Bona castanyada VS Halloween

Quan vénen mal dades és la castanyera la que ha de treure les castanyes del foc. La tardor ha trigat en arribar, però ara va donant castanya, mentre que la globalització fuig esporuguida, els seus ambaixadors corren a tota castanya.

Si en teniu temps i humor seria bo refrescar El capítol Tinc castanyes de Plats bruts (Els 2 primers minuts són boníssims)

Read Full Post »

Fundació EGO

Els últims mesos no he pogut visitar amb deteniment el blogs amics, així com navegar per la xarxa amb més detall. La causa ha estat l’intens tràfec de gestions casolanes.

D’entrada posar ordre a l’hemeroteca, des del gran format, passant a  tabloides menys voluminosos en blanc i negre fins als relativament residuals informatius impresos a paper a tot color, ara digitalitzats per facilitar la consulta per estudiosos i passavolants. No cal insistir que es tracta d’una tasca feixuga i absorbent.

La part corresponent als reportatges gràfics és més agraïda, tot i que s’ha d’estar preparat anímicament pel devessall d’emocions que em retorna des del passat, aquells moments que acompanyaren les primeres passes recordades per a la posteritat. La continuació inexorable és el recull ordenat cronològicament d’episodis que marquen tota una vida familiar, social i laboral.

Quan un escomet aquesta feinada es planteja com s’ho manegarà amb el tema econòmic. Però no ha estat obstacle, ja que la col·laboració de família propera, companys, amistats i veïnat en general han posat oli en un engranatge en el que els materials diners no han pogut frenar un projecte que les generacions venidores han de conèixer. Apartada aquesta nosa del camí, m’he dedicat en cos i ànima a una obra d’una grandària considerable. Amb paciència els títols s’han desplegat de nou, adquirint la lluentor dels seus orígens, si bé no m’he estalviat una bona sessió d’esternuts traient la patina de pols que ennobleix el llom dels àlbums de fotografies, certificacions acumulades en les més prestigioses acadèmies i una superba biblioteca que omple desenes de prestatges.

 

Els armaris també complementen els diversos viaranys de la trajectòria vital del protagonista. Com un fòssil de la història el canvi de vestuari resta eternitzat. Les jaquetes han anat canviant i evolucionant des de les texanes juvenils, seguides de l’època de la llana que tapava bé el coll; l’obertura es registrà amb la incorporació de la pana al vestuari maduratiu, el pas del temps avançà amb els successius canvis de jaqueta , ara encoixinada, després de fibra i en acabat el polar per evitar inoportunes fredorades.

No s’ha escatimat en l’ús de noves tecnologies, eines essencials per dinamitzar el projecte. Però per acabar, sabem que mai podran substituir una peça cabdal que m’ha acompanyat a diari des del moment que em llevava i posava els peus a terra. Sense por a equivocar-me és la joia de la corona, al llarg dels anys no s’ha mogut de l’emplaçament on s’hi instal·là originàriament. La més preuada eina del laboratori de la fundació acabada de crear per estudiar-me a mi mateix és el mirall del lavabo, sense ell l’objecte d’estudi que ha acceptat amb modèstia presidir la institució, restaria amagat i desconegut per a tota la història.

La premsa n’has estat testimoni.

Posició habitual del protagonista a primera hora del matí

Read Full Post »

SMS a Can 60 *

Al contrari del que el títol ens pot suggerir el tret de sortida del renovat projecte de la Marta Pérez i Sierra va ser un èxit d’organització, públic i posta en escena. El dimecres 23 d’octubre, la Sala Fènix de Barcelona acollí el Vernissatge poètic, amb la presentació del Llibre: Sexe Mòbil Singular, SMS Il·lustrat,

Fins ara es creia que el significat de SMS era Short Message Service, però dels dits de la Marta va néixer fa 10 anys  un singular projecte, al teclat del mòbil, de poesia eròtica interactiva (Bé, només es podia respondre) Si s’hagués encetat al 2009 potser hagués estat de WhatsApps

Gràcies al mecenatge vehiculat a través de Verkami  Sexe Mòbil Singular, SMS il·lustrat  ha aconseguit el finançament necessari per fer un llibre d’il·lustracions de poemes eròtics (ha comptat amb la col·laboració de 32 il·lustradors-es). És un projecte que pretén difondre la poesia eròtica i relacionar-la amb diferents disciplines artístiques, com ara la pintura, la música, el teatre i el ball. A continuació aquí en teniu una mostra:

L’ombra del meu gest

es nega en el teu esguard.

A les palpentes et cerco

entre els vels de pluja

que llueix la cambra,

trencadís d’aigua

s’ofega la lluna blava

Però si voleu  estalviar-vos enviar un SMS i ho voleu gaudir en directe, consulteu a l’agenda la gira per Catalunya del projecte.

* Què té a veure Can 60 amb els SMS?

Fàcil, la presentació es feia a la vorera de davant d’una fàbrica gran i desgavellada que havia al carrer de la Riereta del Raval de Barcelona. En tractar-se d’un garbuix i un desordre on es repartien les seves instal·lacions entre els números 18, 20 i 22, algú va tenir la pensada de sumar-los i rebatejar l’empresa tèxtil, restant una dita que ha fet fortuna històricament.

 

Read Full Post »

Ments complexes

Les intencions inicials ens són desconegudes i ens poden portar a una certa perpelxitat.

A Inca, el blog de sa lluna fa palès que els carrers han anat evolucionant en paral·lel als transports.

Quan es vol fer parar boig el servei de correus (Observeu que no m’he referit a hisenda)

A Portugal, el diumenge 24 canta un trio molt particular:

Però, en qui estaven pensant quan deien que el vi posa alegre?

Quan qualsevol cosa serveix de reclam per vendre un pis.

Sort que encara podem recórrer a les coses simples.  A Santiago la biblioteca ens anima  a llegir, sense complicar-se la vida.

Read Full Post »

DARRERE LA FAÇANA

Relats conjunts torna de nou amb una proposta gastronòmica i pictòrica

Bartolomé Esteban Murillo,

Nens menjant raïm i meló, 1650

A la part de darrere de la Boqueria, un parell de marrecs esperaven amatents a diari el tancament del mercat. Quan ja no hi havia turistes i els paradistes hi havien abocat el gènere malmès, els ulls d’infant lluïen com en una estampa bucòlica de la Grècia clàssica; però, segons després, mentre regalimava el suc de la maduració, ells no ho sabien.

Read Full Post »

La quarta via

Trobar-se aquesta imatge quan un arriba pel matí a la feina és, si més no, sorprenent. D’aquells xocs que et desperten de cop. Com això ha succeït a Castelldefels, ja li he trobat banda musical.

La meva versió és que podria tractar-se del pis on viuen els amos d’un basar xinès. I vosaltres, quina és la vostra hipòtesi?

Read Full Post »

ETERNA RIVALITAT

A mida que s’apropaven les eleccions municipals, la seva figura augusta emergia per entre un mar de mediocritat. Una presència que es multiplicava, fos durant les festes de Santa Tecla o a una exhibició castellera a l’Arena Plaça. Pels que seguien la imparable trajectòria, no donaven crèdit al do de la ubiqüitat, del que sembla que estava dotat.

Segons testimonis fiables, a la mateixa hora se’l veia a l’arena de l’amfiteatre, fent-se una paella al Serrallo amb els de la confraria o prenent-se un vermut sota la muralla amb el món cultural.

El candidat tarragoní, que començà la cursa amb el desavantatge que li donava provenir del llinatge Gaudí-Bartrina, no tingué cap problema per fer un avançament espectacular per la dreta i per l’esquerra a les desorientades candidatures ciutadanes.

Home de paraula vibrant i verb esmolat, pujà a les enquestes i sondejos de tota mena. No tingué cap problema en omplir l’estadi durant l’acte final de campanya. El poble de la Imperial Tàrraco superà amb impaciència els discursos previs de farciment. La seva veu i presència ompliren l’estrada. Estava fent un gran paper, se’n sortia airós, el programa discorria amb total seguretat.

Quan ja l’acte arribava a la seva fi, l’ombra allargada del general Prim se li creuà als pensaments. Aquell fet, imprevisible, provocà que acabés el discurs amb un abrandat “Visca Reus!”. La consigna final provocà un estrip considerable a la butxaca on s’havia ficat el públic, per on perdé a cabassades la credibilitat que havia acumulat entre els oients i seguidors.

Read Full Post »

Nivell cultural

Els darrers informes sobre el nivell de comprensió a Espanya són preocupants.  El ministeri d’Educació, el que impulsa la llei Wert,  responsabilitza d’aquests mals resultats la llei Orgànica General del Sistema Educatiu del 1990 i a la Llei Orgànica d’Educació del 2006. No fan, però, cap referència als sobrats coneixements de futbol, teleescombraries, ni molt menys a la responsabilitat dels fabricants de prestatgeries….

Amb la moda que va fer furor durant dècades de posar lloms de llibre per adornar, algun dia les botigues de mobles hauran de donar explicacions.

Estava anunciat, algú obriria el llibre i descobriria tota la veritat.

Read Full Post »

Per què votaria no… als Jocs d’hivern?

Si em pregunten, responc. Però ja que no tinc clar que em preguntin, diré la meva.

Començaré per una raó que s’ha demostrat que no és menor. Prefereixo que Barcelona-Pirineus no es postuli a candidata del Jocs d’hivern 2022. Senzillament, no tinc ganes que el resultat més visible a la xarxa sigui el discurs de l’alcalde Trias “anunciant” una relaxing xicra de xocolata amb melindros al Carrer de Petritxol. Coneixent el seu nivell d’anglès, això no és bufar i fer “ampolles”.

Una altra raó és sobre el mètode, si es decideix fer una consulta sobre la presentació a candidatura de jocs, a qui es farà? Als habitants empadronats a Barcelona o també als de l’àrea metropolitana? Pel que fa als 50.000 habitants del Pirineu, es preguntarà només als de la Cerdanya o també als de les comarques veïnes? I si es tracta de la Cerdanya, es farà als que estan sota administració espanyola o també als cerdans que hi són sota administració francesa? Què passarà si els resultats de la Cerdanya i Barcelona són contradictoris?

A muntanya, més que una oportunitat que alguns ja la donen per feta fins el punt de considerar innecessària una consulta, sembla que es pot donar peu a una nova invasió del totxo, plena de treballs precaris i una formació sota mínims. Un futur ben poc galdós.

No cal promoure o fer uns jocs per acabar i dignificar la línia ferroviària Barcelona-Puigcerdà-La Tor de Querol, dissortadament la millora radical ni ve ni se l’espera i no en parlem de les comunicacions per carretera des de Girona. L’empenta que necessita la comarca és la de la creació de llocs de treball estables, basats d’una banda en la tradició agrícola i ramadera i d’altra banda en la de feina que utilitzi les noves tecnologies. Un teixit econòmic innovador que potenciï la indústria alimentària i un aprofitament del potencial turístic. Apostes per a què el jovent no marxi i que la manca de feina i el preu del sòl no siguin un obstacle per viure a la terra.

Pel que fa a la informació que s’ha fet pública, de moment molt ball de xifres i dobles salts mortals sense xarxa. La realitat és més cruel: accessos “rurals” a l’hospital transfronterer de Puigcerdà, línia ferroviària que ha evolucionat ben poc des dels anys 20 del segle XX, un munt de viles olímpiques anomenades urbanitzacions fantasma, una escola amb barracons a la vora de la frontera amb un magnífic anunci al darrere d’habitatges de luxe (fins fa 4 dies), desaparició de la Festcat de Llívia…

Si a això afegim una forta dependència de la neu artificial a La Molina, es pot dir que els riscos són evidents i el benefici per la comarca no anirà més enllà de la banda de música que rebrà i veurà passar de llarg la comitiva.

Cap d’Any 2011

 

Read Full Post »

Gastronomia dolorosa

Encara que hem entrat a la tardor, les temperatures no acaben de fer-nos sentir dins d’ella. Malgrat tot les pluges han ajudat a donar una temporada bona a recol·lectors i aficionats a la micologia.

No sé sap com, potser quan les fonts d’alimentació eren més insegures, va néixer la dita ¨Clavar un bolet a temps¨ ara és una expressió ben popular arreu. De fet, la tècnica ja s’utilitzava al Neolític, apropar-se sigil·losament a la presa i quan ja la tenies a l’abast, donar-li el cop de gràcia.

Ara no és el moment de polemitzar sobre el significat pedagògic ni dr trobar l’oportunitat de posar en pràctica l’expressió, però passar pel cap, li ha passat a gairebé tothom.

A la nostra llengua tenim altres expressions ben mengívoles: clavar una nata, donar un carquinyoli, clavar una castanya, donar una galeta, donar una fava, donar un pinyac o una pinya….; això sí, en tots els casos de molt mal pair pel qui les rep.

A la Catalunya Nord també seria sinònim dar una fart de jacos, a l’himne semi-oficial de la USAP vol dir clavar una pallissa a l’equip rival. O al sud de Catalunya i al País Valencià es diu galtada, crec que a les Illes Balears també.

Bé, a Cerdanya entre rufacades i gelades que encara no han vingut, potser hi podrem acaçar un bolet a temps.

 

Read Full Post »