Una ventada de bons desitjos pel 2011

Per a totes les amistats blogaires

PD. Si a més de la felicitació vols compartir el raïm pots clicar aquí

Read Full Post »

Trilogia: La pista xueta

La boira de Girona disfressa les realitats i obre la porta a un amagat misteri secular. Una misteriosa carta de matinada, un vi Kosher, una antiga clau rovellada; allò que la història engoleix algun dia ens persegueix . Llavors,  la Mediterrània és l’escenari dels actes dels nostres avantpassats i les seves conseqüències ens atrapen en una xarxa de la que no som amos.

• La pista xueta
• La pista xueta ( 2a part)
• La pista xueta ( i 3a part)

Read Full Post »

A l’oposició in secula seculorum

Així ens presenta l’edició matinal  del Periódico digital ,del dia 28 de desembre , el futur del Psc. D’això sí que se’n diu fer la travessa del desert.

Read Full Post »

Què va ser del gall de Nadal?

Solució a l’endevinalla pre-nadalenca

Ara ve Nadal,

matarem el gall

i a la tia Pepa

……….. un tall

Gràcies per la vostra participació. Les respostes a la solució de l’endevinalla pre-nadalenca han donat peu a un interessant estudi lingüístic.

• li donarem ( 3 )
• li darem (2)
• n’hi darem
• ni darem
• n’hi en donarem
• li’n darem

Certament a la tia Pepa ni li ha faltat de res. Qui en dóna més?

Read Full Post »

Els maldecaps de ser-ne guanyador

Més m’estimo la solitud de no cabre-hi a les seves lleis

a una victòria pírrica que , pujada, donarà mals de cap.

Read Full Post »

Endevinalla pre-nadalenca

Ja tenim a sobre l’hivern, aquesta cantarella se la saben petits i grans

Amb aquestes pistes en sabríeu posar lletra? No cal que li poseu música que podríem prendre mal.

La solució després de Sant Esteve. El premi el dia 28 de desembre.

Read Full Post »

200 articles, uf! va dir ell.

200 articles, posts o com li vulgueu dir.

Poc m’imaginava al maig del 2009 que trobaria un racó dalt d’aquest món. Les primeres tentines arrossegades a cavall entre dos mons que conec : Sants i la Cerdanya, l’una amb un Centre Social que gosa defensar uns subversius arbres al carrer i obstinats santsencs disposats a no oblidar la Memòria de Sants. Disculpeu si en vaig fer de la Cerdanya un fulletó turístic, no vaig  triar parlar de la Cerdanya a la babalà ,encara que allà li’n diuen a la balitresca.

Amb el pas de mesos i articles, un fus ha anat fent glopades entre mirades invisibles i mots de coratge que l’han anat donant vida, fent inspiracions panteixants i construint i refent mots a cops de mall. Paraules que menen per viaranys mai trescats.

Bressant entre pàmpols quan el sol ja és a horabaixa i fa la seva gran darrera  Encesa de llum. Il·lumina l’efímer escenari de papallones en la llum que esdevindran,  tot fent llumenetes,  meravelloses cuques de llum  en la foscor d’un darrer i primigeni sublim vol.

Vagarejant i desfent camí entre ciutat i matollar, seure en un camí emboscat entre sentors de pi i romaní tot veient passar una dona, que va recollint moments per fer-ne d’ells tresor i col·lecció. I en recuperar l’alè , grimpar i grimpar per modernes grues o rescatar antigues rutes remeieres amb flor de romeguera agusant la visió des de darrere d’un tel als ulls. Badant-los bé per viatjar per regnes màgics amb uendos, greixets i maremortes, que des l’Olleria, juguen amb pilleria clavant guitzes a blavers i sangoneres. Perquè quan no volem deixondir-nos en la paciència és quan volem les coses ara mateix.

Pacíficament armats de vers i de grafit, no volem amagar en un fons d’armari desitjos ni sentiments. Perquè si dubto no sóc i si penso és que sóc.

Tot això no és de res, massa.  Tant si ho fa un arquitecte glamurós o una taula parada amb una senzilla mortadel·la casolana.

Vénen els meus escrits  del fum d’aquell naufragi obrer. Resten com una aroma tardoral ambrada que nia, dolça,  en un nariu i que les neus novelles de l’hivern s’enjogassen amb el baf  que lliure cavalca al trot.

I ahir l’atzar em portà el sensual vers des del mar fins a la serra. Fent-ne poemes al blog, tant si els fa la Isabel com el Rafel. Sense buscar raons que rimen, nedant entre parèmies o sent artesà d’una poesia, cosa molt petita en una de molt gran, de l’art que vola lliure sense remei, naixent amb fornells dotats amb  gresols de creativitat .

Fent crònica, vers o endevinalla, fent esprémer el magí de sofertes companyes i coneixences amoïnades. Bressolant centenars d’estímuls al fons de la xarxa. Bastint castells, esforçat patrimoni, o immortalitzant escenes amb flaix o retina, amb encuriosit ull d’infant  o adulta ironia vivificadora.

Ara alenant sobre paraules empolsinades, ara imaginant camins de vent.

Gràcies per acompanyar-me

Read Full Post »

ELS DE LLÍVIA LLEPATUPINS (Dites i expressions de Cerdanya 3)

Aquest és el renom que tradicionalment s’ha donat als lliviencs. Però tal com han anat les coses les darreres dècades a la vila de Llívia, no sembla un renom molt adient, tret que la crisi recuperi de polsegoses golfes dites, actituds i maneres de ser superades.

La muntanya de Llívia des d'Estavar

De moment donades les circumstàncies a Llívia fan cara de pa de ral.

Temps enrere, com tots els cerdans, ja tenien fama de ser de Ca l’Estret, però les onades de segons residents va portar alguns a ser de Ca l’Escampa. Si més no , una ullada de les cases tancades* gairebé tot l’any dóna la sensació de que un bon rapat són de Cal Bundanci i que fan els diners a garberes.

Si a tot això afegim que algunes comunitats de propietaris no permeten estendre la roba fora i s’han de fer servir assecadores per decret, arribem a la conclusió que a la Cerdanya se’ls ha intentat fer viure a la manera de Cal Pixa-rellisques.

Ja ho deixaven anar ben clar unes dones de la Tor de Querol, les quals  en assistir a una inauguració a una esglesi a càrrec del Conseller General de Pirineus Orientals digueren : Hem arribat els primers i encara restarem dempeus.

• Tenien aires de noblesa, gent de pergamins i de pocs diners. Anaven a captar pels pobles de Cerdanya i demanaven per l’amor de Déu una caritat, encar que només fos deixar-los llepar els tupins.
• El cantant nordcatalà Jordi Barre a la cançó Torna a venir Vicens fa referència a les cases mortes que només viuen dos mesos a l’any.
• Fer cara de pa de ral: fer mala cara.
• Ser de  Ca l’Estret:  Estalviar massa, ser garrepes.
• Ser de Ca l’Escampa: Persones malversadores i poc estalviadores.
• Rapat: grapat
• Garberes: apilats en gran quantitat
• Ser de Cal Bundanci; Ser molt ric ( Haver  abundància). Bé, això no es nota a l’edifici de l’escola.
• Esglesi: Església ( pronunciat a l’Alta Cerdanya)
• Ser de cal Pixa-rellisques: Molt primmirat i massa presumptuós. Aquest personatges existeixen, els molesta el so de les campanes i els fems de les vaques.

Agraïments també a l’Enric Quílez per la seva tasca de recollir el llenguatge popular cerdà i de la seva tasca per viure-hi dignament a la Cerdanya

Read Full Post »

La veritable història de Rosina d’Aorlhac (185è joc literari)

Des del bloc Tens un racó dalt del món aquest cop ens  demanen un text d’entre 100 i 200 paraules, amb una temàtica concreta: el text hauria de poder ser inclòs en alguna de les obres de Dumas i dels tres mosqueters (que eren quatre).

D’Artagnan no va existir mai !!!

Ella…  va ser Rosina d’Aorlhac.

Ni tan sols el seu viatge a París és cert. La nostra heroïna gascona viatjava cap a Barcelona durant les guerres dels Segadors. En entrar a la vall del Querol per a posar-se al servei dels comtes de Cerdanya, trobà tropes franceses i castellanes esbatussant-se i trinxant la comarca. Precisament els cerdans recorden aquests fets amb un plat marca d’identitat pinenca: el trinxat de Cerdanya.

En el seu camí cap a la plana va ajudar els vilatans , intentant protegir-los d’abusos i saquejos.  A Porta, tres dones van seguir la seva estela unint-se a ella.

En passar la nova frontera a Llívia va ser capturada pels Miquelets que l’acusaven de ser una espia al servei dels gavatxos. D’esperit indòmit, aviat varen escapolir-se en direcció al Vallespir, on van contactar amb partides d’Angelets.

Per aquelles terres aspres varen lluitar pel pa i la sal d’un Rosselló ofegat per França. Encara avui la seva ombra cavalca per masos i vilatges.

Al peu del Canigó una dita la serva de l’oblit: quan una noia és espavilada es diu que sembla la Rosina , àgil i llesta com una rabosina.

Read Full Post »

Futbol sota zero

Tal vegada cansat,

vas contracorrent,

el futbol et deixa fred.

Com casar pilota i raó?

*   *    *    *   *    *    *    *

I a estadi improvisat, d’un nin,

la pena va ser feta caramell

en deixar anar una llàgrima.

Penjoll glaçat sobre el Segre.

Tot i aixurit,

un mainatge de Sallagosa

espià la trajectòria,

que marcà la fi del partit.

* A la Catalunya Nord mainatge i nin vol dir nen/infant, aixurit és espavilat i espiar té el sentir de mirar, observar, buscar amb la mirada….

Read Full Post »