Recital poètic Estellés

El dimecres 10 d’octubre condueixo el recital poètic dedicat als 25 anys sense  amb Vicent Andrés Estellés.

Read Full Post »

De roses i clavells

També pel País Valencià i el Tio Canya.

Read Full Post »

PREMI VÍCTOR ALARI DE CANÇÓ 2018

   A Cubelles, el nostre corresponsal de la secció musical ha rebut el Premi Víctor Alari (22a edició). La cançó premiada és el Nou Blues de l’emigrant.

 

Aviat als millors locals del país 😉

Read Full Post »

El concert contemporani dels músics de Bremen (Relats conjunts)

 

Relats conjunts del mes d’abril ens proposa una crònica sobre el nou grup musical que ho està petant. El líder del grup ens fa cinc cèntims de com porten la fama i els seus modestos orígens.

 

Us explicaré sense ànim de cansar-vos la meva història musical. Ningú hagués dit que d’una afició casolana arribaria ( arribaríem) a ser una celebritat a la música infantil alemanya.

He estat tota la vida treballant com un burro. Sort que em vaig escapolir fins a Bremen. Allà, nord enllà, on diuen que els músics estan ben valorats és on vaig anar a petar. Jo, com tothom sabia, menys el meu antic amo, faig sonar la flauta de meravella.

Fent bon vent i barca nova, vaig estar tocant en algunes jam sessions en les que vaig compartir escenaris amb un confrare percussionista. Certament el nouvingut necessitava un assessor d’imatge ja que tenia a la galta un bon Sangtraït i millor que no cantés ja que tenia cronificada una tos de gos espantosa. El company m’explicà que havia tingut una feina molt dura a la mina i que necessitava aires nous. La proposta meva l’entusiasmà i s’incorporà il·lusionat a una banda embrionària.

Durant la mini gira per petits locals, festes populars i, no us ho perdeu, festivals infantils un altre parroquià se’ns uní. Fugia com gat escaldat de certes ofertes de feina precària. Optimista de mena decidí unir-se’ns com a guitarrista, ja que tenia experiència tocant tributs a grups consolidats com la peça Que fosca és la mina. Sortint de diverses situacions injustes i irrespirables en férem un nom com a una banda de música que, tant de bo, ens hauria agradat que fos la revelació de l’any.

Per completar el grup se’ns incorporà en “menos que canta un gallo” un emigrant de Morón.  Li havien picat la cresta per demanar millores laborals i alçà valent la seva veu, cansat d’actuar en after hours, quan per la majoria encara ni havia sonat el despertador.

Sobre la taula algú suggerí passar a registrar-se a l’oficina de la SGAE germana, però certament preferíem tocar en locals petits i no restar lligats a contractes escombraries per fer una digna carrera musical. No sempre cantàvem el que volíem: Seré tu amante, bandido no estava entre les nostres preferències, però no ens imaginàvem tampoc dedicar-nos al públic infantil, que és molt més agraït.

Així doncs, arribats a Bremen, la glòria i la fama els arribaren de la forma més inesperada. Penjàrem una composició on es musicava un conte tradicional dels germans Grimm. El trampolí ens arribà amb Es tanzt ein Bi-Ba-Butzemann. A les festes infantils es cantava en rotllana i el que parava no s’havia de deixar agafar per l’home del sac. Fins aquí tot normal, però de sobte ens començaren a ploure comandes des de Katalonien i una agenda de bolos que no te l’acabes mai.

Si ens voleu escoltar podeu clicar al nostre pòster.

Nicolas Tournier, 1630-35, Le Concert

 

Read Full Post »

Abraçant el vell roure en groc

Fins que tornin a casa.

Aquí teniu la versió en català de la Núria Feliu.

Read Full Post »

NANORELATS FERROVIARIS (20)

VIATJAR I SENTIR-SE COM A CASA

Tenien habitualment el banc de davant ple de bosses i sabates amb peus. Decidiren doncs, fer un pas endavant al niu de Rodalies. Decoraren el compartiment amb lamparetes de l’Ikea i unes cortinetes naïf Tüke Mirhas.

TREN DE LA SELVA

A hora punta s’ensumava la presència del tigre.

 

SERVEI DE KARAOKE

El conveni entre la patronal i Railfe arrenca. S’inicia amb  “Visca nostramo”, un mític himne obrer a les pantalles.

 

Read Full Post »

NOSALTRES, ELS FEMINISTES

A tantes que varen obrir pas. Sense defallir, cal 365 vuits de març.

 

Amb totes dues mans 

alçades a la lluna,

obrim una finestra

en aquest cel tan tancat.

Maria-Mercè Marçal.  8 de març, musicada a càrrec de Mirna 

 

 

Read Full Post »

Groc

 La font groga de Sants

Teníem una font groga. Perquè vull!

Perquè tinc ganes que ragés.

Vam sentir un món nou. Perquè vull!
Perquè no m’agrada aquest!
I el vam veure millor. Perquè vull!
Perquè se que és millor!

Vam viure amb gent molt bona. Perquè vull!
Perquè estic tip del contrari!

Tot era de tothom. Perquè vull!
Perquè tot és de tots!
Acabe la cançó. Perquè vull!
Tot comença en un mateix… color.

Read Full Post »

La gent vol viure en pau

Això va pels executors i pels inductors.

Tornaria a parlar tendrament d’aquesta terra
parlaria a tothom del seu alè constant
tornaria a parlar amargament de tanta guerra
parlaria a tothom dels gemecs del mar
cap on sigui que giro el cap i pertot on miro
veig la mateixa colla de porcs
potinejant el món i fent destrossa
sí, la gent vol viure en pau
i a quatre desgraciats no els hi dóna la gana
senyors que maneu tant:
si escopiu al cel, us caurà a la cara!
si pixeu cara al vent, us mullareu les cames!
ai, aquesta és una terra desconcertada
que dóna voltes sense parar
que sembla malalta i cansada,
trista i desanimada,
que sembla decidida a acabar amb la seva vida.

Tornaria a parlar tendrament d’aquesta terra
parlaria a tothom del seu alè constant
tornaria a parlar amargament de tanta guerra
parlaria a tothom dels gemecs del mar
ai, la gent vol viure en pau
i a quatre desgraciats no els hi dóna la gana
són uns fills de puta acabats
sempre foten la punyeta
estats-carronya! bèsties de guerra!
les seves festes són criminals
alceu els cossos! l´hora ha sonat!
és la rauxa dels condemnats!
ballarem amb energia damunt tota la porqueria
perquè aquesta és una música tossuda i obstinada
música per a ferir-se els peus,
ballant-la al seu voltant.

Sí, han de caure les muralles. totes, totes, totes.
les trompetes estan preparades!

Read Full Post »

Venim de lluny perquè us pressentíem aquí

Cinema d’estiu a Sants

L’imperi de la llei no les permetia votar…

Read Full Post »