Quan Carlota va perdre el cap per Marat a la banyera

En Jordi Casanovas, el de la Banyera, ens proposa una Iniciativa Blogaire i refrescant, fer poesia a la banyera d’aigua freda.

El temps i l’oblit, no deixà escrit

com estava l’aigua a la banyera.

Roent, freda o gelada.

Entre manuscrits i anotacions,

en Marat, fent cures, restà glaçat

en veure Carlota brandant el ganivet.

*   *   *   *

Saltà en el temps a un blog contemporani,

la proposta d’una poesia

a una banyera d’aigua freda.

Quan el termòmetre es fon,

cercar refrescar idees en la calor,

pot  donar un resultant d’insulsa tebior.

*   *   *   *

Però, ai las, la gran idea arriba a raig.

S’alcen els braços

amb  voleiar de papers.

que, com un confetti festiu,

aterren sobre la líquida làmina …

enfonsant versos, idees i pensaments

en una banyera plena de paper mullat.

Read Full Post »

La línia groga passa per Sants

La Línia groga, un batec sota la ciutat, s’ha presentat de nou en societat. Aquest cop ha estat a Sants, fent un maridatge gastronòmic-literari al local Fes-te farinetes.

No va faltar la música de baix al passadís d’entrada i és que el metro no és el mateix sense els seus músics.

Després vingué la presentació d’en Josep Baltà parlant del punt de trobada que representen els forns a les ciutats: un facebook que ja existia des de fa molt abans.

A continuació, la Remei Romanos, mestra d’escriptura creativa, presentà el llibre donant a conèixer l’estil, el tema i alguns detalls de l’univers literari que té com a rerafons.

Woody Allen va excusar la seva assistència, però ens va deixar un vídeo per si volíem donar un paper a Rambo en un nou capítol del llibre.

Les presentacions, també la del propi autor, donaren pas a lectures intercalades amb intervencions poètiques amb poemes urbans d’en Xavi Bono, que va estar l’assessor d’edició, i també de l’escriptora Marta Pérez, que llegí poemes i relats de temàtica urbana ambientada també al metro.

La trobada amb un gran nombre d’amistats, veïns i lletraferits es clogué amb una ampla i variada mostra gastronòmica del forn Baltà, al que agraeixo el disseny del pa i de la coca de la línia groga (L4).
Acabo amb un profund agraïment per la col·laboració amb el so, el micròfon, les imatges i la difusió de la presentació a tantes persones properes sense les quals hagués estat impossible l’èxit de la presentació.

Muacs!

Read Full Post »

… i el verb es va fer “pa”

Jo hagués dit que l’original és “carn”. Però amb l’enginy del mestre forner artesà, Josep Baltà, de la literatura se’n fan pans… o potser és de les pedres?

El dimecres 27 de juny a les 19 hores , això i més.

Read Full Post »

Microconte caldersià

Antaviana al seu blog ens proposa un   Joc literari Especial Pere Calders: Acaba el microconte

Discreció

Van convidar-lo a pensar i digué que no volia donar molèsties, que ja pensaria a casa

De camí cap a casa es digué: —deixaré que les idees rodin i … No va acabar el seu monòleg, una taca d’oli inoportuna s’enganxà a la sola de la seva sabata provocant una caiguda seriosa. Ara, fidel a la seva discreció, no recorda res, ni pensa ni deixa de pensar.

Read Full Post »

Inici de càntic a la Cerdanya

Ara digueu: “La ginesta floreix,

arreu als camps hi ha vermell de roselles.

Aquestes imatges ens dóna la Cerdanya al Pla de Rigolisa i al Torrent de Saltèguet. Els versos són de Salvador Espriu i els enllaços de vídeo i àudio d’en Raimon.

http://www.goear.com/files/external.swf?file=0fe22e4

Read Full Post »

Tocà ballar-la amb Keith Haring (Relats conjunts)

Una nova proposta des de Relats conjunts, aquest cop l’obra de Keith Haring  (Artista i activista social, 1958-1990, Estats Units)

Bé podria ser que un artista quan entra a un museu s’hi trobi que el vigilant es grati el cap i faci cara de no tenir la més mínima idea de qui és ell. També podria ser que davant d’un xàfec mediterrani eixordador, decidís entrar a la Biblioteca de Catalunya. I mentre a fora queia l’aigua a galletades a dins mirés algunes publicacions històriques on pouar la seva inspiració.

Per la mirada i els dits de l’artista passaven pàgines de llibres escrits amb lletra gòtica i plens d’il·lustracions, naturalment gòtiques, també. D’entre aquelles històries recollides per les primeres impremtes una data lluïa amb lletres cobertes de pa d’or: 1471.

Activista social com era l’artista americà que visitava la Barcelona postmoderna, aquelles xifres el portaven a mostra interès en saber a què treien cap.  Quan preguntava a vigilants, bibliotecàries, uixers, estudiants i algun jubilat que s’hi havia refugiat de la mullena entre muntanyes de prestatgeries i llibres, la resposta era unànime; bé,  més aviat el gest. Arrugaven el front, perdien la mirada entre les bigues decorades en rica policromia del sostre, feien cara d’interrogant i rendint-se amb un gest d’absolut desconeixement tot separant les mans buides deien: ui, això és molt antic deu ser de l’any de la picor.

D’entre totes aquelles gestualitzacions i respostes vagues l’artista americà s’anava fent una idea de l’obra que crearia durant la seva visita a Barcelona. Com petites puces que van donant fiblades sobre la seva pell anava creant tot de personatges diversos de les ciutats medievals, persones modestes que les havien vist de tots colors, que majoritàriament quan visità la ciutat a la dècada dels 80 desconeixien que era el hip hop.  Si reculem segles enrere per a les generacions passades s’ha de dir amb més motiu que els hi era més estrany, per la senzilla raó que el Bronx on va néixer aquells moviments rítmics desmanegats encara no havia estat descobert pels europeus i els indis americans tenien una altra feina i unes altres danses a què dedicar-se.

L’artista, al seu cap, anava completant l’obra donant protagonisme a gent anònima que fa molts anys que la balla. Gent que resistint tripijocs la balla negra, magra o prima, tant se val. Gent que tot i que vagin mal dades, crida a cor que vols: que no pari la música.

Així és com una obra de modernitat inqüestionable sigui realment un homenatge a la memòria històrica i popular, un record que ha quedat gravat per sempre més com a l’any de la picor i que les puces fent un assaig,  i avançant-se al Cant de la Sibil·la, no en varen fer distinció d’estament social.

Read Full Post »

Haikú per unes noves regles del joc (250è joc literari)

Poemes visuals de Toni Prat

A vista d’àliga

joc fet a reial mida,

caurà d’ivori.

Read Full Post »

Presentació i 2a edició de Línia groga

La Línia groga ha arribat a la segona edició, ara surt dels túnels i la podràs trobar a les llibreries:

• Laie , Pau Claris 145  ( Barcelona)
• Arunachala , Jovellanos 1 (Barcelona)
• Vicky, Sants 149  (Barcelona)
• Lletraferit, Joaquin Costa 43  (Barcelona)
• La ciutat Invisible, Riego  35 (Barcelona)
• Abacus (Creu Coberta 93-Mercat d’Hostafrancs-Barcelona)
• Mallart, Besalú 12 (Figueres)

Read Full Post »

Poemari DE BLANC SETÍ

Se’ns mostra una portada ben blanca amb un nom que dobla en mida els cognoms. La coberta es completa amb el dibuix d’un llit aturat en el temps on els cortinatges deixen veure uns llençols Roig passió.

Aquesta és la carta setinada de presentació que Germania ha editat de la poetessa Sandra Domínguez Roig.

Tal com si el poemari es tractés d’un circuit per una atracció extrema, l’autora ha triat impulsar-nos a la lectura, només començar, amb un orgasme que cavalca entre la terra i l’infinit.

Ofrenar el cos obert,

cloure les portes de l’ànima

i afermar-me amb les urpes

a una esquena

per no esllavisar-se al buit.

La pell per ésser clam,

i la carn per ésser vida.

Tremir

en l’ascens aràcnid

que conquereix les sines.

En l’orb, la mel

que ens impulsa l’avenç.

Morir uns segons només

mentre els poltres han perdut les brides.

La fi de l’existència en la terra

per impulsar-te al clímax de l’infinit.

Els següents poemes van desgranant sentiments que a voltes es van sedimentant i d’altres s’envolen de nou en desig.

Naveguen ara per la ingravidesa, ens sacsegen en l’estremiment, ens esperen en setí i reneixen com una galerna cantàbrica, on naufraguem i alhora estem atrapats volgudament en somnis.

Us convido a llegir i rellegir aquest nou recull poètic que llisca en muntanyes russes  de versos i sentiments. Al pas de cada pàgina la Sandra treballa la poesia vorejant l’abisme, cercant un recer que la rima no ens donarà. La llegim uns cops amb batec accelerat, altres en el miratge de la calma de l’ull de l’huracà, doncs la pell ha estat solcada com un mapa per un llenguatge renovat i trencador.

De blanc setí ( Sandra Domínguez Roig )

Blog Papallones en la llum

Read Full Post »

Cara de bondat de la blanca (Cares del món 8)

Passejant per Puigcerdà em vaig sentir observat per una mirada infantil. Feia una cara de bondat de la blanca ( A Cerdanya, bona minyona) El seu pentinat em va portar al Cavall Fort, el Tretzevents i al TBO. En passar de llarg sentia com algú comptava les vegades que saltava amb la corda.

Read Full Post »