Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘relats’

El redactor en cap del blog la Cerdanya des de Can Fanga ha estat premiat amb el segon lloc del VI Concurs de Microrelats del Museu Marítim de Barcelona.

 Fotografia del Museu Marítim de Barcelona

El relat titulat Diari d’un pailebot ressegueix la relació de la nau centenària amb la història de la ciutat de Barcelona.

Anuncis

Read Full Post »

CONVALIDACIÓ

La Universitat de la Vida obre el termini de sol·licituds abans de fer un pet com un aglà.

TREN MÀSTER

Personalment, no recordo haver-hi viatjat mai.

TÍTOLS FI DE CARRERA (no afiliats)

Gran oferta. Viatge en tren de 4 dies pel centre ibèric. Et fan el llit cada dia. Màster no inclós.

 

TANT DE SACRIFICI VALIA LA PENA (Afiliats)

Amb màster-raïl viatjaràs pel morro.

MARE DE LA CIÈNCIA

Molts viatgers tenen un màster en paciència i no el pensen tornar.

PARAULES, PARAULES, PARAULES…

Després d’haver anunciat milionàries inversions, no serà que Rodalies és un màster sobre rodes?

 

Read Full Post »

 

Relats conjunts del mes d’abril ens proposa una crònica sobre el nou grup musical que ho està petant. El líder del grup ens fa cinc cèntims de com porten la fama i els seus modestos orígens.

 

Us explicaré sense ànim de cansar-vos la meva història musical. Ningú hagués dit que d’una afició casolana arribaria ( arribaríem) a ser una celebritat a la música infantil alemanya.

He estat tota la vida treballant com un burro. Sort que em vaig escapolir fins a Bremen. Allà, nord enllà, on diuen que els músics estan ben valorats és on vaig anar a petar. Jo, com tothom sabia, menys el meu antic amo, faig sonar la flauta de meravella.

Fent bon vent i barca nova, vaig estar tocant en algunes jam sessions en les que vaig compartir escenaris amb un confrare percussionista. Certament el nouvingut necessitava un assessor d’imatge ja que tenia a la galta un bon Sangtraït i millor que no cantés ja que tenia cronificada una tos de gos espantosa. El company m’explicà que havia tingut una feina molt dura a la mina i que necessitava aires nous. La proposta meva l’entusiasmà i s’incorporà il·lusionat a una banda embrionària.

Durant la mini gira per petits locals, festes populars i, no us ho perdeu, festivals infantils un altre parroquià se’ns uní. Fugia com gat escaldat de certes ofertes de feina precària. Optimista de mena decidí unir-se’ns com a guitarrista, ja que tenia experiència tocant tributs a grups consolidats com la peça Que fosca és la mina. Sortint de diverses situacions injustes i irrespirables en férem un nom com a una banda de música que, tant de bo, ens hauria agradat que fos la revelació de l’any.

Per completar el grup se’ns incorporà en “menos que canta un gallo” un emigrant de Morón.  Li havien picat la cresta per demanar millores laborals i alçà valent la seva veu, cansat d’actuar en after hours, quan per la majoria encara ni havia sonat el despertador.

Sobre la taula algú suggerí passar a registrar-se a l’oficina de la SGAE germana, però certament preferíem tocar en locals petits i no restar lligats a contractes escombraries per fer una digna carrera musical. No sempre cantàvem el que volíem: Seré tu amante, bandido no estava entre les nostres preferències, però no ens imaginàvem tampoc dedicar-nos al públic infantil, que és molt més agraït.

Així doncs, arribats a Bremen, la glòria i la fama els arribaren de la forma més inesperada. Penjàrem una composició on es musicava un conte tradicional dels germans Grimm. El trampolí ens arribà amb Es tanzt ein Bi-Ba-Butzemann. A les festes infantils es cantava en rotllana i el que parava no s’havia de deixar agafar per l’home del sac. Fins aquí tot normal, però de sobte ens començaren a ploure comandes des de Katalonien i una agenda de bolos que no te l’acabes mai.

Si ens voleu escoltar podeu clicar al nostre pòster.

Nicolas Tournier, 1630-35, Le Concert

 

Read Full Post »

REALISME vs. VIRTUALITAT VORA EL MAR

El passatger del Mataró-Barcelona s’hi entretenia mirant a la pantalla del mòbil imatges de platges caribenyes.

PRIMERA LÍNIA DE MAR

El tren de la platja restà bloquejat.

Cap problema.

Pels passadissos s’ofereixen pareos, ulleres de sol, massatges, “cervessa-bier” i, fins i tot, mojitos exprés.

 

CARNAVAL DE SITGES

El viatge de la comparsa sortí molt bé de preu. La disfressa de ferroviari fou molt reexida.

Read Full Post »

https://ca.wikipedia.org/wiki/Santiago_Rusi%C3%B1ol_i_Prats

Relats conjunts ens proposa interpretar aquesta obra d’en Santiago Rusiñol.

La xarxa d’informadors de la Cerdanya des de Can Fanga ha lliurat alguns informes, poc fiables tot sigui dit, a la nostra redacció. Fins i tot, han tingut la gosadia de treure quatre frases al vent pronunciades per la dama fastiguejada que veiem asseguda a l’entrada.

 

DONA DE PEGA

Cada nit m’espero el marit que és cuiner.

Ja és mala sort que un refotut i pollós artista planti el cavallet davant de la porta.

Que no ho enteneu?

Llegiu, llegiu les ressenyes dels crítics artístics a la galeria i veureu per qui em prenen.

 

EPÍLEG D’UNA VIDA

Bevien anissos, però de feliços no gaire.

 

CAFÈS I LECTURES

Van obrir un bar-llibreria. De moment el negoci comença com a cafeteria. Si tot va bé, començaran a omplir de llibres les prestatgeries.

 

MEUCA NOSTRADA CAIGUDA EN DESGRÀCIA

Nascuda a Ceret, anà a raure als baixos fons de París.

Amb melangia, cantava “Rossinyol que vas a França”.

Els clients, calents, hi passaven sense parar esment en la seva follia.

Read Full Post »

VIATJAR I SENTIR-SE COM A CASA

Tenien habitualment el banc de davant ple de bosses i sabates amb peus. Decidiren doncs, fer un pas endavant al niu de Rodalies. Decoraren el compartiment amb lamparetes de l’Ikea i unes cortinetes naïf Tüke Mirhas.

TREN DE LA SELVA

A hora punta s’ensumava la presència del tigre.

 

SERVEI DE KARAOKE

El conveni entre la patronal i Railfe arrenca. S’inicia amb  “Visca nostramo”, un mític himne obrer a les pantalles.

 

Read Full Post »

CORTINA DE FUM

El casernari menú de croquetes del Ràpid nocturn amagà retards, incomoditats, climatització descompensada i milions d’euros llançats a la bassa.

DISCURS D’INAUGURACIÓ

És el maquinista el que escull els viatgers i el tren a l’ample de via… L’europeu?  Som trens i tenim ferroviaris. Quan més retards, millor.

MALSON FERROVIARI

Somiava que en tornar de visitar els col·legis electorals, el 2-O, seria rebut a Madrid amb porres.

 

 

 

Read Full Post »

Older Posts »