Societat consumida ( El Pírcing d’en Pere Calders)

Un dels autors de referència per a mi és en Pere Calders. Al recull de contes Invasió subtil i altres contes, publicat al 1978 n’hi ha un que mereixeria un estudi detallat. Es tracta de Societat consumida que dins del llibre formaria part d’un grup de relats de ciència ficció. Contes on l’element sobrenatural es racionalitza en termes de pseudociència, la qual ofereix una fórmula de justificació d’allò que, altrament seria completament inversemblant.

 

 Quan el va escriure, a Occident el pírcing de nas amb prou feines es coneixia de hippies que havien viatjat a l’Índia i encara no havia arribat el moviment punk que també en feia servir com a element de rebel·lió. Així doncs el conte tracta entre d’altres qüestions la burocràcia, el gregarisme i la manca de criteri, la uniformització, els estatus socials, etc…

Avui dia, les circumstàncies han canviat, l’anella ha deixat de tenir les connotacions apuntades abans i l’autor, per tant, s’hauria de buscar una altra excusa per criticar el conformisme social.

Podeu llegir el conte sencer en aquest enllaç

 

Read Full Post »

Berenada al riu

La Carme ens porta d’excursió al riu i ens demana d’aplicar un pensament a un microconte. Vet aquí la conversa que vaig sentir a la zona de pic-nic.

—Mira, allà abaix hi ha una taula lliure.

—Baixant pel bardissal d’ortigues?

—Au, si donem la volta pel camí ens trauran el lloc.

—A més, agafarem una insolació. Ja no te’n recordes de l’últim cop, oi?

—Dona, no cridis al mal temps, a la vora del canal s’està ben fresquet i l’ombra girarà, i…

—Tu mateix. Doncs no en fa tant de temps, l’últim cop quan t’aixecares estaves ben marejat del sol i, en ajupir-te per agafar la síndria de l’aigua, vas decidir fer-li companyia. Sort que per trobar-te a l’aigua un meló es distingeix molt bé d’una síndria.

 

 

 

Read Full Post »

99 dies sense Facebook

Es tracta de la campanya d’una agència de comunicació holandesa com a un experiment social totalment voluntari i conscient que planteja als participants aquesta pregunta: “Podem ser feliços sense Facebook?”.

A partir d’un article de l’Elisabet Roselló penjat a Núvol s’aporten unes més que interessants reflexions sobre més de tres eterns mesos sense participar d’aquesta xarxa social. Fent un ràpid càlcul mental, són 44 dies més que els que van passar les guarnicions colonials assetjades pels Boxers a Pequín.

 

… i aquí l’amanida alemanya que he dinat jo a casa.

Amb mi les coses es compliquen, feisbuc té deu anys d’història, els mateixos que jo no hi estic donat d’alta. Aquest fet no m’ha impedit tenir un grapat d’amistats en diversos graus, fins i tot virtuals, que en alguns casos s’han fet reals. Inclús puc afirmar que, sense necessitat de xarxes socials, en un sol cap de setmana, un dels llocs on vaig rebre més proposicions d’amistat de viva veu fou a Marrakeix.

No patiu, però, a més del blog, tinc un compte de Twitter que vaig obrir fa temps. Vaig estar uns dos anys sense piular, però quan ho vaig fer de nou,  el robot s’emocionà d’allò més, els circuits gairebé se li col·lapsaren i m’envià un missatge d’agraïment fent l’onada virtual.

Una variant de l’experiència a què em referia inicialment es podria aplicar, per exemple, a la Cerdanya. Pels que arriben des de can Fanga, després de passar un llarg túnel, podríem posar uns plafons als principals miradors sobre la plana amb un botonet on pitjar 🙂 m’agrada. També a les taules dels restaurants, a part del tovalló i coberteria, un lector tàctil incorporat a la taula on valorar si el trinxat, el pa de fetge o les boles de picolat t’han agradat o no.

Al final de la vetllada, o millor no esperar al final, una manera de dir a la parella que t’agrada seria posar suau al polze sobre el nassarró o fragar nas contra nas, mentre li dius: m’agrades, no puc estar 99 dies, ni un, sense tu.

Read Full Post »

Microrelat d’estiu per a alguns dels sentits

Relats de la Carme (subtitució estiuenca)

De nou la Carme, evita que la paradeta de relats conjunts tanqui a l’estiu. Així ens proposa a partir d’aquesta imatge del fotògraf Barbollaire.

—Què us passa pel cap quan la mireu? —ens pregunta.

Una foto del Barbollaire

 

Cansat de dormir a la palla cada estiu, escoltant l’harmoniós cant de la cigala, pensà de fer-ne un txilaut rural. Amb aquesta imatge ja en tenia molt de guanyat. Ara, calia empescar-se-les per a que els camacus, pixapins i gent de can Fanga no es molestessin per les flaires ramaderes i el so puntual de les campanes.

Read Full Post »

MÉS SECÀ, MÉS CABANES

Al blog de la Carme Rosanas Col·lecció de moments hi cerco aixopluc dins la cúpula de la barraqueta de pastor.

Pedra seca

versos senzills

 

preposicions? Absència

conjuncions? Absència

verbs? Absència

 

refugi durador

ànima confortada

Read Full Post »

Cara cerdana (Cares del món 22)

Passejant-me per la vora de l’estany la trobo de front. Restem palplantats davant per davant. Ella, amb un cert aire asiàtic, resta bocabadada davant la meva presència.

—Què fas tu per la Cerdanya? —li pregunto, en veure aquell barret.

—Ben segur que véns de Can Fanga —em replica, fent veure que manté la cara de sorpresa després de l’astorament inicial

 

Read Full Post »

Dites gegantines a Puigcerdà

Mentre el pare aguantant els globus feia un posat majestàtic, però de circumstàncies, el fill amb la cara pagava.

Fes la cara que fes, posés com es posés, no podia negar que les havia fet de l’alçada d’un campanar.

Read Full Post »

Cendres al mercat

Amb l’inici de la calor, Cendres del passat han iniciat el seu recorregut dutes pel vent. El divendres 11 al renovadíssim Mercat de Sants s’encengué la flama.

Ara, a partir de setembre, les xemeneies de la fàbrica Can Batlló tornaran a fumejar un passat no tan allunyat. En funció de les condicions climatològiques, les cendres seguiran estenent-se per Barcelona, la Cerdanya, Castelldefels, Girona, Vilafranca del Penedès…

 

Ja en podeu trobar exemplars també a Puigcerdà (Llibreries Viladesau i Viñas), a Alp (Llibreria Canal) i aviat a més llibreries de Barcelona i altres localitats. De la mateixa manera que es poden encarregar directament al blog La Cerdanya des de can Fanga.

 

Read Full Post »

3 al preu d’una sortirà cara (279è joc literari)

Tornen els jocs literaris d’en Tibau. Al blog Tens un racó dalt del món en teniu les bases.

Els comptes no li sortien. Feia temps que havia deixat de posar el cor, ara només li sortien creus.
També la memòria li havia començat a fallar. El darrer més havia quedat amb la Jenifer, l’Alba i la Mireia; o no, potser era amb la Vanessa, l’Àngels i la Susana, anotava allà on podia.
Però ja era tard per fer taula rasa, havia perdut el control, ja no se’n recordava si aquella tarda havia quedat amb l’Anna, la Carme o la Montse. Al lloc i l’hora de sempre.

Read Full Post »

L’altra selecció brasilenya

Fa temps ens van guanyar.

A la biblioteca del Vapor Vell de Sants hem retrobat una selecció galàctica que permet imaginar, somiar i fer realitat mil i una maneres d’expressar-se.
Un equip de cine, amb tocs màgics i joc vertical. Amb jugades de genialitat i paranoies literàries. Un espectacle coreogràfic amb una bossa sempre nova.

Si voleu seguir gaudint de l’espectacle carioca aquí teniu en duet, fent una paret i entrant fins a la xarxa, Vinicius i Toquinho. Quina

Tarde em Itapuã.

Read Full Post »