Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘cultura’

68b76-soir_bleu_by_edward_hopper 2a col·laboració al centenari de Relats conjunts

Hopper fou el precursor americà dels anuncis Marlboro amb el simbolisme de l’obra amb Pierrot. Al contrari que el sentiment de llibertat voltat de l’enormitat de la natura del cow-boy, Soir bleu juga amb el dubte de si ens trobem a un espai interior o exterior.

És clar que les caladetes distretes del Pierrot són imitades amb naturalitat per la resta de clients, excepte per la cambrera fumadora passiva que desconeixia la versió antiga de càmera oculta.

El cert és que va ser una empresa tabaquera colombiana la que marcà, indiscutiblement, un abans i un després a l’anunci amb publicitat subliminal al món de l’art amb la seva marca.

pierrot-tabac

Read Full Post »

Edward Hopper, 1914, Soir bleu

100 Relats conjunts, enhorabona!!!

 

Hi ha un fet gens documentat de la visita de Hopper a Espanya a l’any 1910. Un cop sapiguem més detalls, s’entendrà per què biògrafs, galeristes, crítics d’art i periodistes culturals hi passin de puntetes.

Després de la visita a París on conegué in situ el món cubista, se n’anà a Madrid passant per… Sitges. La grisor del cel europeu provocà en ell un esllanguiment dels sentits, algun pintor català li aconsellà la llum mediterrània. Li recomanaren participar a les Festes Modernistes del Cau Ferrat i cap allà feu cap. Potser pels problemes de traducció habituals en aquella època no acabà d’entendre el punt d’extravagància amb que es criticava als artistes modernistes.

En consonància amb la claror mediterrània es presentà a la cita vestit d’un blanc immaculat. No és d’estranyar que la balustrada del cafè-vermut sitgetà, que veiem al fons de l’obra, fos escenari i detonant d’un canvi d’època i d’estil sonats. No era per menys, els protagonistes més que immortalitzats, volgueren fer-se fonedissos de l’ambient de la blanca Subur.

Rusiñol intentà dissimular el seu perfil, Utrillo donà l’esquena al retratista, en Barral de Calafell intentà canviar de temps, sembla que amb èxit, després de desmarcar-se’n de taula i cercar, més tard, un nou ambient mariner per la seva gorra. Només en Hopper, vestit de Pierrot i fent unes caladetes compulsives s’exclamava amb el rebombori creat dient: What a curious are Catalan artists!

Una gitaneta demanant almoina es palplantà al mig de l’escena inacabada. Encara Rusiñol li agrairia estalviar-se d’anar a l’Albaicín per pintar el personatge de La granadina.

Però, tornant al canvi d’època esmentat abans, fou Utrillo el primer que després de la estrafolària trobada. decidí fer un tomb  i passar-se al Noucentisme. Pocs anys després, al 1914, Rusiñol es limità a retratar la gitana a soles amb canvi radical de decorat, mentre que Hopper, precursor dels guiris i utilitzant com a model l’esbós d’un pintor suburenc, pintà plena d’esperit simbolista la secreta estada a Sitges.

Read Full Post »

Passades aquestes festes energètiques, us faig a mans una relació de lectures que he fet al llarg de l’any passat.
Uf !!! No tot el que voldria. Els blogs han passat a ser una primera referència, malgrat una certa decadència del món blogaire, per culpa del Twitter i dels WhatsApp? Vés a saber!

 

En espera de més suggeriments, aquí les teniu:

  1. El nostre pitjor enemic de Jesús M. Tibau
  2. Vint-i-cua de Daniel Ruíz-Trillo
  3. Los niños se aburren los Domingos de Jean Stafford
  4. Sangre de barro de Maribel Medina
  5. Gente tòxica de Bernardo Stamateas
  6. Le bourreau de Puigcerdà de Daniel Hernández
  7. Liaisons mortelles de Daniel Hernández
  8. Barcelona negra d’Ernesto Mallo
  9. Sociedad negra d’Andreu Martín
  10. Gent letal de John Locke
  11. El joc dels miralls d’Andrea Camilleri
  12. Reyes de Alejandría de José Carlos Llop
  13. El poeta del poble d’Andreu Carranza
  14. Completament sonat de Gilles Legardinier
  15. Victus d’Albert Sánchez Piñol
  16. Novelas de la carretera (3) de Jack Kerouac
  17. Eixam de Sandra Comas
  18. La filla estrangera de Najat El Hachmi
  19. Kiribati de Maria Antònia Massanet
  20. Batec de Maria Antònia Massanet
  21. M’he empassat la lluna de Marta Pérez Sierra
  22. L’elefant desapareix de Haruki Murakami
  23. L’home del llac d’Arnaldur Indridason

Read Full Post »

canvio-disc-per-entrepa

A les portes de la jubilació, l’antic hippie es lamenta d’haver bescanviat, als anys 70, un disc de Bob Dylan per un entrepà de mortadel·la.

hippies-i-guitarra

 

 

Read Full Post »

nou-tren-nit

Refiant-se un cop més de Rodalies, l’esforçat autor ebrenc arribà tard per fer el copyright de la darrera novel·la negra.  Algú s’avançà còmodament per carretera fins a l’oficina del registre.

Read Full Post »

olivera-en-obres

Les cendres reposaven sota l’olivera.

Mesos després, arribà el vent que portava projectes d’adequació de l’entorn.

L’ordre imperativa de no tocar sota cap concepte el record lligat a les arrels es difuminà. La paraula no escrita es va refent en el camí d’una boca a l’altra.

Les subcontrates obliden el fil pel laberint. Les cendres van i vénen amb els moviments de terres. El transportista revisa el full de ruta. La construcció d’una nova area comercial als afores precisa canvis en la disposició dels terrenys.

Una desconeguda troballa dificulta la construcció de l’aparcament soterrani. Cal portar més i més tones de terra per reomplir aquella desconeguda boca oberta al subsòl.

Un núvol terrós amaga de nou la caverna.

De nou, el que el client veurà, serà una ombra projectada reflex de la realitat. 

36 *A José Saramago

Read Full Post »

SET TURONS

tram

Sota l’estelada.

el xerric grata el silenci de la nit.

 

El llum macilent del tram

s’enfila com un cuc groc

per la foscor de la decadència.

 

L’eco llunyà d’un fado,

cantat amb els ulls closos,

lamenta la pèrdua.

 

Read Full Post »

Older Posts »