Tremola tot el bosc antic

Quan se sent la llunyania

Sota l’escruixidor xerric

De la tala la lletania.

Armat amb càmeres i pic

El botxí la fotografia

Ben arpada com un garric

La rabosa astuta malfia.

Renard d’orelles esmolades

Posant enginy quan van mal dades

Amb silent udol gutural.

Mirada digna del guillot

Escolteu ara el rabosot:

Proposem un parc natural.

Read Full Post »

Estem voltats d’elles i ja no hi parem atenció, si és que algun cop ens hem aturat a analitzar-les.

El món de l’esport se n’emporta la medalla d’or pel que fa a frases inútils ( o aparentment inútils), tòpics i expressions per a la posteritat.

Quantes vegades no hem sentit dir a pilots de Fómula 1 : Hem fet una cursa molt bona. Jo fins ara creia que el pilot era l’únic ésser viu al monoplaça, ara hauré de pensar que uns incansables minairons o ,uns treballadors barrufets, fan la seva dins el xassís del cotxe mentre es desenvolupa la cursa.

També diuen amb freqüència,  per exemple, al bàsquet: Hem fet un partit molt seriós. Bé, se suposa que aquesta és l’obligació de tots els equips, excepte dels Harlem Globetrotters.

Al futbol n’hi ha per llogar-hi cadires. Una de les frases més habituals és : El futbol és així. Frase utilitzada curiosament només quan es perd.

Quan un jugador fa declaracions acostuma a dir: ” Como te decía antes…” i, o bé, ens quedem amb les ganes de saber què deia abans, o bé, es repeteix més que el pebrot i els mitjans ja no saben per on fer el tall.

La tasca dels comentaristes ( especialment d’aquells que barregen política i esport sense vergonya) és digna d’estudi antropològic.

Als Jocs Olímpics, TVE va enviar un comentarista a la prova de rem. Després d’assabentar-se’n de que no es tractava de cap grup musical ni que la peça en qüestió no era un estri per ficar les pizzes al forn , arribà a la conclusió de que era una especialitat esportiva. Va retransmetre amb apasionament la cursa, talment semblava el capità Garfi portant el timó dels remers espanyols. Hi participaven quatre equips i es classificaven per a la final els tres primers. Es va passar tota l’estona dient l’extraordinària cursa que estaven realitzant els remers espanyols, de fet semblava que la resta d’equips s’estaven passejant en barca pel llac del Retiro. La cursa va concloure amb l’equip espanyol en quarta posició. ( El “periodista” va aconseguir fer bona aquella expressió de : val més una imatge que mil paraules )

El planxot del 2009, ja que no l’he pogut aixecar a París ho faig veure.Enguany no ha pogut ser, però visca la USAP

No hi entenc gaire de rugby. Li  deixo la feina als experts, per exemple, en Pere Manzanares de Ràdio Arrels

Read Full Post »

Older Posts »