L’estiu escriu a la sorra

A L’altra banda del riu ens proposa un text sobre aquesta imatge

Somnis esquitxats al trencant d’onada.

A l’hora que les ombres s’allarguen,

la marinada d’estiu escriu xiulant.

Mes amb minúsculs grans de sorra,

dibuixa efímeres dunes de versos.

 

 

Read Full Post »

Neix cendres del passat, a mig camí de Sants i la Cerdanya

Ja ha nascut de les cendres del passat.

Després d’un part de 9 mesos i algun any, la criatura pesava en néixer 2 i 260 (desglossat és: portada, contraportada i 260 pàgines). No cal incubadora, si de cas, el que vol és córrer i escampar-la.
A mida que vagi programant presentacions en societat aniré fent un calendari. Esteu convidats i convidades a participar en alguna d’elles durant i després de l’estiu.

Read Full Post »

Sant Joan a l’Alguer

El poeta alguerès Rafael Sari escriví sobre la tradició de saltar sobre el foc al poemari Ciutat mia (pa de casa). Vestits de blanc el salt, agafats de la mà, és un ritual per enfortir l’amistat.

“I nos farem compares

saltant una altra volta

amb la mà agantxada

tra lo rabent foc.

(“Sant Joan/San Giuan”, de Rafael Sari.)

*                               *                                      *

La fotografia correspon a una campanya per promoure l’ús social de l’alguerès… Amb molt de gust!

Read Full Post »

INVASIÓ NOCTURNA

Al fosc carreró del poble costaner es retallaven les inconfusibles siluetes. La lluna minvant es reflectia poruga en els cascos amb banyes que donaven un aire més ferotge al grup que pujava carrer amunt des de la platja. Unes músiques llunyanes es perdien darrere dels vells murs de pedra seca; en contra del que era habitual a l’hivern, els silencis s’ofegaven en la negror.

Càntics, acompanyats de crits eixordadors, eren clam i teló de fons del vermell que regalimava per les baixades empedrades. Brams que els convertien en amos i senyors de la nit. El vi corria per les goles i regava els carrers. La nit s’havia convertit en aliada d’aquella escomesa no per esperada, menys temuda.

Els pescadors locals intentaren debades fer-se invisibles abans d’una invasió gens subtil. Des que obriren el pub El Víking, la tranquil·litat d’aquell llogaret costaner s’havia perdut entre riallades i alcohol.

Read Full Post »

Banyistes (Relats conjunts)

Relats conjunts ens proposa, amb molt bon criteri, una bona capbussada a les platges del sud.

Als inicis del segle passat, Sorolla va rebre uns encàrrecs als Estats Units. La Hispanic Society volia uns grans murals per decorar les sales de la institució. En aquells temps la gent de la pell de brau anava fluixa d’anglès, vaja com ara, si ens hem de referir a les autoritats. Per no ser menys i en justa reciprocitat, el desconeixement en llengües llatines era força estès a la costa est americana.

En un intent de fer les amèriques, l’artista inicià el viatge neguitós. Després d’una llarga travessa transatlàntica, el vaixell Santa Rita arribà a les costes de Filadèlfia.

El trajecte fou dur i l’arribada, amb interrogatoris incòmodes a l’oficina d’immigració, l’acabà de posar de molt mal humor.

Al dia següent, després d’esmorzar típiques galetes amb melmelada, mantega de cacauet i un cafè amb unes estranyes característiques laxants, feren cap a les oficines.

El diàleg del representant del pintor i traductor amb els de la Societat fou complicat, com la gran majoria dels que hi ha entre artistes i galeristes.

La conversa va anar, si fa no fa, així:

( HS: Hispanic Society T: traductor S: Sorolla) Els diàlegs traduïts de l’anglès estan en cursiva.

HS: Good morning. (Ben tocats i posats)

T: Bon dia

S: Ieep! (Saludà amb espontaneïtat)

T: Diu que bon dia.

……

HS: Volem uns quadres amb ambients mariners.

S: Vatros neu a la mar i no trobeu aigua. ( Disparà el pintor, ficant el dit on feia mal)

T: Diu que aquí tenen el pintor idoni.

HS: You’ll stay here….

T: Estarà uns mesos aquí i serà molt ben remunerat. Aquí teniu el nostre tresorer per parlar de temes econòmics.

S: Xe, amagueu les carteres. (Avisà posant-se les mans a sobre les butxaques)

T: No ho fa per diners, diu que l’art no té preu.

HS: Five per cent….

T: Amb el 5 per cent per endavant treballarà als estudis.

S: Si t’arree una nyespla voràs. (Apujant-se-li la mosca al nas, veient que pasaria més gana que a Montmatre)

T: Segur que hi haurà de sobres, em comenta.

HS: When he finishes…

T: La resta la cobrarà en finalitzar l’obra i d’aquí descomptarem el 40% dels impostos.

S: Quina fotracà. T’agüela quan pixa fa clotet? ( A punt de fer un esclafit)

T: Pregunta si inclou el bitllet de tornada.

HS: No, transport is …

T: No, els transports van a càrrec de l’artista.

S: Ves a fer la mà!

T: Diu que estarà encantat de començar a treballar demà.

HS: So, do you agree…

T: Així doncs està d’acord amb les condicions?

S: Ves i gita’t

El traductor no necessità continuant traduint. El pintor inicià una partida de pilota valenciana, però sense pilota ni murs a no ser que els representants de la Society se’n puguin considerar parets on rebotaven les castanyes.

El contracte naturalment se’n va anar en orris. Sort que la intervenció del pintor mexicà Diego Ribera fou providencial per aconseguir-li una feina semblant amb un pseudònim del país. D’acord amb ell, el pintor valencià, enamorat del blanc del llevant valencià, estudià com colar als ianquis l’art mediterrani. La societat en la que havia de treballar a part de poc generosa econòmicament com es demostrà a la conversa anterior, era d’un puritanisme intens tant en les formes com en el fons. Ell, que venia de blanca terra d’orxata, pensà com transformaria el gris del cel de Filadèlfia, aquelles marees que deixaven humits i foscos els sorrals i l’absència de veles llatines en el paisatge.

Per no tenir problemes amb l’oficina d’immigració hagué de canviar “de Sorolla a Sloan” en presentar les obres a través d’un altre representant. Res de pintar nens en pilota picada corrents per la platja, l’advertí coneixedor dels ambients culturals nord-americans llunyans a les alegries i naturalitat mediterrànies.

Així i tot, decidí posar tres personatges discretament blancs a la seva obra principal Banyistes de South Beach: l’amic pintor, el mexicà Diego Ribera, els nens discretament vestits i la dama blanca de la Malva-rosa.

( John Sloan, 1907-8, Banyistes a South Beach)

Read Full Post »

Shakira M. Ripoll

Aprendre i utilitzar una llengua va, en moltes ocasions, lligada a temes afectius. En el cas de la nostra, a part de de ser una eina útil de comunicació i participació social, aquesta part afectiva té un pes important.

Després de tot el que s’ha dit i escrit sobre la nova versió de “Boig per tu” a càrrec de Shakira M. Ripoll, no aniria malament escoltar aquesta altra curiosa cançó. Maria Rivas interpreta una cançó escrita fa dècades pel veneçolà Aldemaro Romero, dedicada a Mònica Randall.

    

Read Full Post »

Etiquetats per la història

Any 600…

Aquella parella germànica actuava amb tota la naturalitat del món. Ningú els vingué a dir que obraven malament.

Feia un parell de generacions que s’havien establert al nord d’Àfrica, que per aquells temps restava lluny Mediterrània enllà del poder de Bizanci.

El seu modus vivendi era senzill, no es complicaven la vida ni entraven en discussions, per a l’ocasió, bizantines. Encara faltava un grapat de segles per a què un bisbe francès els etiquetés de per vida i amb efectes retroactius. I encara més, que dos segles després qualsevol atzagaiada social fos atribuïda a la seva memòria.

No creien que cap dels seus actes, incorporats a una quotidianitat diària, poguessin ser qualificats amb una opinió negativa i reprovable.

Així doncs, preparar l’esmorzar, conrear la terra, alimentar el bestiar, realitzar alguna dansa o fer una ofrena, eren la més normal normalitat mundial. Fins i tot, en el cas de procrear no es plantejaven cap actuació de la que haguessin d’avergonyir-se’n. Però l’estigma vingut del futur planava eternament sobre els seus caps molt abans que ells ho arribessin a saber i comprovar.

Malgrat la naturalitat amb què ells ho feien tot, com ho faria qualsevol clan, poble o nació, un inofensiu esternut o anar a dormir seria qualificat per a sempre com a un acte vandàlic.

Read Full Post »

Arreplegant engrunes de poesia

Abrusat gris
Captant vers en engrunes
Clam del rapsode.

Read Full Post »

Flor a la tempesta

El cel plorava,

quan s’obrien vies 

dins la fràgil nau

sacsejada a un mar embogit.

Onada 

de mots esmolats

i armes carregades de sofre.

Lleis desiguals,

martell de febleses

premi al poderós.

 *   *   *   *

Perplexa flor,

en terra de ningú,

compta la tensió 

amb cremor lligada al cor.

Reixat retorçat de dolor

per on s’escola la raó.

Paraula, llum blanca,

en gàbia de sutge ardent.

*     *     *     *

Lladrocini de guant setí

negra tempesta s’abraona

sobre la barca de la meva gent.

Remeu, remeu,

només el braç, 

sord al forassenyat càntic,

us durà a Ítaca.

 

 

Read Full Post »