Feeds:
Entrades
Comentaris

Relats conjunts ens proposa la interpretació d’aquesta pintura. La Cerdanya des de can Fanga ha desplaçat un corresponsal al segle XVII per investigar qui és el noi del meló.

Diego Velázquez, 1618, Vieja friendo huevos

 

-¡Manda huevos!

L’ordre era imperativa i no s’hi valia a badar. Mentre la família trillava les terres del cacic, el jovenet protagonista encara jugava amb les palletes acaçant insectes. En sentir el crit, deixà la palleta d’una revolada i es dirigí fletxat cap el tancat de l’aviram. Allà, omplí amb cura el cistell d’ous i, penjat del braç, se l’emportà cap a Sevilla.

Aviat deixa enrere la immensitat dels camps de cereals i resseguí, entre algunes oliveres, el costat del riu, per entrar a la gran ciutat, porta de les Amèriques. A mida que s’acostava a la zona portuària, creixia la seva desconfiança i amarrava amb força la preuada càrrega.

Finalment, veié on anava un grup de mariners desvagats que feien cua davant d’una senzilla parada de menjar. En aquella cantina precària, una vella malcarada fregia ous per a les tripulacions que tornaven famolenques de les rutes transatlàntiques.

Allà, als molls que vorejaven la nova Torre de l’Or es barrejava tot un món per descobrir. El sagal dels ous s’entretenia i escoltava embadocat les noves que venien de les Antilles, del Riu de la Plata i de Mèxic; en segon terme sentir a parlar d’Hondures era inhabitual i veure algun viatger provinent d’El Salvador era tota una raresa. Alguns cops s’hi sentien altres llengües entre el brogit de la gent i de les mercaderies. La que més li sonava era l’anglesa. No entenia ni un borrall, tampoc s’imaginava un cert domini de l’idioma ni que anés a viure al centre de Londres. De fet, els viatges els feia des del cortijo al port fluvial i de tornada. Ni tan sols havia visitat Cartagena, no la d’Índies, la de Múrcia!

El que sí havia de vigilar entre tanta gent era la càrrega d’ous, no fos que fes truita abans d’hora. Un cop al dia, tenia assignada una perillosa missió després de l’ordre “Manda huevos”, havia de fer arribar l’ovalada càrrega a bon port.

Tot i estar molt atrafegada voltada de gent de mar, la vella ho tenia tot controlat. Els esquitxos d’oli saltant de la cassoleta presagiaven la tempesta. D’aquesta manera, fulminant-lo amb la mirada, li etzibà:

-Por fin ¿Qué cuento me explicarás? Hoy también has llegado muy tarde, Federico.

Inexorablement, el vagó biblioteca s’oxidava abandonat a magatzems ferroviaris.

tren-abandonat

Només cal ser observadors, la tercera via acostuma a estar plena d’herbots.

La relació descarrilà, la divergència entre les dues vies ho feu inevitable.

El projecte de tren bala sortí per la culata.

68b76-soir_bleu_by_edward_hopper 2a col·laboració al centenari de Relats conjunts

Hopper fou el precursor americà dels anuncis Marlboro amb el simbolisme de l’obra amb Pierrot. Al contrari que el sentiment de llibertat voltat de l’enormitat de la natura del cow-boy, Soir bleu juga amb el dubte de si ens trobem a un espai interior o exterior.

És clar que les caladetes distretes del Pierrot són imitades amb naturalitat per la resta de clients, excepte per la cambrera fumadora passiva que desconeixia la versió antiga de càmera oculta.

El cert és que va ser una empresa tabaquera colombiana la que marcà, indiscutiblement, un abans i un després a l’anunci amb publicitat subliminal al món de l’art amb la seva marca.

pierrot-tabac

NATURALITAT

focs-ottawa

Disparo el vers,

des del cor.

A la trajectòria…

ralentí,

refer,

polir,

canvi,

fre,

fi.

L’espurna

ha mort…

en terra de ningú.

 

 

 

 A les Castelles diuen passar-se tres pobles, però… què més podia fer el tren Ràpid?

Una mà gegant agafà el tren a la sortida del túnel. Un crit, no menys gegant, cridava a la resta del cos: “A sopar!

tren-toronto

Les queixes fetes en el seu dia varen tenir efecte. Ja no hi ha classes a tots els trens. Ara, hi ha classes de trens.

La cita a cegues dels maquinistes fou una catàstrofe.

Resultado de imagen de cena a ciegas

No només per Setmana Santa el tren arriba de morat.

Les poblacions de sortida i destí s’espolsen el jovent, el tren discoteca, al mig del no-res, comença a ser més que un projecte.

Edward Hopper, 1914, Soir bleu

100 Relats conjunts, enhorabona!!!

 

Hi ha un fet gens documentat de la visita de Hopper a Espanya a l’any 1910. Un cop sapiguem més detalls, s’entendrà per què biògrafs, galeristes, crítics d’art i periodistes culturals hi passin de puntetes.

Després de la visita a París on conegué in situ el món cubista, se n’anà a Madrid passant per… Sitges. La grisor del cel europeu provocà en ell un esllanguiment dels sentits, algun pintor català li aconsellà la llum mediterrània. Li recomanaren participar a les Festes Modernistes del Cau Ferrat i cap allà feu cap. Potser pels problemes de traducció habituals en aquella època no acabà d’entendre el punt d’extravagància amb que es criticava als artistes modernistes.

En consonància amb la claror mediterrània es presentà a la cita vestit d’un blanc immaculat. No és d’estranyar que la balustrada del cafè-vermut sitgetà, que veiem al fons de l’obra, fos escenari i detonant d’un canvi d’època i d’estil sonats. No era per menys, els protagonistes més que immortalitzats, volgueren fer-se fonedissos de l’ambient de la blanca Subur.

Rusiñol intentà dissimular el seu perfil, Utrillo donà l’esquena al retratista, en Barral de Calafell intentà canviar de temps, sembla que amb èxit, després de desmarcar-se’n de taula i cercar, més tard, un nou ambient mariner per la seva gorra. Només en Hopper, vestit de Pierrot i fent unes caladetes compulsives s’exclamava amb el rebombori creat dient: What a curious are Catalan artists!

Una gitaneta demanant almoina es palplantà al mig de l’escena inacabada. Encara Rusiñol li agrairia estalviar-se d’anar a l’Albaicín per pintar el personatge de La granadina.

Però, tornant al canvi d’època esmentat abans, fou Utrillo el primer que després de la estrafolària trobada. decidí fer un tomb  i passar-se al Noucentisme. Pocs anys després, al 1914, Rusiñol es limità a retratar la gitana a soles amb canvi radical de decorat, mentre que Hopper, precursor dels guiris i utilitzant com a model l’esbós d’un pintor suburenc, pintà plena d’esperit simbolista la secreta estada a Sitges.