Al blog Raons que rimen es fa un recull de participacions en l’homenatge:
El 29 de gener fa 25 anys sense el poeta de Sarrià de Barcelona.
Manllevar la frase de Robert Graves : “No es pot fer diners amb la poesia. Ara bé, tampoc es pot fer poesia amb diners” , em porta a fer certs paral·lelismes amb l’obra i vida del poeta.
De fet Robert Graves era poeta , però els diners els feia escrivint prosa. De la mateixa manera que J.V. Foix era poeta, però pel que pogués ser es dedicava a fer pastissos i és més, jo diria que el seu principal suport prosaic era el negoci pastisser. Tot i que a partir de 1968 s’hi pogué dedicar amb més plenitud a la literatura.
Un cas diferent seria el del seu cosí: en Tortell Poltrona, que hi va treballar a la pastisseria Foix de Sarrià repartint tortells i que ara es guanya la vida fent de pallasso amb el circ Cric.
Des que el vaig llegir per primer cop, un vers m’ha restat per sempre en companyia: M’ exalta el nou i m’enamora el vell. Escrit a un dels seus primers reculls poètics, Sol i de dol, és una divisa amb la que m’hi sento molt identificat, encara que hi ha moments en els que haig de reconèixer que m’atabala el nou i m’ensarrona el vell.
Observador com sóc de petits detalls i coses senzilles, també el poeta buscà entre símbols de misèria la riquesa i la bellesa : “Cerc el que lluu entre pedra i calçobre…”
Hi trobem certs punts de coincidència entre els temps que ens toca viure i els que visqué Foix. Tot allò li feia/ens fa acordar raó i follia, avantguarda i clàssics. Hi havia /hi ha una societat en la que la cultura catalana no s’hi desenvolupava sobre un edifici de normalitat i solidesa. Abans com ara , beure dels clàssics per, tot capgirant el present, bastir un futur que ens enamori.
PRESENTACIONS
11 de juny Vermut literari al BARRA LLIBRE (Sants- Plaça d'Osca/Carrer de Riego)
LÍNIA GROGA, un batec sota la ciutat
POESIA TMB ONLINE
ÀLBUM FOTOGRÀFIC CERDÀ
Regal de la Carme
La Cerdanya des de Can Fanga 