REALITAT INFORMÀTICA

Entremès en dos actes ( o performance )

( Hi ha un hall, a l’esquerra una saleta amb un ordinador i una impressora, i al costat un altre despatx on posa direcció )

(Hi ha un home davant l’ordinador, el tanca i marxa)

HOME: Me’n vaig a una reunió ja són les tres.

DIRECTORA: Que vagi bé la trobada.

(El llum es va esmorteint i només resta una llum zenital sobre l’ordinador. Se senten rialletes. He dit zenital, llum ze-ni-tal)

(Se sent un timbre, arriba un tècnic informàtic amb maletí i truca a direcció)

TÈCNIC: Bona tarda, venia a revisar l’ordinador.

DIRECTORA: El coordinador acaba de marxar, no sé què s’ha de reparar. Tampoc sabia que vindria avui.

TÈCNIC: Ja m’ho miraré.

(Va on és l’ordinador, l’engega i mentre xiula la Marsellesa)

(Truca pel mòbil)

TÈCNIC: ei, compi com va per la central? Aquí estic mirant-me un ordinador, però no sé què li passa. Jugaré una estona al solitari , omplo el formulari i torno. (Penja) Això és una mina.

(Deixa una còpia del formulari a la taula de l’ordinador i marxa)

(S’apaga la llum, es torna a encendre )

(Entra a la saleta una mestra – se sap que és mestra perquè va carregada de llibres, bosses i carpetes- )

(Engega l’ordinador i prepara un document)

MESTRA: Vaig a imprimir aquest document ( parla sola, cosa que a les alçades de curs no és improbable )

( La impressora comença a escopir fulls sense aturador )

MESTRA: La impressora s’ha tornat boja, s’ha tornat boja.

(Arriba la directora)

DIRECTORA: què passa, a què vénen aquest crits?

MESTRA: He clicat per fer una còpia i ja han sortit 23 fulls.

DIRECTORA: Ràpid, obre el calaix dels fulls i com a mínim no continuaran sortint còpies.

MESTRA: I el coordinador?

DIRECTORA: Ha sortit a una reunió, no es nota?

(Cada una continua treballant a una saleta diferent i poc després… )

DIRECTORA: Què passa que no va l’ordinador?

MESTRA: A mi tampoc , no va la xarxa ni Internet.

DIRECTORA: Deu haver saltat el servidor.

MESTRA: Espero que torni ràpid el coordinador.

DIRECTORA: Jo vaig a signar documents, sort que es pot fer a mà.

(Torna el coordinador)

COORDINADOR: Com ha anat tot?

(Elles el miren fixament)

COORDINADOR: Ha vingut el tècnic

ELLES ( Corroboren ): Sí

COORDINADOR: Ha fallat Internet

ELLES ( Corroboren ): Mmm

COORDINADOR: Res més?

(Assenyalen la impressora i amb l’altra mà es claven les ungles als llavis)

COORDINADOR: La rebel·lió de les màquines…

( S’apaguen tots els llums, fins i tot el zenital. Se sent un espetec )

Castelldefels, qualsevol dia i hora que el coordinador informàtic no hi és a l’escola

* Als companys i companyes de feina que demostren dia a dia que el factor humà segueix sent primordial

Read Full Post »

Una situació dramàtica

Algunes persones amb autoinvestida autoritat anaven fent recular la gernació que s’hi acumulava poc a poc. Alguna part la tenia trencada, aquestes persones tot i no saber on havien de posar l’accent , deien que era clar que necessitava renovar l’aire.

El munt de curiosos, badocs i desvagats feien rotllana i comentaven trepitjant-se les paraules :

Potser s’ha quedat encarcarada

Tal vegada se li ha de fer el boca a boca.

Al 012 tenen solució per a tot

La privada arribaria més ràpid

Tots els intents dels que eren més a prop donant propostes a tort i a dret, eren debades, el dramatisme de la situació anava pujant graons; aleshores una de les persones més grans amb el rostre desencaixat interpel·là la multitud demanant:

Read Full Post »

Un Sant Jordi de no-llibre

Ningú gosava dir-li res.

El matí de Sant Jordi instal·là una taula de càmping ornada amb una senyera cansada, de colors somorts. Ensenya que portava més de 30 anys voleiant amb goig unes poques diades i empenyent dies a la foscor d’un calaix polsegós. Aquelles llargues dàcades havien desdibuixat cada una de les barres de sang i or. Malgrat tot, ufana i orgullosa, dignificava aquella modesta taula.

Dalt la taula no hi havia ni un sol llibre, tothom feia una distreta llambregada i passava de llarg. Alguns, pocs, feien un somriure burleta; altres arrugaven el front interrogativament.

Passava totalment desapercebut a ulls de plomes d’èxit mediàtic, que anaven signant edicions amb consabudes fórmules i frases encarcarades. Els mitjans li donaven literalment l’esquena, ni tan sols havien advertit la seva presència.

La taula, però, no era buida. Un full esgrogueït fixat amb una pinça presidia la taula.

No sap com, es va trobar davant una periodista.

(Aquell que m’està llegint no pot veure des d’aquí que sota el braç duia una carpeta amb l’anagrama de Ràdio Esparreguera i una gravadora de mà)

Ella li preguntà:

-Ha escrit algun llibre?

Ell va respondre:

-No, mai.

– …. i per què té aquesta parada?

– Per reivindicar-me com a no-novel·lista.

– …. em sembla una magnífica idea. Té algun projecte en ment?

– Ara pla, de moment no deixar-me seduir pels cants de sirena.

– L’admiro profundament. Puc fer-li una dedicatòria?

– És clar, per què no?

Al full va escriure:

Perquè continuïs fent voleiar sempre les paraules i no les facis mai presoneres de galerades ni d’im – pressions.

Signat:

Clidice *

* Blocaire de categoria que en aquest article ja dibuixava una idea d’aquest tipus.

Read Full Post »

Punxes de cotó

A les companyes de feina

Viatgem amb les paraules

I amb elles acompanyem:

Infants, quitxalla i jovencells.

Sabem,

No hi ha rosa sense espines

Quan el premi  és la flaire

S’han tornat punxes de cotó

Quan la paraula s’ha tornat color

Als ulls veig l’encís de la lluïssor.

Gràcies a la Isabel Barriel de la que he manllevat un vers del seu bloc

Read Full Post »

Trencar el bloqueig

156e joc literari del blog d’en Jesús Maria Tibau ” Tens un racó dalt del món”

Un cel gris cobria el cel de la ria de Pasaia. En el moll , un grup d’arrantzales jugaven al mus. Així mataven les hores d’aquella preocupant parada tècnica sense poder anar a les costes somalis.

Davant seu es palplantà un grup de turistes anglesos…

– Sorry, is there any ship to England?

Patxi aixecà lleugerament l’ala de la txapela i, en aquell instant, un solitari raig de sol travessà la manta de núvols que cobria el cel cantàbric.

– Bai !!!! Això, vull dir Yeeees !!!

– How much is it?

– No problem, no problem.

Mikel, que llegia l’última edició del Deia , comentà:

– Patxi, que fa quatre dies que no arriba verdura a Anglaterra.

– Per acompanyar aquests bacallans aniria bé uns pebrots de Gernika o espàrrecs de Tudela.

– I si els agrada el picant uns bitxos d’Ibarra.

– I per postres pomes d’Usurbil, raïm de Getaria i cireres d’Itxaso !!!

El grup anglès que s’impacientava, preguntà:

– When we go?

– Two hours, que hem d’anar al supermercat.

– OK

I així partí cap el nord, sota un cel de plom i un núvol de cendra, un tonyinaire carregat de verdures, fruita i un grup britànic sense avió.

Fotografia i cuiner: Rafel Casas

Read Full Post »

Tot s’aprofita

El conseller Pere Nadal anava regirant les papereres i recollint rampoines que trobava per les andanes de l’estació de Sant Vicenç de Calders.

L’objecte de la recerca, tot per recollir fons , era subhastar-los al mercat de tercera mà. Sabia que per assumir dignament el traspàs de Rodalies tot s’aprofita.

Joc de Sant Jordi

TUMATEIX LLIBRES, parlem de llibres

Read Full Post »

Dites de l’Alta Cerdanya

Dites de l’Alta Cerdanya

Aquí us faig a mans un petit recull de dites que corren per l’Alta Cerdanya, però ben segur per altres comarques de Catalunya.

Enveig no veig, a casa me’n torno : Enveitg je ne le vois pas, je rentre à la maison.

Oceja, el bon Deu s’hi passeja i de tant en tant bufeteja :Osseja, le bon Dieu s’y promène et de temps en temps y donne des gifles.

Palau de la clau : Palau de la clé.

Comencem l’any, com l’hem acabat : commencons l’année, comme nous l’avons terminée.

Pluja de Nadal, mitja “predegada” val : Pluie de noël vaut mi-grêle.

Josep, Maria i ases, n’hi ha per totes cases : José, Marie et les ânes, il y en a dans toutes les maisons.

Qui plora no teta : Qui pleure ne tête pas.

Els vells no volen morir perquè sempre tenen quelcom per dir :Les vieux ne veulent pas mourir car ils ont toujours quelque chose à dire.

Català burro i gavatx porc : Catalan tête d’âne et gabatch tête de cochon.

Read Full Post »

Totes les sortides dignes

El dimarts 13 d’abril es fa la presentació virtual del llibre “Totes les sortides dignes”. Llibre conjunt proposat i dinamitzat des del seu bloc per Jesús Maria Tibau.

Es tracta de poemes amb la frase Una sortida digna , que correspon al títol del seu llibre de contes del mateix nom i al que ja vaig fer referència en aquest article . Heus ací un dels microrelats:

Un xiquet plora mentre el seguici avança. Però no és de la família; el cotxe de la funerària li ha rebentat la pilota.( J.M. Tibau )

La meva col·laboració ha estat amb aquest poema que fa referència a la comarca de la Ribera d’Ebre , just després de la decisió de l’Ajuntament d’Ascó de demanar ser ubicació del cementiri nuclear. En el poema he intentat expressar un seguit de sensacions qu em provoca aquest tema i els perills invisibles que ens porta cert tipus de progrés.

En aquest llistat hi ha les altres col·laboracions amb algunes de les quals comparteixo més llibres i il·lusions.

Esteu convidats a veure una copa de cava

Read Full Post »

LES FALLERES DE LLO

Clica la foto per veure detalls

Puntuals reines de l’horta

cada hora fent la despertà

porten d’ací i d’allà

a la sang la mascletà

Read Full Post »

Roc de Vidre

Verd arrapat impossible sobre el vidre.

Pel peu trèmols reflectits a les aigües,

despertant  rialleres, cap al pla s’escolen.

Emergint gemegós de part natural

és el rocam espill del cel maternal.

Read Full Post »