TARDA MEDITERRÀNIA D’ESTIU (PLATJA DE MONTSERRAT)

No cal que marxeu molt lluny, no es tracta de l’illa caribenya de Montserrat ni d’un muntatge fotogràfic aprofitant algun meandre del riu Llobregat reconvertit en platja.

Costa nord de Galeria, prop de Calenzana (Còrsega)

*    *     *     *    *    *    *    *     *     *    *    *   *    *

Xifrada pètria sobre gris pentagrama,

banda sonora de cigales en càntic,

sentors de màquia i secular ullastre.

Somnolenta  al pic de l’estiu,

puntejada d’invisible roig d’arbocer.

 

Reflectit a la nineta en paisatge retrobat d’infantesa,

el roc cors s’alça com gegant montserratí.

Al peu, gronxat sobre llençol de turqueses,

serà mirall d’enlluernador cristall mediterrani,

quan el sol, engolit en brases,  faci el darrer badall.

Read Full Post »

MALSON A UNES VACANCES EXÒTIQUES

Omplint d’esquitxos les aigües tèrboles de la ribera, es desenvolupava una lluita desigual.

Els crits enfollits d’aquell home s’elevaven per sobre de les mirades astorades dels que feia uns segons pesaven figues sota la pesantor humida de l’aire d’estiu.

L’animal, de verdes escates i esmolades dents, voleiava amb lleugeresa, mentre l’home d’estranya mirada seguia el combat sobre les onades que feia aquella massa escumejant i eixordadora.

Un esclat, potent i sec, posà punt i final a la sorprenent situació que es decidí sobre aigües remogudes.

Aleshores la veu d’un infant, que s’ho mirava des de feia estona amb ulls esbatanats, s’alçà sobre la riba sorrenca dient tot sanglotant:

—Mamàaaaa, papàaaaa! Un senyor m’ha petat el cocodril inflable!

Read Full Post »

Cara corsa ( Cares del món 10)

A Bàstia (Alta Còrsega) em va observar aquesta cara que feia cara de sorpresa. Potser la feia en veure la llum després d’anys  de restar amagada darrere d’una bústia, veient les cartes inconfessables que arribaven de secretes destinacions.

PD. Si voleu veure una galeria de cares del món, el blog de l’amic Jesús Maria Tibau, Tens un racó dalt del món, us n’ofereix a cabassades.

Read Full Post »

Gaspatxo de síndria

Com es pot fer amb tanta calor, la guerra de Cuba

Si quatre esclaus jugant al parxís, pateixen tortura.

Amb aquestes paraules Jaume Sisa començava la cançó la guerra de Cuba.

Nosaltres, esclaus de la calor mediterrània, cerquem remeis tradicionals o innovadors per sobreviure. Si les neurones no us donen per a més,  us proposo un brindis amb una recepta personal per a què us refresqueu en aquesta guerra estiuenca.

Ah. sí, la recepta!

Gaspatxo de síndria

 

• 1 Kg de síndria
• Mitja dotzena de tomàquets madurs
• Una ceba petita
• Un cogombre petit
• Una dent d’all
• Fulles d’alfabrega fresca
• Un rajolinet de vinagre de Mòdena
• Un rajolinet d’oli d’oliva verd de Maials
• Un pessic de sal

 

PD. Podeu treure o canviar algun dels ingredients, però què voleu que us digui,  si traieu la síndria perd la gràcia.

 

Elaboració

Per fer el gaspatxo, passeu la polpa de síndria, els tomàquets i la resta d’ingredients per la batedora. Aneu-lo rectificant com vulgueu; total, esteu a casa i amb aquesta calor tot és permès.

Coleu-ho amb el xino o amb algun estri de cuina de forats mitjans que no deixin passar les llavors del tomàquet o les fulles d’alfàbrega, tant si és fresca com seca.

Deixar-lo refredar com a mínim dues hores, si us agrada més fred afegiu-hi glaçons.

Read Full Post »

500

Podrien ser 500 dolars o 500 euros, potser ens podem quedar amb 500 pesetes (si fa no fa 3 euros) dedicades al nostre poeta Jacint Verdaguer.

També podria ser que la prima de risc hagi superat en alguns països els 500 punts. (La cosina que ningú vol a la seva família) Però això ja no pot sorprendre ningú.

Difícilment podem saber què va passar l’any 500. Ens diuen que era una època obscurantista, bé com ara al 2012 , que devem una picossada i no hi ha manera de saber a qui.

De tothom també és sabut que feisbuc ( Facebook ) ha superat els 500 milions d’amics. Això no té cap mèrit, només en una setmana jo hagués passat de 500 milions d’ “amigos” a Marraqueix.

Encara que l’estiu mossega tampoc m’he quedat sense internet, tot i que celebrar-ho per Còrsega, desconnectat,  ha de ser tota una delícia.

Resolució del misteri : Hem arribat a les 500 entrades!

No, no sigueu malpensats, del front no, del BLOG. 🙂

Read Full Post »

PLUJA EN stand by

Sobre prat de dalla eixut

no gosen alçar ses testes

per cercar la pluja, avara.

 

Gotes que es neguen a ser-hi,

fan esborrany eteri al rocam.

No fan cabal de precs estèrils.

 

Mentre la terra desafina,

en ronca lletania

de tardes estivals.

 

Només riu silenciosa,

fent guspira de desig,

la flama emboscada.

Read Full Post »

Curiositats irlandeses (2)

Pot semblar exòtic o de rabiosa actualitat, què hi penseu?

Read Full Post »

Aforisme climàtic irlandès (Haikú dublinès)

Pessigolleig

d’acer sota flonjor.

Pluja fina.

Read Full Post »

Triomfar no és bufar i fer ampolles

Perseguia la fama a qualsevol preu, però desconeixia les pròpies limitacions.

Volia ser un triomfador, així que va poder, posà els peus a Londres. Els problemes començaren, no només amb l’idioma, sinó per les grans distàncies que havia de recórrer. Menjant-se el seu orgull, per anar als locals on feien musicals, començà a viatjar en metro. Fins que trobà il·luminada la paraula màgica: EXIT.

No s’ho va fer pregar dues vegades, resseguí la paraula indicada amb fletxes per laberíntics passadissos i escales fins que es troba al cap del carrer. L’inici de la seva ambiciosa carrera no pogué ser més decebedor.

Read Full Post »