Aquest cop eren liderats per una jove il·lustrada, la qual els guiava amb resolució. Tenien una fe cega en ella, escoltant la paraula, la seguien com a ramat a seva la pastora. Els conduí a un castell que, il·luminat com una joia, coronava la costa, far en la negra nit.
Arribats al pont llevadís, l’entrada es produí sense cap tipus d’oposició. Passadissos, sales, escales, cellers, habitacions, no eren per a ella obstacle en el camí per aquell laberint de pedres nobles carregades d’història.
L’objectiu el tenien a tocar, la Biblioteca era l’escenari. Entre un gran terrabastall de cadires, la guia turística ubicà el sorollós grup d’escandinaus a les darreres files; abans no comencés el recital de la soprano a la gran gala estival.