Feeds:
Entrades
Comentaris

Relats conjunts ens proposa investigar com ha ha quedat aquest home tan penjat. La redacció de la Cerdanya des de can Fanga ha fet un treball d’investigació en el món de la morositat.

Banksy, Park Street, Bristol. Naked Man

Ningú hagués pensat que un operari tan fidel a l’empresa es trobés en aquell atzucac.

La llarga experiència laboral confirmava que era un treballador creatiu i per aquell llarg currículum fou contractat. Uns cops feia un concert de gaita escocesa, altres de tuna universitària, les menys de pregoner i finalment, abans d’anar de pallasso, ho feu de monjo franciscà. Ficat ja en animalades, a l’hivern passà per anar de pantera, d’ós de peluix, de coiot, fins i tot del “Zorro”.

Però la legislació per cobrar deutes s’endurí fins a prohibir taxativament anar disfressat i, per tant, aquella via l’hagué de deixar d’utilitzar.

Així doncs, per no perdre la feina i aprofitant un buit legal, s’encengué el llum d’anar de cobrador sense frac. La presencia davant de veïnats no tacava la imatge dels deutors, ja que res acreditava qui era la persona assenyalada pel dit.

Un dia de tardor, fent guàrdia davant d’un edifici de tres plantes, fou requerit a pujar i saldar comptes in situ, però sense maletí ni uniforme difícilment pogué acreditar en plena negociació com finiquitava els comptes.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Raden_Saleh

Relats conjunts d’octubre* ens proposa que ens suggereix aquesta obra de Raden Saleh, 1865-75, Una inundació a Java

El bram de l’helicòpter completava l’òpera wagneriana desfermada pels elements.

La darrera evacuació aerotransportada era un caos entre crits, cops de colze i planys adolorits. Els últims soldats trepitjaven els civils més febles abandonats a la seva sort.

Una marea invisible colpejava lentament les restes d’un imperi que s’ofegava. Les aigües embravides pujaven graó a graó a cada embat, reduint a la mínima expressió el poder temporal.

Els darrers supervivents no podien enarborar cap bandera de victòria, ni tan sols de rendició. L’últim helicòpter es perdia en la boira deixant enrere, com si fos el brunzit d’un mosquit, el punt i final.

*PD. A causa de les inundacions i que l’helicòpter em va deixar a terra, el periodista no ha pogut fer el lliurament de la crònica fins el mes de novembre.

Rodalies dignes?

Rodalies dignes

tren-demorat

Cada cop més, amb Rodalies RENFE s’està demostrant que no és necessari ser a Setmana Santa per a que el tren vingui DE-MORAT.

setmana-santa-de-morat

Relats conjunts ens pregunta què suggereix aquesta pintura?

Joan Miró, 1923-24, Terra llaurada

L’equip investigador de La Cerdanya des de Can Fanga s’ha posat les piles i aquí teniu el dossier.

 escut-tarragona

De tothom és coneguda la tradicional rivalitat entre Reus i Tarragona. Els detalls de la causa en molts casos són anecdòtics.

Podríem anomenar uns quants: baralles de festa major, tu tens port i jo no, el meu vermut és millor, el xató i la calçotada l’inventarem nosaltres, un partit de costellada amb final a l’hospital… però en el tema que ens ocupa no és res de tot això i sí, molt relacionat amb la terra. No creguin, però, que es tractava d’una disputa per límits de finques, no.

El fet que destapà una guerra soterrada fou un encàrrec a un artista emergent. La sala de reunions del Foment Agrícola Reusenc volia donar relleu al nivell de progrés que la societat desitjava.

La inauguració de l’obra fou un escàndol d’època. Desmais, pujades de sucre, indignació, intents d’agressió entre membres directius… tot això i més foren algunes de les reaccions al si de la junta en descobrir-se el mural.

Entre el bestiari reusenc deformat amb escarni apareixien clares les barres onejants de la senyera de la ciutat innombrable, l’eterna rival… Tarragona!

A més a més, queien justes per sobre la vertical de la cadira presidencial, talment com si fossin unes espases flamígeres que es clavaven a l’esquena de l’honorable rector del Foment Agrícola.

Vista la reacció a l’encàrrec com una humiliació sobre l’honor de la que encara no era capital del Baix Camp, l’artista posà terra pel mig. Amb prudència, veient que si dos es barallaven el tercer prendria mal, decidí instal·lar-se sud enllà, als peus de la Serra Llaberia.

Així és com que els de Mont-roig, amb molta més visió i sense fer cas de les atzagaiades previsibles d’un artista trencador, el feren fill predilecte de la seva vila. D’aquesta manera mentre les capitals comarcals segueixen avui a la grenya, una població més espavilada té ubicat al seu municipi el Centre Miró.

 

Tenim fonament

DSCN9857

11 de setembre

Un dels tòpics sobre el Canadà és la presencia de grans bèsties per tot arreu. Una d’elles és la trobada amb óssos polars pel mig de les grans ciutats. En tot cas s’hauria d’anar molt lluny per ser un fast food d’ells.

os guardià

Si ens referim a l’ós bru el tenen més com de la família, encara que als parcs ja avisen, poca broma.

presència d'ossos

L’altre bèstia grossa pot ser el caribú i no van errats, te’ls trobes des del lavabo fins al sostre del restaurant. Al seu hàbitat ja no tant.

aixeta cérvol Caribú

Un altre animal més esquerp per la seva nocturnitat, però del que sí pot veure les seves obres d’enginyeria és el castor.

presa castors

Ara bé, si no vols quedar-te amb mal sabor de boca de quedar-te amb les ganes de veure’ls , s’han inventat les dolces cues de castor.

cua de castor

Quan la calor pega de valent és bo seure a l’ombra i llegir. Però altres cops és molt més recomanable aixecar-se i llegir.

cadira7

44 cadires d’acer inoxidable descansen al parc de l’estació. Quatre d’elles formen el títol de la composició, les altres quaranta són suport que tenen fragments de quaranta poetes des del naixement de la ciutat de Québec fins avui dia.

Presència literària a l’espai públic canadenc

 

ELLE FERME LES YEUX ET RERÊVE:

C’ÉTAIT AVANT L’INVENTION DE L’ÉCRITURE

– YOLANDE VILLEMAIRE

Ella tanca els ulls i somia:

Era abans de la invenció de l’escriptura

 

HOLD ME CLOSE

AND TELL ME WHAT THE WORLD IS LIKE

I DON’T WANT TO LOOK OUTSIDE

I WANT TO DEPEND ON YOUR EYES

AND YOUR LIPS

– LEONARD COHEN

Abraça’m fort

I digues-me com és el món

No vull buscar fora

Jo vull dependre dels teus ulls

i dels teus llavis

cadira5

 

JE TRAVERSAIS SA NUIT

ET J’EN RÊVAIS LE JOUR

JE NE SAIS PLUS CE SOIR OÙ VA LA POÉSIE

MAIS JE SAIS QU’ELLE VOYAGE

REBELLE ANALOGIQUE

– CLAUDE BEAUSÉJOUR

Vaig creuar la nit

I vaig somiar el dia

Aquesta nit, no sé on va la poesia

Però sé que viatja

Analògica rebel·lia

 

UN ENFANT EST EN TRAIN DE BÂTIR UN VILLAGE

C’EST UNE VILLE, UN COMTÉ

ET QUI SAIT

TANTÔT L’UNIVERS

IL JOUE

– HECTOR DE SAINT-DENYS GARNEAU (1912-1943)

 

Un nen és a punt de construir un poble.

Això és una ciutat, un comtat

i qui sap

de vegades l’univers.

Juga

 

AU BOUT DE CE GRAND BOUT DE TERRE

DE PEINE ET DE MISÈRE

DIS-MOI

MARIE

POURQUOI LE SILENCE S’AGRANDIT

– PIERRE PERRAULT (1927-1999)

Després d’aquest gran combat

de pena i de misèria

DIgues-me

Maria

Per què el silenci s’ha fet més gran.

cadira11

SOUS LE MANTEAU DE LA PRUDENCE

QU’ON PREND PARFOIS POUR SAGESSE,

ON RECONNAÎT SOUVENT LA PEUR

– GILLES VIGNEAULT

Sota la capa de la prudència

Que a vegades entenem com saviesa

Es reconeix sovint la por

 

JE DOIS TOUT DIRE DANS UNE LANGUE

QUI N’EST PAS CELLE DE MA MÈRE.

C’EST ÇA, LE VOYAGE.

– DANY LAFERRIÈRE

Haig de dir tot en una llengua

Que no és la de la meva mare.

Vet aquí, el viatge.

 

J’ATTENDS DE NAÎTRE

POUR RÉPONDRE À TES LETTRES

J’ATTENDS TES LÈVRES POUR PARLER

– KIM DORÉ

Espero a néixer

Per respondre les teves cartes

Espero els teus llavis per parlar

cadira6