Ve de la pista xueta 1a part i La pista xueta 2a part
… sentí com alguna cosa llefiscosa i calenta sobre la seva cara, navegant encara en la inconsciència. Obrí feixugament els ulls mentre un gos llepava el seu rostre. No sabia on era, el cap li feia un mal de mil dimonis i tremolava de fred. La gelor li clavava agulles per tot el seu cos, mentre que girant la vista observà de terra estant un carreró fosc, brut i pudent.
Havia començat a nevar i la llum del cercle lunar il·luminava esvaïda, a causa de les volves que voleiaven i creuaven la seva trajectòria.
S’aixecà amb dificultats i s’espolsà l’abric com va poder. En arribar a la riba del Miljacka hi veié reflectits els llums del barri vell com tristos ninots que dansaven sobre les aigües. Les aigües fressaven per la llera pujades de to, baixaven tèrboles en la negror de la nit sarajevina.
Abans de creuar pel pont de l’emperador ( assassinat), un flaix li arribà a la ment i es va posar a revisar les butxaques. En cap d’elles hi troba res , les tenia ben buides, escurades. No hi duia documentació ni diners ni tampoc les claus de l’hotel, el cor se li accelerà.
Caminant d’esma creuà el pont , encara foradat per la caiguda de projectils, i arribà a la parada de tramvies davant per davant de la Vijećnica (Biblioteca).