Lliscant vers el fred

S’esquitlla el temps entre les mans,

quan octubre em fita, amb mirada freda,

gebrant la darrere flor de tardor.

Read Full Post »

Endevinalla de finals d’octubre (25a)

Ara pla, poca broma amb aquestes mosques, una val per sis. Encara que vagin acompanyades de  la flor d’aquells que resten bocabadats emmirallant-se el seu propi rostre. Però vés per on, hi ha una ciutat que les té en molt alta estima.

          

Read Full Post »

Cadira

La noia pensarosa dóna peu a una nova proposta des del Blog Tens un racó dalt del món (256è joc literari) a partir d’una il·lustració de l’Elisa Bernat

La noia portava estona pensant…

Malgrat la perillositat de la seva actitud, la idea guanyà adeptes disposats a omplir cadires de balca. Mentre les banalitats marxaven per cames a través de pantalles líquides, les idees tranquil·les feien rotllana davant mirades presencials.

Read Full Post »

IMPRESSIONS SOBRE L’HERBA

Relats conjunts ens proposa, a partir d’aquesta obra impressionista, una nova aportació literària.

Aquells cavallers, rere la seva elegància  i fatxenderia, no aportaven cap novetat transgressora a la societat parisenca del segle XIX.

Eren d’aquell gremi, que sense ser mags ni  prestidigitadors ,maldaven per despullar la dama amb els ulls. Per tant, tant se valia si l’escena era captada per Manet o Monet.

La presència de la dona, asseguda vora un formiguer, no aportava en essència res de nou a la ciència. Aquells vestits femenins elegants, clàssics, de l’alta societat, amagaven unes idees molt conservadores.

En efecte, ella era dipositària de la setena generació d’una família de remeieres i trementinaires, conservant la saviesa botànica de la terra. El lloc escollit era ideal per al seu pla. Era la primera classe pràctica per a la seva filla. Deixant-se portar i amb la mirada lànguida, esperava que aquell grup de “cavallers” refinats de ciutat, quedessin a pèl per poder-los aplicar la seva fórmula magistral contra les paparres. Conservadora i coneixedora de tots els secrets de la natura, havia clissat en aquella clariana unes mates d’ortigues urticants.

Ella impertèrrita, la filla posant-se les mans al cap, es disposaven a observar els efectes d’aquella experiència.

Només calia que les robes masculines, deixades caure de qualsevol manera, fossin més tard una manera, amb escenes picants, de tornar a entrar a l’alta societat.

Read Full Post »

Anglomania

L’anglomania és un costum o moda que no deixa veure el bosc. Cada cop s’avança més l’edat en que els infants comencen a fer “classes” d’anglès.

Segons alguns  estudis, també en la meva opinió, la millor edat per aprendre llengües és l’adolescència, per tant és on s’haurien d’invertir els recursos (temps i diners) en aquestes edats. Mentre, des de les primeres passes, s’haurien d’aprendre bé la llengua o llengües amb la que estem en contacte diari.

La meva experiència, com a alumne i mestre, és que com més hores seguides d’exposició a l’anglès millor (no hores durant anys, que aleshores creen la sensació que has estudiat molt i no ets capaç de mantenir una conversa, cosa ben frustrant).

L’última novetat ve de la mà del grup www.anglomania.com ,  el qual compta amb els mitjans més avançats en aprenentatge de llengües. Potser llavors m’hi repenso i  canviaré sibstancialment d’opinió.

Read Full Post »

Invent poètic

El blog literari Antaviana ens proposa que fem un experiment poètic i un invent. Com la proposta l’ha fet el mateix dia al mateix article, m’he fet un embolic.

    

Llàgrimes metàl·liques

cauen sobre vellutat repós.

El poeta sabé, ert i mut,

què és experimentar un invent

per a  incompatible carcassa.

Read Full Post »

Canvis als mapes polítics de Google maps?

Sembla ser que a les persones encarregades d’actualitzar els mapes de Google, el que passa al nostre país també els ha agafat amb el pas canviat. Ara que es parla tant de full de ruta, si un observa l’Eix del Llobregat a l’alçada de Castellgalí, veurà que una mà anònima ha fet un ràpid apunt, ja fa mesos,  de la realitat política catalana.

A part de l’acudit o “txist” que representa aquesta metàfora, em pregunto com és que els al·ludits no tenen l’interès o capacitat, o potser les dues coses, de demostrar que les coses no són així com tanta gent les està percebent.

Read Full Post »

Ballant el txa-txa-txa con…

Mentre que a l’any 81 es recollien 2300 signatures que defensaven el bilingüisme* a Catalunya, el grup La Trinca va escriure una cançó d’una vigència clamorosa: encara estem així ( No, el títol és Corasón loco )

* No es tractava d’un bilingüisme català-aranès, per exemple. Per les formes i el fons aparentava ser castellà-espanyol, ja que una bona part dels signants eren funcionaris destinats a Catalunya pels quals haver d’aprendre català era una nosa.

Read Full Post »

Vestit de tardor a l’emprovador

Inici de tardor a Cerdanya

De roig frisós,

vestida de tardor,

abraça l’heura.

Read Full Post »

Premi a la Memòria de Sants

Fita que marcava els límits entre Sants i Barcelona.

El blog Memòria de Sants ha estat guardonat als premis Blocs Catalunya del 2012, per la temàtica d’Història, tradicions i patrimoni.  Enhorabona a l’Agustí Giralt pel seu treball constant de formiga donant a conèixer milers d’històries,  anònimes moltes d’elles, que enllacen amb el ric teixit associatiu del barri  ( antiga vila fins el 1897 ).

Històries més conegudes com la vida dels obrers de l’empresa cotonera de l’Espanya Industrial, la brusa grisa dels quals és la uniformació dels castellers de Sants. O també per ser el lloc fundacional d’organitzacions com la CNT o ERC.

Però el blog Memòria de Sants treu a la llum l’esforç de milers de mans de veïns fent refugis durant la Guerra del 36-39, la lluita per la recuperació pel barri de l’enorme espai industrial de Can Batlló, les vivències diàries de la gent del barri, etc…

Una experiència molt interessant ha estat un projecte d’explicar la guerra civil amb twitter (Guerra civil 2.0), rememorant aquells fets històrics amb les tecnologies actuals.

Read Full Post »