Can Fanga us desitja un Feliç 2013

Feliç 2013 … una i cent vegades

Amb il·lusions i esperances,

vencent el fred del sol i la cremor de la lluna,

cada pas un camí

cada espurna un cel.

*

PD. Qui també vulgui la felicitació de Cap d’Any amb Nadala, aquí teniu un muntatge fotogràfic que vaig fer amb l’escloper de Jordi Barre.

Read Full Post »

L’home dels nassos *

Cada 31 de desembre, any rere any,  conservà la seva innocència amb la colla del barri cercant pels carrers, infructuosament, l’home que tenia tants nassos com dies té l’any. El tenia molt més a prop del que es pensava. Una nit, quan a la pantalla televisiva el monarca feia el tradicional discurs de Nadal, la seva àvia mentre s’eixugava les mans amb un drap de cuina, no s’està de dir: —quins nassos que té!

Una mica incrèdul encara, pregunta a l’àvia: àvia, no em diràs ara també que els reis són els p…

* Manteniu aquest producte lluny dels infants.

Read Full Post »

Un calendari per col·leccionar moments

La guanyadora del calendari és… la CARME!!! del blog Col·lecció de moments.

Aviat rebràs un correu i ja quedarem per enviar-te el calendari cerdà 2013. Tindràs 12 oportunitats d’augmentar la col·lecció de dibuixos, aquest cop amb imatges de la festa popular. 🙂

 

Read Full Post »

265è joc lierari (l’últim?)

Tens un racó dalt del món se’ns ha posat catastrofista amb el seu 265è joc literari . No anem prou atabalats amb nadals, comiats, crisi en època consumista, etc… que a sobre en Tibau ens ve amb  presses , ha de ser abans del dia 21 de desembre.

El cant de la Sibil·la prohibit de nou?

La Contrareforma era hostil a pràctiques extralitúrgiques tradicionals, i ja al segle XVI , un bisbe de Mallorca prohibí el Cant de la Sibil·la a la seva diòcesi. No sabien com mantenir un paper de primera a les seves celebracions on anava inclós un cant d’endevinadores paganes.

Segles després, als cenacles centrals de poder els ha arribat aquest vídeo, on entre el minut 4 i el 6, es canta:

Los puits y plans seran iguals
allí seran los bons y mals
Reis, Duchs, Conptes y Barons
que de lus fets retran rahons.

Wert i Guindos, a més de la FAES i Bankia, s’han indignat. Què és això que rics i pobres passaran pel mateix sedàs? I a sobre canten des de fa segles en llengua no troncal.

Read Full Post »

Sorteig calendari cerdà 2013

Demà, divendres 21 de desembre, sabrem la persona guanyadora del calendari cerdà 2013.  Els números es reparteixien de la següent manera i per ordre de recepció dels comentaris, en  combinació amb el sorteig de l’ONCE del 21-12-2009:

• Participació 1 punt.
• Encert a la 1a endevinalla un altre punt
• Encert a la 2a endevinalla dos punts
• Encert a la 3a endevinalla tres punts

Els possibles “winners” seran : L’Elfree l’acabat en 1 ( el 8 de regal), la Carme els acabats en 2 al 5 ( el 9 de regal) i  en Josep el 6 i el 7 ( el 0 de regal)

Aquesta població és una illa a la Cerdanya: Llívia

A inicis de desembre, personatge que reparteix dolços als mainatges a la població de Sallagosa (Alta Cerdanya): Sant Nicolau

Els veïns d’aquesta ciutat mediterrània són parents, llunyans, de Napoleó. ( Per a més informació i pistes clicar l’intèrfon):

un cop clicat l’interfon es veu que els noms són italians, però en ser a Còrsega el nombre de ciutats es redueix a…. Bàstia.

Read Full Post »

Del somni al silenci (Nou llibre d’Agustí Giralt)

Per fi ha vist la llum el llibre de l’historiador Agustí Giralt (Guanyador dels premis blogs amb Memòria de Sants). Fer aquest llibre ha suposat contactar amb persones i entitats que van fer la història, trobar fotos, moltes d’elles inèdites, remenar arxius, gravar a la ràdio moltíssims testimonis i vivències. El llibre reviu els grans ideals que varen fer avançar la societat i el silenciós combat quotidià per sobreviure abans, durant i després de la República.

  Darrere d’un llistat de refugis hi ha els records de la gent, el testimoni dels que hi van entrar moltes vegades, dels que van pagar i fer-lo amb les seves pròpies mans. (Agustí Giralt).

 L’escriptor Mathew Tree, que presentà l’acte, va fer èmfasi que el llibre no és ni local ni d’història local, tot i els detalls concrets que exposa. Al contrari, des de Sants la participació de tantes persones i grups a esdeveniments nacionals ha estat cabdal.

Destacà també la gran tasca cooperativista quan no es retallava res, perquè res havia a retallar. Aquest moviment, com el socors mutu d’anys enrere,  torna a avançar a Anglaterra, cent anys després que a Sants se’n creessin tantes i tantes cooperatives.

Sala d’actes de les Cotxeres (plena a vessar)

Demà dijous 20 fa una nova presentació a La ciutat Invisible. Recomano la seva lectura i el passeig pel nostre passat i la nostra memòria.

Read Full Post »

Els jugadors de cartes

Participació al blog Relats conjunts de desembre a partir del quadre Els jugadors de cartes.

De tant en tant començà a deixar-se caure per aquell antre, niu de conspiracions,  del Marais parisenc. A l’altra banda del Sena, un elegant carruatge el deixava un cop a la setmana, provinent des d’alguna inconcreta catacumba del poder, fos  des de Versailles o de l’Hôtel de Ville.

Ningú sap quan ni com arribà, però es va anar introduint amb discreció en aquell cercle aparentment marginal que volia canviar el món. El qual es reunia en un lloc amagat de vici i malviure.

Mesos més endavant, l’aspecte tan deixat del jugador començà a aixecar sospites entre aquella utòpics que es reunien al vespre en aquell sòrdid local. Sempre portava la mateixa jaqueta llardosa i feia la mateixa olor a alcohol car. Acostumats a un vi que cremava la gola i encenia els ulls, aquella olor refinada no s’hi adeia amb la fortor rància que s’havia dipositat al terra i parets d’aquell celler. De l’alè dels contrincants sortia una bravada que tirava d’esquenes, en canvi mai l’havien vist acabar-se el vi purgant que servien amb indolència.

El seu llenguatge era massa culte i la llengua no se li travava malgrat la fortor de l’alcohol amb la que es ruixava pel cap abans de fer acte de presència en aquell espai de joc i de subversió.  De totes maneres, cada cop anava quedant-se més i més absorbit per aquell espai d’ebullició.

Al caire de l’abisme i, malgrat estar a punt de ser descobert, no renuncià a una nova partida de cartes.

Read Full Post »

Poesia visual llaminera

Dolça espera

Read Full Post »

El calendari cerdà 2013 (27a endevinalla)

Pots guanyar el calendari cerdà del 2013!

COOOM ???

Només has d’encertar alguna d’aquestes endevinalles ( la 1a val 1 punt, la 2a en val 2 i la 3a en val 3) A més encerts més possibilitats.

Aquesta població és una illa a la Cerdanya.

A inicis de desembre, personatge que reparteix dolços als mainatges a la població de Sallagosa (Alta Cerdanya)

Els veïns d’aquesta ciutat mediterrània són parents, llunyans, de Napoleó. ( Per a més informació i pistes clicar l’intèrfon)

Els comentaris i respostes encertades seran publicats el 20 de desembre. Amb les respostes correctes s’optarà a rebre com a premi el calendari cerdà de l’any 2013. (El dia 20 assignaré uns números en combinació amb el sorteig del Trio del 21-12-2009) Mentrestant,  els comentaris estaran deshabilitats. Familiars de l’equip de redacció abstenir-se de participar al sorteig.

Read Full Post »

Les aparences enganyen

MESTRES I CARTRONS

Trobà molt sospitosa l’actitud d’aquells pobres remenant al carrer contenidors de paper i cartró. Sobretot la imatge que mostraven li trencava esquemes preconcebuts. Vestien amb certa elegància dins la informalitat de la roba de diari  i, això, li causava una certa perplexitat.

Decidí, doncs, seguir-los a certa distància per treure l’entrellat d’aquelles estranyes anades i vingudes, gairebé entrades dins del contenidor.

Amagat darrere d’un cotxe, just al costat del contenidor de la brossa orgànica,  veié com entraven el material que anaven recol·lectant dins d’una escola. Aquella destinació, a priori sorprenent, el portà a unes conclusions. Entengué que el col·lectiu de mestres havia baixat des d’un hipotètic esglaó proper a la classe mitjana fins al pou on condueix en caiguda lliure el desplomament de l’ascensor social.  Raons no li faltaven, només pensar en les retallades salarials al camp de l’ensenyament el portava a trobar lògica la necessitat dels docents d’aconseguir uns ingressos extres.

De totes maneres, encara que no les tenia totes i, sense tancar del tot el cas, se n’anà cap a casa. A mida que s’allunyava de la filera de contenidors, rumiava i rumiava, però no arribava a entendre del tot on portava aquell estrany comportament dels mestres, per moltes voltes que li donés dins del seu cap.

El fet de marxar i no romandre al lloc dels fets parant més bé l’orella, quan passaven prop seu, li impedí fer-se amb informacions cabdals a la seva investigació. Algunes provenien de fragments de diàleg, altres de paraules caçades al vol, en les quals s’hi sentia com comentaven entre ells que aquells cartrons tenien com a finalitat servir de decorat de no se sap quina setmana cultural o  festival de Nadal i de no se sap quines proves d’habilitat que havien de superar els alumnes.

Read Full Post »