Posted in 4ratlles, pensaments, viatges, tagged cultura, història, Joc literari, literatura, relats, viatges on 14 Mai 2018| 2 Comments »
El redactor en cap del blog la Cerdanya des de Can Fanga ha estat premiat amb el segon lloc del VI Concurs de Microrelats del Museu Marítim de Barcelona.
Fotografia del Museu Marítim de Barcelona
El relat titulat Diari d’un pailebot ressegueix la relació de la nau centenària amb la història de la ciutat de Barcelona.
Posted in 4ratlles, pensaments, viatges, tagged relats, viatges on 22 Abril 2018| Leave a Comment »
CONVALIDACIÓ
La Universitat de la Vida obre el termini de sol·licituds abans de fer un pet com un aglà.
TREN MÀSTER
Personalment, no recordo haver-hi viatjat mai.
TÍTOLS FI DE CARRERA (no afiliats)
Gran oferta. Viatge en tren de 4 dies pel centre ibèric. Et fan el llit cada dia. Màster no inclós.
TANT DE SACRIFICI VALIA LA PENA (Afiliats)
Amb màster-raïl viatjaràs pel morro.
MARE DE LA CIÈNCIA
Molts viatgers tenen un màster en paciència i no el pensen tornar.
PARAULES, PARAULES, PARAULES…
Després d’haver anunciat milionàries inversions, no serà que Rodalies és un màster sobre rodes?
Posted in 4ratlles, pensaments, viatges, tagged art, cançó, cultura, Joc literari, relats, viatges on 17 Abril 2018| 2 Comments »
Relats conjunts del mes d’abril ens proposa una crònica sobre el nou grup musical que ho està petant. El líder del grup ens fa cinc cèntims de com porten la fama i els seus modestos orígens.
Us explicaré sense ànim de cansar-vos la meva història musical. Ningú hagués dit que d’una afició casolana arribaria ( arribaríem) a ser una celebritat a la música infantil alemanya.
He estat tota la vida treballant com un burro. Sort que em vaig escapolir fins a Bremen. Allà, nord enllà, on diuen que els músics estan ben valorats és on vaig anar a petar. Jo, com tothom sabia, menys el meu antic amo, faig sonar la flauta de meravella.
Fent bon vent i barca nova, vaig estar tocant en algunes jam sessions en les que vaig compartir escenaris amb un confrare percussionista. Certament el nouvingut necessitava un assessor d’imatge ja que tenia a la galta un bon Sangtraït i millor que no cantés ja que tenia cronificada una tos de gos espantosa. El company m’explicà que havia tingut una feina molt dura a la mina i que necessitava aires nous. La proposta meva l’entusiasmà i s’incorporà il·lusionat a una banda embrionària.
Durant la mini gira per petits locals, festes populars i, no us ho perdeu, festivals infantils un altre parroquià se’ns uní. Fugia com gat escaldat de certes ofertes de feina precària. Optimista de mena decidí unir-se’ns com a guitarrista, ja que tenia experiència tocant tributs a grups consolidats com la peça Que fosca és la mina. Sortint de diverses situacions injustes i irrespirables en férem un nom com a una banda de música que, tant de bo, ens hauria agradat que fos la revelació de l’any.
Per completar el grup se’ns incorporà en “menos que canta un gallo” un emigrant de Morón. Li havien picat la cresta per demanar millores laborals i alçà valent la seva veu, cansat d’actuar en after hours, quan per la majoria encara ni havia sonat el despertador.
Sobre la taula algú suggerí passar a registrar-se a l’oficina de la SGAE germana, però certament preferíem tocar en locals petits i no restar lligats a contractes escombraries per fer una digna carrera musical. No sempre cantàvem el que volíem: Seré tu amante, bandido no estava entre les nostres preferències, però no ens imaginàvem tampoc dedicar-nos al públic infantil, que és molt més agraït.
Així doncs, arribats a Bremen, la glòria i la fama els arribaren de la forma més inesperada. Penjàrem una composició on es musicava un conte tradicional dels germans Grimm. El trampolí ens arribà amb Es tanzt ein Bi-Ba-Butzemann. A les festes infantils es cantava en rotllana i el que parava no s’havia de deixar agafar per l’home del sac. Fins aquí tot normal, però de sobte ens començaren a ploure comandes des de Katalonien i una agenda de bolos que no te l’acabes mai.
Si ens voleu escoltar podeu clicar al nostre pòster.
Nicolas Tournier, 1630-35, Le Concert
Posted in 4ratlles, pensaments, viatges, tagged fotografia, natura, relats on 30 Març 2018| 1 Comment »
REALISME vs. VIRTUALITAT VORA EL MAR
El passatger del Mataró-Barcelona s’hi entretenia mirant a la pantalla del mòbil imatges de platges caribenyes.
PRIMERA LÍNIA DE MAR
El tren de la platja restà bloquejat.
Cap problema.
Pels passadissos s’ofereixen pareos, ulleres de sol, massatges, “cervessa-bier” i, fins i tot, mojitos exprés.
CARNAVAL DE SITGES
El viatge de la comparsa sortí molt bé de preu. La disfressa de ferroviari fou molt reexida.
Posted in 4ratlles, tagged art, cultura, Joc literari, relats on 28 Març 2018| 2 Comments »
Relats conjunts ens proposa interpretar aquesta obra d’en Santiago Rusiñol.
La xarxa d’informadors de la Cerdanya des de Can Fanga ha lliurat alguns informes, poc fiables tot sigui dit, a la nostra redacció. Fins i tot, han tingut la gosadia de treure quatre frases al vent pronunciades per la dama fastiguejada que veiem asseguda a l’entrada.
DONA DE PEGA
Cada nit m’espero el marit que és cuiner.
Ja és mala sort que un refotut i pollós artista planti el cavallet davant de la porta.
Que no ho enteneu?
Llegiu, llegiu les ressenyes dels crítics artístics a la galeria i veureu per qui em prenen.
EPÍLEG D’UNA VIDA
Bevien anissos, però de feliços no gaire.
CAFÈS I LECTURES
Van obrir un bar-llibreria. De moment el negoci comença com a cafeteria. Si tot va bé, començaran a omplir de llibres les prestatgeries.
MEUCA NOSTRADA CAIGUDA EN DESGRÀCIA
Nascuda a Ceret, anà a raure als baixos fons de París.
Amb melangia, cantava “Rossinyol que vas a França”.
Els clients, calents, hi passaven sense parar esment en la seva follia.
Posted in 4ratlles, pensaments, viatges, tagged cançó, cultura, fotografia, relats, viatges on 26 Març 2018| 1 Comment »
VIATJAR I SENTIR-SE COM A CASA
Tenien habitualment el banc de davant ple de bosses i sabates amb peus. Decidiren doncs, fer un pas endavant al niu de Rodalies. Decoraren el compartiment amb lamparetes de l’Ikea i unes cortinetes naïf Tüke Mirhas.
TREN DE LA SELVA
A hora punta s’ensumava la presència del tigre.
SERVEI DE KARAOKE
El conveni entre la patronal i Railfe arrenca. S’inicia amb “Visca nostramo”, un mític himne obrer a les pantalles.
Posted in 4ratlles, pensaments, viatges, tagged gastronomia, relats, viatges on 12 Març 2018| 2 Comments »
CORTINA DE FUM
El casernari menú de croquetes del Ràpid nocturn amagà retards, incomoditats, climatització descompensada i milions d’euros llançats a la bassa.
DISCURS D’INAUGURACIÓ
És el maquinista el que escull els viatgers i el tren a l’ample de via… L’europeu? Som trens i tenim ferroviaris. Quan més retards, millor.
MALSON FERROVIARI
Somiava que en tornar de visitar els col·legis electorals, el 2-O, seria rebut a Madrid amb porres.
Posted in 4ratlles, gastronomia, pensaments, viatges, tagged cultura, gastronomia, relats on 22 febrer 2018| 3 Comments »
El tren torna a arrencar després d’un procés de renovació .
DE CUINA DE MERCAT A CUINA DEMACRADA
Les devaluades croquetes desapareixen de cop del menú de l’alta velocitat.
LA COMPANYIA DIU QUE ESTIMA EL CATALÀ
Els trens hispànics inicien un cicle en català de pel·lícules… mudes.
MEGAFONIA BILÍNGÜE
Anuncià l’avaria, primer en espanyol i després en castellà.
Posted in 4ratlles, tagged art, cultura, història, Joc literari, relats on 16 febrer 2018| 4 Comments »
Raffaello Sanzio, 1518, Autoretrat amb un amic
Relats conjunts ens ha encarregat què ens suggereix aquesta obra.
La redacció del blog La Cerdanya des de Can Fanga ha sortit de nou al carrer per tal de fer un nou exercici de periodisme d’investigació.
Aquest cop a París ha destapat un escàndol que pot fer perillar les bases del Renaixement. Segons asseguren fonts fiables, sempre ens han fet creure que aquest art es basava en el passat clàssic.
Ara entrarem en el cos del delicte. Quan gairebé ningú ha discutit l’autoria de l’obra, encara hi ha un debat apassionat sobre el destinatari de l’obra i, en especial, qui és el jove retratat en primer terme.
El que ha restat fora de la discussió, d’una manera interessada pel lobby col·leccionista, és que el pintor tenia una visió extraordinària de futur. Aquesta obra és la prova fefaent d’aquesta capacitat sobrenatural del pintor italià.
Que amb l’autoretrat la seva imatge passaria a la posteritat, bé. Que seria una destacada obra exposada al Louvre, bé. Però, que estols de japonesos tindrien l’oli anomenat Doble retrat com a nineta dels seus ulls era una primícia en les tendències futuristes de mercat. És més, en el seu dia, l’artista tingué el mecenatge perquè es presentava com un precursor de la ciència ficció. A dia d’avui, la clau no és en el diferent pentinat, que també es nota d’èpoques diferenciades, ni en els clarobscurs, ni en els punys de la camisa; sinó en la revolucionària Minolta SR-T101, coneguda per ser la primera màquina fotogràfica amb obertura automàtica de diafragma.
Observant amb deteniment, de l’home que hi ha en primer terme hi penja un model amb una tan sorprenent similitud a la que portaven els turistes japonesos que es pot considerar un plagi a l’avançada.
No ens ha d’estranyar que des de l’imperi del sol naixent s’hagi encetat una invasió gens subtil d’Europa, per tal de destapar milers de falsificacions en obres d’art esteses per totes les pinacoteques.
Aquest cop, gràcies a la intuïció i els nas dels nostres redactors, els successius marxants que han fet l’intent barroer de fer-nos passar garses per perdius han quedat: RETRATATS.
Posted in 4ratlles, tagged art, cultura, Joc literari, relats on 25 gener 2018| 4 Comments »
Relats conjunts ens proposa parlar sobre aquesta parella que retratà Modigliani. La redacció de la Cerdanya des de Can Fanga ha aconseguit una exclusiva de la real
Amadeo Modigliani, 1915, La sposa e lo sposo
L’ex-senador se n’anà al bar per ofegar les penes, després del ridícul diplomàtic. El cambrer, mentre netejava el got de tub, se’l mirava de reüll. Després de la tercera consumició, s’apropà al client americà. Mirant-se’l de fit a fit, li etzibà amb confiança, amb la franquesa barrejada amb sorna que tenen els barmans experimentats:
—Ep amic, a què ve aquesta cara tan llarga?
L’ex-presidenciable confessà, després de fer un llarg glop, que havia tingut la idea d’oferir a la ministra italiana, per quedar bé, una reproducció dels avantpassats d’aquesta.
Aquí, a l’instantània inferior podem observar el moment històric. Deixant una mica de banda la rigidesa protocolària passà la mà sobre l’espatlla de la política romana. Davant del rellotge amb nombres romans, com a testimoni secular, es veu en John Kerry ensenyant el quadre de Modigliani a na Federica Mogherini.
Acabada la reunió, els assessors informaren al polític de la històrica relliscada…
—Veus, els teus avantpassats ja eren retratats, desitjo amb això segellar un cop més la fraternitat entre Europa i els Estats Units —deia, tot fent-se el simpàtic. Mentrestant, l’Alta representant d’Afers Exteriors de la UE, “Mogherini”, reia sobre el nivell de coneixements d’art del Secretari d’Estat Kerry. “Veig que els ianquis encara estan pitjor d’art que de geografia” —pensava sense poder-se contenir, només pensant que veient una exposició d’en Modigliani es trobés de cara amb aquells avantpassats acabats de descobrir a les amèriques.
Regal de la Carme
Memòria de Sants
PRESENTACIONS
11 de juny Vermut literari al BARRA LLIBRE (Sants- Plaça d'Osca/Carrer de Riego)
LÍNIA GROGA, un batec sota la ciutat
POESIA TMB ONLINE
ÀLBUM FOTOGRÀFIC CERDÀ
La Cerdanya des de Can Fanga 