Endevinalla irònica (18a )

Quina selecció!!! Déu n’hi do si els tinguéssim al mateix hotel.

Sigui per un motiu o un altre i en diferents graus, tots ells  tenen dedicat un dia de l’any.  De preferència escriure’l entre cometes no fos que ningú s’ofengui.

 

Read Full Post »

Oda nova al calçat

Ara que s’ha acabat de debò  l’estiu a Cerdanya i a Can Fanga , i tenim una normalitat tardoral, tornen els peus per ventura a la normalitat?

Escolta espardenya, el trepig d’un peu

que camina amb calçat poc escaient,

parlo de les nafres que m’ha provocat

la sola plàstica, de química oriental,

així  pocs amb elegància t’han portat ,

a l’efímera enlluernadora moda, massa.

Salva’t,  que fa a la vista molt de mal.

Que l’efluvi no et torni inmunda i abrasiva.

Pensa en la gent que tenies a l’entorn

eixuga la suor,

somriu la ferma vigatana eterna

amb sola ben mullada.

On ets avarca? No et veig arreu.

No sents la flaire esborronadora?

No entens el bon gust que reclamen els teus fills?

Has oblidat els deguts límits que han de tenir les modes?

Adéu, xancleta!!!

Read Full Post »

Brassens actual

Avui Georges Brassens , nascut a Seta faria 90 anys. La seva influència sobre la Nova Cançó ha estat molt important. Quan avui dia tot és pressa, la seva poesia es gronxa sobre les ones mediterrànies de la costa occitana de Seta, reflectint una mirada, una persona, tanta humanitat.

Espai Georges Brassens

Read Full Post »

Vini, vidi, vinci ( la versió del pare de la frase)

La història contada pel seu autor.

… i a mi de què em serveix passar a la història amb aquesta frase?

Quin benefici n’han tret els meus hereus?

Cada cop que un famós, un subfamós, un neofamós, un xitxarel·lo, un impostor i tota la patuleia de personatges freakies aconsegueixen obrir un producte de abre fácil , se’ls dóna la medalla de l’imperi, els llorers de l’emperador i l’admiració del populatxo. I per acabar-ho d’adobar se’ls ofereix, com a cum laude i per més inri , el segell de qualitat del vini, vidi, vinci.

Read Full Post »

Temps moderns

Relats conjunts

L’empresa va fer un reajustament  de personal. Segons el consell d’administració, l’operari de primera tenia massa antiguitat, plusos , puntualitat, suplements, drets adquirits…  Així doncs, amb gest estudiadament afectat, li van agrair els serveis i li van donar porta.

Però els engranatges no es poden aturar i van externalitzar els serveis de manteniment.

Mesos després aquell lloc de treball era el blanc de la mirada d’un bon grapat de milers de persones en viu i , en directe, d’uns quants milions al llarg de tota la geografia.

Faltaven pocs minuts per a les 12 de la nit. Com cada any, una gernació esperava les 12 campanades festivament.

En sonar la primera campanada se sentí un grinyol estrany, a la segona un so enferritjat quedava amagat rere el potent so metàl·lic, a la tercera un escandalós moviment de peces metàl·liques que topaven entre elles provocaren algun ais de sorpresa, a la quarta i amb alguns dits de seny que restaven,  la gentada va iniciar un moviment de retirada prudencial a l’altra banda del pont. A la cinquena , sagetes, engranatges i, fins i tot, les peces de l’esfera del Big Ben van iniciar el trajecte cap a una capbussada al riu Tàmesis.

Read Full Post »

L’ÚLTIM PAGA

Sense que ningú sabés com s’havia plantat allà, el violinista treia les notes d’un vell Stradivarius entre pedres gòtiques i arcades neoclàssiques al bell mig de Barcelona.

Com abelles atretes per l’olor de la flor de taronger, els passavolants tocats i ben posats s’havien anat concentrant al seu voltant. Alguns d’ells , agafaven amb força contra el seu pit un maletí amb el segell oficial i ,  una mica perplexos,  miraven des d’una distància prudencial. Des dalt, algunes gàrgoles vigilaven bocabadades l’escena, amb les boques resseques per un estiu llarg i eixut.

Només l’ombra d’arbres ornamentals ajudava aquell públic espontani i sorprès a no marxar als seus despatxos.

Sentint l’Adagio d’Albinoni fugien de cabòries, indignacions del segle XXI i, sense caure en generalitats, d’una profunda crisi d’idees i de lideratge.

Quan el músic entomava els darrers compassos d’aquella peça, alguns dels presents miraren de reüll els seus rellotges, tot fent uns pocs dissimulats gestos d’impaciència.

Així va ser com en aquell pati, ple de tarongers, el grup de consellers, assessors i altres càrrecs indefinidament intermitjos es va fer FONEDÍS.

A l’hora de premiar l’actuació de carrer d’aquell músic i gratar-se la butxaca, van decidir que també havia arribat l’hora de les retallades als músics de carrer.

  Fer-se fonedís: escampar la boira

 escriptura-creativa-6

Read Full Post »

Caps creatius

Que fan de suport per aconseguir les més altes fites.

Que sempre tenen una flor pels que ho van intentar.

Que omplen l’esperança de joia, festa  i llum.

Optimisme global

Read Full Post »

Passeu, passeu, això és un circ (216è joc literari)

Tens un racó dalt del món,  216è joc literari

Fi de funció…

Serà portada a l’oblit la il·lusió de lluentors,

es fondran a la boira acrobàcies impossibles.

Un tamboret solitari , mínim espai de paquiderms,

ha esdevingut  poltrona de grises fortunes.

 

Els llums s’apaguen….

Innocència que es perd en la foscor.

Eren carpes multicolors plenes de màgia,

ara són alienadores carpes d’extraradi.

 

Salta a la pista….

El somriure blanc del clown

esdevé rictus d’indignació.

S’han apropiat de la paraula pallasso.

Una troupe de malfactors,

que potinegen l’economia,

han posat a subhasta

la ciutat de l’alegria,

amb fins especulatius.

 

I ara… “lo nunca visto”

Avui, el feix de llums alimenta,

a tarifes incomparables,

el circ mediàtic de vacuïtats.

Read Full Post »

( Vodevil en 1 acte ): UN CAS DE SEPARACIÓ

UN CAS DE SEPARACIÓ ( Vodevil en 1 acte )

Escenari en dos nivells. Estrada alta, al fons la façana de la Ciutat de la Justícia

Al nivell inferior, ocupant gran part de l’escenari a l’esquerra un despatx d’advocats de l’Eixample, al centre la sala d’espera amb una recepcionista , a la dreta un despatx d’economistes amb una taula i dues cadires.

( S’il·lumina el despatx de l’advocat , l’home gira al voltant d’una taula mirant-se expedients )

PASSANT: Mira que deixar-me a l’estacada, se’n va a una conferència i jo aquí amb tres casos. Molt Creus Pradelles, però a l’hora de la veritat els passants mileuristes som els que hem de treure les castanyes del foc.

Se’n va per darrere.

A la recepció hi ha una dona esperant i la recepcionista està ocupada fent-se  la  manicura. Surt per la dreta una assessora i pregunta:

ASSESSORA: La senyora Rahola?

SRA. RAHOLA (UPC): Sí,  jo mateixa.

ASSESSORA: Passi i segui sisplau.  Com li van les coses ? Vostè dirà.

SRA. RAHOLA (UPC): Miri el meu matrimoni no va gens bé. Crec que la Mònica m’està fent el salt. L’he seguida i l’he vista davant la Ciutat de la Justícia amb un paio.

Read Full Post »

Marató d’haykús improvisats

217è joc literari o Primera marató d’haikús improvisats

Infinit pèlag
ardent en horabaixa
roig de tardor.

Estany de Thau (Sète) Estanh de Taur (Seta)

Read Full Post »