Feeds:
Entrades
Comentaris

ODA SENSE NOM

Tan local, tan universal

La Rambla és meva, és nostra.

 

Com una mare amatent, ens diu: vine a casa.

A voltes se’ns torna esquerpa, ens expulsa a poc a poc.

Ens fa un preu abusiu per viure-la.

 

L’endemà, ens acompanya al mercat,

que s’havia allunyat dels que nasqueren al costat

i que, avui, dels colors en fa una postal universal.

 

Torno obstinat a la Rambla…

La de l’òpera, abans pels escollits, ara pel poble.

La d’amors platònics i flors impacients.

 

La de Hari Krishnas absents en càntics cadenciosos.

La de creients i descreguts.

La d’indígenes i estrangers.

La de putes i pessebres que una tarda de foc

esdevingueren glaçades estàtues humanes.

 

 

La de la Monyos i l’Ocaña.

La de manis i grisus.

La de còctels creatius i també destructius.

La de porreros i antidisturbis fumant sota l’estàtua d’en Pitarra.

 

La que beu a raig i, per sempre més, en riuada hi torna.

La que tremola imperceptiblement cada dos minuts.

La d’ignorants i saberuts.

La de futbol a l’engròs i droga al detall.

La que somia desperta i desperta del somni.

La d’un país que pocs creueristes coneixen.

La de les quatre barres i la dels barruts.

La d’un poble que plorant resisteix.

La que sense por crida: esperança.

 

No l’ofegaran. No aturaran…

l’artèria de la ciutat i el cor d’un país.

Res m’ha fet ni res em prohibirà de tornar-les a trepitjar.

Tornarem a respirar l’espectacle viu de la gent.

Em miro la gent, miro la Rambla…

ningú és igual a mi i, tot i així, em són tan propers.

Anuncis

La nova MASTER RAIL!!!

Amb la nova targeta universitària viatjaràs pel morro. No la perdis!!!

El redactor en cap del blog la Cerdanya des de Can Fanga ha estat premiat amb el segon lloc del VI Concurs de Microrelats del Museu Marítim de Barcelona.

 Fotografia del Museu Marítim de Barcelona

El relat titulat Diari d’un pailebot ressegueix la relació de la nau centenària amb la història de la ciutat de Barcelona.

De roses i clavells

També pel País Valencià i el Tio Canya.

Primavera.cat

Enguany pensava lliurar-te una rosa al gust.

 

Si la fem perfecta, quina flor sense ànima seria?

Seria una rosa sense olor?

Seria una rosa sense color?

Seria una rosa sense tacte?

Seria una rosa muda?

 

Però, ardit, m’he decidit

Arriscant i fent un pas endavant perquè…

No hi ha rosa sense espines

ni Sant Jordi sense llibres.

Ni més ni menys que allò que et fa lluir els ulls.

CONVALIDACIÓ

La Universitat de la Vida obre el termini de sol·licituds abans de fer un pet com un aglà.

TREN MÀSTER

Personalment, no recordo haver-hi viatjat mai.

TÍTOLS FI DE CARRERA (no afiliats)

Gran oferta. Viatge en tren de 4 dies pel centre ibèric. Et fan el llit cada dia. Màster no inclós.

 

TANT DE SACRIFICI VALIA LA PENA (Afiliats)

Amb màster-raïl viatjaràs pel morro.

MARE DE LA CIÈNCIA

Molts viatgers tenen un màster en paciència i no el pensen tornar.

PARAULES, PARAULES, PARAULES…

Després d’haver anunciat milionàries inversions, no serà que Rodalies és un màster sobre rodes?

 

Resultado de imagen de 22`Victor alari   A Cubelles, el nostre corresponsal de la secció musical ha rebut el Premi Víctor Alari (22a edició). La cançó premiada és el Nou Blues de l’emigrant.

 

Aviat als millors locals del país 😉