Posted in gastronomia, literatura, tagged cultura, fotografia, gastronomia, literatura, llibres, novel·la, relats on 31 Març 2017| Leave a Comment »
Els personatges de Mercè Rodoreda reviuran l’1 d’abril a Sants (Barcelona)
Maridats a Vinarres amb vins de la terra. Al carrer de Sant Medir 34 us esperen Aloma, la Colometa i altres personatges creats per l’escriptora. Tasteu-los de nou amb la participació de l’administrador de La Cerdanya des de Can Fanga.
Posted in gastronomia, pensaments, tagged art, cultura, fotografia, gastronomia, natura on 30 Març 2017| 7 Comments »
Posted in pensaments, tagged fotografia on 28 Març 2017| 1 Comment »
Posted in pensaments, viatges, tagged art, cultura, fotografia, poesia, viatges on 26 Març 2017| 2 Comments »
Tancada porta centenària
és poema?
de síl·labes clivellades?
està feta un poema?
Por d’en 
?
és un poema?
escrit a 
?
La poesia és una porta oberta a la imaginació.
Posted in 4ratlles, literatura, tagged art, cultura, festa, història, Joc literari, literatura, llegendes, llengua, llibres, relats on 23 Març 2017| 3 Comments »
Aquí teniu un parell de microrelats d’un Sant Jordi futurista amb d’un màxim de 50 paraules. La participació és al concurs del blog Parlem de llibres
UN EMPRENEDOR VINGUT DEL FUTUR
Cansat de teletransportar-se al calendari per ser eina publicitària al ritual del llibre i la rosa, decidí donar-li la volta al mitjó. Deixà de fer l’animal i es feu autònom. Ara Sant Jordi és un emprenedor galàctic distribuint llibres de butxaca i fent-se forat al mercat de la flor.
HEROI AMB TARA
Que comenci la destrucció! L’animal metàl·lic atacava armat amb la rosa de foc. Els defensors parapetats darrere un calendari de petroglifs es cobrien amb un llibre indigerible. Un resistent li posà un parany, la bèstia dubtant, curtcircuità. El vencedor tornà descalç i amb un mitjó foradat. Els herois són imperfectes.
Posted in 4ratlles, pensaments, viatges, tagged fotografia, viatges on 21 Març 2017| 2 Comments »
Amb el nou trajecte, el tren respirava llibertat. No tenia horaris d’arribada ni havia de donar explicacions a ningú.
El dipòsit d’aigua per a les antigues màquines de vapor ha suposat una revifalla per a la decadent estació. Ara és la nineta dels ulls d’una popular cerveseria artesana.
Arribar en olor de multitud és una meta desitjada, excepte en hora punta.
La inauguració de la nova estació acomplí totes les expectatives. No tenia andanes, quadre d’horaris, sala d’espera ni lavabos.
Posted in 4ratlles, pensaments, tagged cultura, gastronomia, llengua, poesia on 19 Març 2017| 2 Comments »
Del blog Antaviana
Encordat
sense trencar amarres amb el passat.
Amb força i equilibri
a galet el rebem,
llisquen roig avall
esquitxos d’un vaixell
solcant el tast de l’obra.
Posted in 4ratlles, tagged cultura, festa, Joc literari, relats on 17 Març 2017| 3 Comments »
El blog Antaviana ens demana què ens suggereix aquesta imatge.
Un divendres al vespre seria un bon dia per fer la inauguració d’un nou local amb aires tradicionals. Un gran porró a la porta volia ser reclam per a una clientela desitjosa de tradició posada al dia i autenticitat alhora. Aquell 17 de març era la data marcada per l’exitós tret de sortida.
El carrer s’anava omplint de grups que iniciaven animadament un cap de setmana primaveral. Els amos emprenedors els anaven obrint els braços.
Al cap d’algunes hores, els braços estaven caiguts i els ànims enfonsats a un racó de bótes envellides i taules blanques de marbre. Ningú hi parava esment. Des de fora , arribava música i gresca. Al pub irlandès del costat, on s’hi celebrava Saint Patrick, no hi cabia ni una agulla.
*Que tingueu un feliç Saint Patrick’s day
Posted in 4ratlles, viatges, tagged art, cultura, història, Joc literari, relats, viatges on 16 Març 2017| 3 Comments »
Relats conjunts proposa un estudi en profunditat sobre l’obra El matrimoni Arnolfini i el seu rerefons
Jan van Eyck, 1434, El matrimoni Arnolfini
La feina de notari al segle XV no era bufar i fer ampolles.
Vet aquí que a un d’ells li tocà rebre una parella forània. Ella era valona, cosa que en aquella època ja suposava un cert distanciament amb el notari que era flamenc. Ell era italià i, malgrat la seva prosa florida, no en sabia ni un borrall de neerlandès.
Així, en ball trilingüe de despropòsits, el notari assistí a una discussió pujada de to. No deixa de ser la seva feina, donar fe del que llegeix i en aquest cas del que veu. A l’home se’l veia molt tibat en la seva altivesa, es diria que sobreactuava dirigint-se a ella en llengua operística, mentre la dama en francès li preguntava repetidament: Pourquoi? mentre s’assenyalava una i altra vegada una panxa prominent.
El que des del futur estant us ho explica, naturalment no n’era testimoni de l’escena, però pot aventurar diverses interpretacions d’aquella disputa. Una, que no es posessin d’acord en quin nom posar-li al futur nounat; dues, que el pipiolo li havia fet un bombo i que si no es presentaven a la casa familiar ben casats, li tallarien el coll o més avall encara; tres, que havia de participar a un sorteig per ser un càrrec important i dur una dona embarassada donava bona sort…
El que ningú pot negar és que el notari no va transcriure ni un mot d’aquella conversa delirant. Donant dues palmades cridà a presència el seu majordom i li demanà un cavallet, una tela, paleta, pinzell i pintures diverses. Llavors, davant l’astorament dels visitants, començà a fer unes ràpides pinzellades de la parella de clients. Òbviament la cara i els gestos crispats els canviaren, ja sabem que mentre més antigues són les fotografies, més serioses són les cares dels retratats i si encara no s’havia inventat la càmera de fotos, quina cara havien de fer si no?
No em demaneu per què aquells que amb el temps en dirien els Arnolfini van anar a raure a aquella ciutat, ni molt menys què hi pintaven. Tampoc em consta quina despesa suposà aquella gestió ni si realment la varen fer efectiva.
Certament, al Flandes d’inicis del segle XX, encara que hi havia famílies que amenaçaven les filles díscoles amb la arribada d’un Arnolfini, cap erudit en podia donar referències clares. De fet, en aquella època, les noies que tenien un esperit rebel i avançat no volien veure ni en pintura personatges tan foscos com el del retrat.
Del notari només ens resta una breu signatura, que pot ser de l’autor o… de l’oficial: Jan Van Eyck. Però, fins i tot això, amb tots els recursos dels temps actuals, té molt poca credibilitat.
Posted in 4ratlles, viatges, tagged cultura, llengua, viatges on 11 Març 2017| 2 Comments »
Nanorelat bilíngüe:
Megafonia: Next train to Europe.
Passatger: ¡Venga ya! Esperaré al próximo anuncio.
——————————————————-
El canvi d’ample de via espanyol a europeu ha suposat un dràstic canvi de dieta.
——————————————————-
El cremallera puja suturant indolor, el paisatge.
——————————————————–
El paisatge roman immòbil, espera el xiulet d’arrencada.
Regal de la Carme
Memòria de Sants
PRESENTACIONS
11 de juny Vermut literari al BARRA LLIBRE (Sants- Plaça d'Osca/Carrer de Riego)
LÍNIA GROGA, un batec sota la ciutat
POESIA TMB ONLINE
ÀLBUM FOTOGRÀFIC CERDÀ
La Cerdanya des de Can Fanga 