Esquiar el mes de juny

Si a algú li han quedat ganes, l’estació cerdana de Porté Pimorent obre algunes pistes els dies 1 i 2 de juny. Això sí, s’ha de matinar i a les 13 hores marxar o quedar-se a menjar una paella gegant.

Dita cerdana: neu al gener, blat al graner ( Ara potser caldrà inventar-ne una pel juny)

 

Read Full Post »

El viatge del uns

—U,u,u,u,u,u… meravellat pel camí fet, espantat per l’esdevenidor —es deia a si mateix quan llegia una a una les xifres il·luminades, abans de les 11:11.

Read Full Post »

Fum de flors

Girona, temps de plors.

Read Full Post »

Premi als 4 anys de blog

Coincidint amb el 4t aniversari del blog La Cerdanya des de Can Fanga, he rebut el reconeixement Versatile Blogger a la feina d’aportar “reflexions personals i col·laboracions pretesament literàries” a través de les noves tecnologies. El premi ha estat lliurat de mans  (vull dir de mails) de l’historiador Agustí Giralt, al qual dono les gràcies per fer-me un racó a la història.

 

El Versatile Blogger més que un premi, en el seu sentit literal, és un reconeixement que un blocaire atorga a un altre. Segons les normes del guardó, la guardonada cal que:

• Doni les gràcies al blocaire que li ha atorgat.

• Inclogui l’enllaç de qui ha concedit el guardó al bloc guardonat, en aquest cas Memòria de Sants.

• Presenti en un post un llistat de 15 blocs mereixedors del mateix reconeixement.

I aquí va la meva llista de bloc que crec mereixedors del Versatile Blogger.

1. Tens un racó dalt del món, per la seva dinamització cultural i per donar-me l’oportunitat de publicar per primer cop poemes i relats.
2. Col·lecció de moments, per tan bones estones i embolicar mitja xarxa en concursos com les itineràncies poètiques i reptes literaris que es posin a tret.
3. En cada vers que has entès per la instrospecció poètica i un treball pedagògic de formigueta.
4. Fent punyetes, malgrat un nom que sembli engegar a dida, aporta amb rigor lingüístic una alenada de frescor als relats
5. El racó de sa lluna, amb aromes de camp mallorquí, ens passeja entre els somnis de lluna i la mediterrània.
6. Relats conjunts, una mena de Lon Angeles de Charlie que, rere una imatge artística,  deixen un encàrrec literari cada dia 15.
7. Cantireta, com la ceràmica de Verdú no dubta en enfangar-se per elaborar els articles, poesies i visions.
8. Si dubto és que sóc, si penso és que sóc, blog filosòfic, reflexiu i de rabiosa actualitat.
9. Didalet d’ivori, per les petites dosis de poesia, just les que hi caben a un didal, que un cop alliberades no poden retornar dins.
10. Històries veïnals, una escala plena d’escriptors treballant en equip
11. Llampecs i trons, sota el crit de guerra de Gerònima una torrentada de sentiment personal i universal.
12. Globos.blog, una mena de blog poètic de guàrdia.
13. Papallones en la llum, un blog poètic on s’experimenten les sensacions i el vi de la paraula.
14. Bona nit i tapa’t, un blog de reflexions sense embuts
15. Fons d’armari, un recull de detalls, escrits breuement des de la talaia privilegiada del Pirineu.

El jurat ho ha tingut molt difícil i li sap greu no haver atorgat el premi a molts altres blogs que mereixen el guardó.

Read Full Post »

Relativitat (Relats conjunts)

Durant dècades havia estat un gris empleat de banca. La seva indumentària per anar diàriament a l’oficina era d’una elegància més aparent que real. En comparació a la clientela, s’havia situat a un estatus superior que li conferia un caràcter inabastable.

Seguint fil per randa les ordres superiors, anava donant voltes de cargol a la reducció de serveis progressiva, fos per clients preferents com per a l’obra social. Tenia paraules i excuses per a tot, tant si es tractava de la supressió de calendaris, bolígrafs i obsequis de Sant Jordi, com per a les comissions per transferències, operacions, renovacions….

Mitjançant cartes, trucades o converses a atenció personalitzada collava a aquelles persones que es demoraven en els pagaments o es trobaven en algun atzucac. Era l’orgull dels seus superiors, gairebé l’empleat model.

Sabent-se amb un sou assegurat de per vida, comprà un àtic de somni a un barri de classe mitjana. L’adquisició la completà amb un vehicle i articles de consum d’un cost considerable a compte del préstec. Amb una part notable del sou també participà en operacions financeres que eren recomanades per l’àrea d’inversions, gestió i desenvolupament.

Allà tindria els diners, no només segurs, sinó creixent dia rere dia a un interès molt interessant.

La confiança cega en el sistema bancari no li permeté més que sentir l’esclat de la bombolla als seus nassos decorat amb pampallugues als ulls.

La seva entitat entrà en una espiral de fusions, reconversions i reformulacions que trinxaren de soca-rel el seu present i el futur. Amb una edat massa llunyana de la joventut i encara a gran distància de la jubilació, el seu nom aparegué a les llistes de “reajustament” empresarial.

La hipoteca creixé davant seu com un gegant que engoleix tot al seu pas i mai en té prou per sadollar-se.

El pis on residia començà a convertir-se en un malson, cada primer de mes una transfusió obligada li anava buidant el compte corrent. L’abisme pel qual queia sense remei no tenia fons i en la seva solitud meditava què havia fet malament. Cada dia la bústia s’omplia de certificats, avisos i ultimàtums.

A l’endemà una representació dels seus antics caps, acompanyats d’agents judicials i policies farien complir l’ordre de desnonament.

Una nit més no pogué dormir. Entre deliris sentí a l’exterior una fresa desconeguda. Una munió de gent estava treballant dur: canviaven plaques de lloc, posaven escales dalt per baix, refeien passadissos fent-los perdedors, convertien parets en muralles. La seva antiga cartera de clients i el veïnat estaven convençuts que sí, que es podia. No anaven a permetre ni un sol desnonament més al barri.

M.C. Escher, Relativitat, 1953

Read Full Post »

El mercat fa 100 anys a Amposta

A Amposta s’ha celebrat una molt lluïda Festa del mercat a la plaça.

Reprodueix la vida quotidiana de fa 100 anys: oficis, vestimenta, música…

Però… alguna cosa no m’ha acabat de quadrar.

Read Full Post »

Cadenats que enlluernen

On anaren a parar les claus? Al riu o a la butxaca?

Read Full Post »

Girona temps de “floikús”

Passat de cendres

bastit de cel i foc,

reneix qual Fènix.

Marea blanca,

dins barret, jaç florit,

en vol estàtic.

Escala al cel,

hi davalla florida.

Verda flonjor.

*   *   *

Sec la mirada.

En primaveral somni,

llit de sentors.

PD. Demà divendres 17, Recital poètic al centre Comarcal Lleidatà de Barcelona (Plaça Universitat), a les 18’30 hores.

Read Full Post »

Si fossis… ( quin blogs ets? )

Des del blog Col·lecció de moments, la Carme ens ha posat desenes d’enigmes per saber de quin blog estem parlant.

La meva participació ha estat:

Si fossis muntanya…. 

Darrere del blog s’amaga una participant habitual als Relats Conjunts. Se li podria dir a aquesta dona que : Si fossis muntanya, tal vegada series far de Catalunya.

 

Al seu blog acostuma a escriure poemes curts i clars. Però si regirem a fons, hi trobarem alguns vídeos i audios.

 

A la capçalera, difuminada, hi veiem una barana amb vistes al cel. A sota unes petites mirades hi posen imatges de les terres pirinenques.

Read Full Post »

Poesia al Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona

El divendres 17 de maig, ales 18’39 hores, sóc i sou convidats al racó poètic del Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona (Plaça Universitat). Durant la primera part hi recito una selecció dels meus poemes combinant-los amb alguns del referents meus. La segona part és oberta als assistents a participar.

Read Full Post »