Posted in 4ratlles, pensaments, tagged art, fotografia, poesia on 29 Novembre 2011| Leave a Comment »
Quan la paraula és banal
les lletres es difuminen.
Llavors llanço
esquitxos de vers,
la poesia em taca les mans.
En revolta digital
estampo mots en viva agonia,
calcats fins l’infinit,
com assedegada pluja àcida
sobre el desert d’imatges desenfocades.
Posted in 4ratlles, pensaments, tagged cançó, cultura, llengua on 27 Novembre 2011| 2 Comments »
TV3 i el Barça han entrat al centre del debat. No compta entre les meves prioritats, però sé, sabem, que amb el Barça entra el català a moltes cases. D’una altra manera no ho faria pas. M’ha vingut al cap una de les baules més febles de l’engranatge i em pregunto…
Pot la crisi perjudicar una llengua? Parlem-ne
Ara toca la TV3: Ho sabia.
Vénen retallades: Déu-n’hi do
Menys pressupost: Mira-te’ls
Tancar canals en català: N’hi ha per llogar-hi cadires
Saben quin paper té la llengua: La hipnotitzen
Cap a mitjans privats se’n van partides: Ho “haveu” vist?
Creuats de braços? : Som-hi
Els pronoms febles són avui com una metàfora de la salut d’una llengua que necessita: rigor, prestigi, autoestima i oportunitats.
A la franja litoral
de la costa occidental
mediterrània
hi ha una espècie natural.
El pronom feble esdevé
una autòctona variant
que va aparèixer-hi
fa prop de mil anys.
Alguns pronoms
de què avui us fem esment
tenen problemes
d’aparellament.
“Salveu els mots”,
ens va encarregar l’Espriu,
però, ull viu,
salvem-los tots.
A mercè del predador
i sense cap protecció
el pronom feble
està en perill d’extinció.
La irrupció
d’espècimens aliens
té molt a veure
amb la situació.
Els entesos
recomanen atenció:
no menystenir-los, fer-los lloc.
Quan he escrit el títol d’aquest article, com a primera reacció espontània no se m’ha acudit un altre pronom feble que el ja mític Ho “haveu” vist?
Així i tot, crec que, sense deixar de ser rigorosos i de seguir l’encàrrec d’Espriu, hem de donar pas al nostrat sentit de l’humor.
Posted in 4ratlles, pensaments, tagged fotografia, natura, poesia on 26 Novembre 2011| 5 Comments »
Deixen pentagrames buits de notes,
retallats al camp esperant primaveres.
Alienes a bombolles que s’inflen i es desinflen,
fidels a la cita,
saben que aquí sempre tindran una llar.
Posted in pensaments, tagged fotografia on 24 Novembre 2011| 3 Comments »
Ja s’han pres les primeres mesures per fer realitat aquesta promesa. A la porta de l’Oficina d’Atenció pel Pacte Fiscal han instal·lat un rètol provisional.
Si voleu mirar la proposta de la Carme, segueix llegint l’article…
Posted in 4ratlles, pensaments, viatges, tagged fotografia, Joc literari, viatges on 23 Novembre 2011| 4 Comments »
En Tibau al blog Tens un racó dalt del món ens proposa un concurs en dues paraules
TEMA: Els mercats financers
Posted in pensaments, tagged cançó, festa, fotografia, gastronomia on 22 Novembre 2011| 6 Comments »
XIV fira de l’oli verd de Maials. A la fotografia, “The companys”: l’alcalde i el blogaire.
En David Masot ja fa anys que en fa la reivindicació de la feina de pagès a la manera del Segrià, ara ho fa assumint una responsabilitat diferent. Ho ha fet i ho fa des del grup The Companys, amb lletres originals i divertides, que han arribat a tots els racons dels Països Catalans. Reivindicant sense embuts el treball de la terra, l’orgull lleidatà i el futur de la jove pagesia. En el vídeo següent canta en David Masot amb The Companys, però no qui escriu aquest article, evitant així que la pluviometria de la terra d’oliveres es desfermi i faci malbé la complicada collita d’enguany.
També participa en el grup Tremendos que ha estat proclamat guanyador dels Premis ARC de la música catalana, en la categoria de ‘Millor grup de versions 2011″. Enhorabona.
Títol: Sóc pagès
Grup: The Companys
Disc: Apuja’t la bragueta
Any: 2002
M’aixeco al de matí, a les sis ja estic despert,
preparo l’esmorzar i em foto un got de llet.
Em fico els pantalons, la camisa i els mitjons,
me’n vaig cap al lavabo, quina merda, està tancat.
Aguantant-me la pixera baixo cap al garatge,
engego el tractor i m’avio cap al mas.
Uouooooo, uouooooo ser pagès és lo millor,
Uouooooo, uouooooo sóc pagès, no hi puc fer res.
Les mates i els coscolls em tapen el camí
i jo dalt del tractor em giro i faig pipí.
Això dalt del tractor pot ser perillós
perquè si et descuides te’n vas de cap al tros.
Uouooooo, uouooooo ser pagès és lo millor,
Uouooooo, uouooooo sóc pagès, no hi puc fer res.
No fa ni cinc minuts que estic aquí llaurant,
un núvol surt del cel i em comença a regar.
Xopat i remullat me’n torno cap al poble,
me cagon los collons! ja estic arrofredat.
Uouooooo, uouooooo ser pagès és lo millor,
Uouooooo, uouooooo sóc pagès, no hi puc fer res.
Uouooooo, uouooooo ser pagès és lo millor,
Uouooooo, uouooooo ser pagès és lo millor…
Posted in viatges, tagged festa, fotografia, viatges on 20 Novembre 2011| 1 Comment »
Un surt de Can Fanga i s’adreça xino-xano a la Terra Ferma, al sud del Segrià. Allà descobreix amb sorpresa que l’oli surt d’un arbre anomenat olivera i que a la Cooperativa pot veure en directe el procés de fer la premsada de l’oliva en fred. Però, fora de la Fira de l’Oli Verd, també veu que la realitat a vegades supera la ficció de la sèrie de televisió Lo Cartanyà.
De bon començament, un arriba en cotxe i ja li estan posant pals a les rodes, on arribarem amb les prohibicions !!!
Ens faran combregar amb rodes de molí? Millor posar-les com a detall arquitectònic arrelat a la terra.
Cada any esperem amb il·lusió la pesca d’aneguets, no hi pot faltar, és diversió per a petits i grans.
Encara que per alguns grans ho és més l’exploració a la geganta.
Tot i que en alguns carrers sembla que va deixar emprenta Vicenç de Lo Cartanyà, no sé, se’l nota una mica sobrat i fatxenda…
Posted in 4ratlles, viatges, tagged gastronomia, Joc literari, viatges on 18 Novembre 2011| 6 Comments »
La campinya del nord de París era coberta d’una misteriosa boira. Camins, boscos, riberes i granges eren tot u, cosits per la grisor i la humitat de la tardor francesa. Aquella matinada, freda, era el teló de fons de la primera guàrdia d’aquella parella de gendarmes. Ja restaven poques hores d’estar-s’hi vigilant aquelles rutes desertes.
Una misteriosa ombra comença a sorgir d’un camí bosquetà. De bon començament només la silueta feia entreveure que es tractava d’un ésser humà. A mida que s’acostava al camp de visió de la patrulla es varen anar dibuixant estranys elements al voltant del cap i del cos d’aquell misteriós ésser.
En passar pel costat del cotxe aquells elements tardorals que el “decoraven” anaven acompanyats d’un somriure beatífic, gairebé infantil, i una cançó xiulada que arribava fragmentàriament a orelles de la jove agent debutant.
La parella de gendarmes es miraren i en silenci decidiren seguir a una prudencial distància aquella estranya representació de la tardor dins la boira matinal. La caminada va ser curta, aviat arribaren a un enorme aparcament, absolutament desèrtic. Poc a poc l’ombra tardoral s’apropà a una gran portalada amb un rètol descomunal a sobre. En la foscor dels darrers instants de la nit, la boira embolcallava aquell rètol. L’ombra tragué alguna cosa de la butxaca i apuntà endavant, la porta s’obrí amb un grinyol agut i passa d’immediat dins d’aquella instal·lació.
Quan els uniformats arribaren davant la porta es pogué llegir amb dificultats dues paraules que coronaven l’entrada: Parc Asterix.
El misteriós personatge era un empleat i animador del restaurant l’Arcimboldo. Havia sortit de casa vestit per a l’ocasió, per no haver-se de canviar dins el parc i evitar així el rigorós fred dels matins de l’Illa de França.
Però aquest fou un episodi que els novells policies preferiren ometre discretament per a la posteritat.
Posted in 4ratlles, muntanya, tagged fotografia, llegendes, muntanya, natura, poesia on 15 Novembre 2011| 6 Comments »
Reviscolat Pegàs tardoral
assaciat a la font Pirene,
amb braó encalçarà Gerió.
≈ ≈ ≈ ≈ ≈ ≈
Desmaiat raig de ponent
abrusa la seva crinera,
Ícar de la posta de sol
surant l’empaitarà, sublim,
per riberes de socarrada fullaraca.
Posted in 4ratlles, muntanya, pensaments, vocabulari cerdà, tagged fotografia, muntanya, natura, poesia on 14 Novembre 2011| 1 Comment »
El cicle de la natura , en tossuda cita,
torna obstinat sense l’humana petjada.
Des d’urbanes màquines apressades,
miren de reüll a llambregades
murs que es nodrien d’escalf i suor.
Ara l’antiga fumineja mig enrunada
corona emboscada castell de solitud.
Sols resta al vent l’oblidat udol
que vesteix d’esparracat llençol
el fantasma del despoblament,
l’espectre amb mirada d’espant
glaça sota la pols
oblidades rialles juganeres.
Ja no té la tardor aspres mans bosquetanes
que la dibuixen entre artigues i obacs,
ni mans enjogassades que picossegen aranyons i nabius,
esgarrapades per esbarzers, entre gerds i bardisses.
Regal de la Carme
Memòria de Sants
PRESENTACIONS
11 de juny Vermut literari al BARRA LLIBRE (Sants- Plaça d'Osca/Carrer de Riego)
LÍNIA GROGA, un batec sota la ciutat
POESIA TMB ONLINE
ÀLBUM FOTOGRÀFIC CERDÀ
La Cerdanya des de Can Fanga 