Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘cultura’

El 2 de maig, a Sants, recitem i cantem a Bob Dylan

Read Full Post »

Abril ens arriba amb un conegut pont de Nova York. Relats conjunts ens convida a treure a la llum quines històries s’hi amaguen.

Pont de George Washington, Riu Hudson, 1927-1931

Com cada dia fins l’ocàs, Maruja, la mestra jubilada, mira les cansades aigües del Hudson. Tal vegada, no era aquest el seu nom, però ja se sap, els llatins arribats a la gran poma als anys 60 tot ho apropaven a la llengua que parlaven a la intimitat. Per molt clar que digués Maureen escrit a la porta de l’escola, què sabien ells de les arrels irlandeses de la mestra catòlica? Què sabien del nou món que estava creant a partir de la llavor d’unes envellides creences portades des de l’altra banda de l’Atlàntic?

Asseguda, es mira esmaperduda el riu que passa per sota l’esquelet de ferro del Pont Washington. Pel passeig de la riba ve caminant una rossa de veritat, de les d’abans quan els anglos tenien la pell blanca i, en canvi, els llatins tenien el cabell fosc i la pell colrada d’una morenor secular. De quan les italianes lluïen una llarga atzabeja cabellera, movent-se al vaivé del vent d’uns orígens pastats d’arròs amarg i salvatge.

Però aquella melena refulgent de foc li recordava una alumna avantatjada. D’una intel·ligència superior, encara que els xicotots destralers la creien només una estúpida rossa que reia per res i deia banalitats a tort i a dret.

Només ella li copsà l’ànima darrere d’unes corbes que mostraven una precocitat avançadíssima per a la seva edat. Trencava motllos i, tot i la formació puritana de la pedagoga, sentia per l’alumna una secreta admiració. Quan feia algun dictat, escrivia exercicis a la pissarra o recordava les instruccions de l’últim treball, de reüll, sempre la veia escrivint d’amagat darrere d’algun llibre o quadernet.

Deixava passar uns minuts, aleshores, es llevava lentament de la butaca, baixava silenciosa de la tarima i s’apropava sigil·losament a l’alumna embadocada. Amb posat de severitat, vés a saber si fingida, parava la mà ben oberta mostrant el palmell cap amunt sobre la taula i esperava amb posat greu que li donés l’escrit amagat. Llavors tornava entre rialletes poc dissimulades dels companys cap a l’elevat niu d’àligues. Es mirava per sobre el full i el desava dins d’una carpeta. Passats uns minuts, n’agafava un plec del mateix arxivador, aparentment. Es dirigia seriosa vers la llar que cada hivern escalfava un racó de la classe i en dipositava el paper sobre el foc purificador. Les paraules cremaven i l’aula s’omplia d’un fum de versos que només ella era capaç d’entendre.

Una ànima presonera en un cos desitjat s’envolava per sobre el mapa dels Estats Units afixat al mur de maó vermell i es perdia, amunt, per entre l’artesanat art-deco de l’escola centenària.

La mestra i l’alumna s’aïllaven en un laberint de passions.

A la riba del riu Hudson, la mestra jubilada reparteix engrunes de poesia que els ocells llegeixen amb deler i en porten amb el bec cap a la nova niuada. Quan creuen les glaçades aigües del riu fan cercles sobre el rostre reflectit, somrient i angoixat. Pels ocells és la Norma indefugible. La Jean era alumna avantatjada, massa avançada al seu temps, mal compresa per la industria i els mèdia. Impotent per canviar el destí, amb els ulls tancats, la seva ànima empenyé el cos de retorn al líquid element.

Una barcassa passa lenta i trenca els reflexos daurats; entre escuma, l’aleteig de les aus esvaeix i dilueix el somriure amarg de la imatge que es debatia entre el dolor i l’amor.

Una imatge dibuixada al líquid matern que li donà vida i que massa aviat l’acollí en mort entre les aigües. Una icona que viu cada dia en el pa que esmicola la Maruja per l’ocellada desitjosa de volar ben alt.

Read Full Post »

Aquest cop el nanorelats ferroviaris obre un espai a la poesia de Miquel Martí i Pol.

De nosaltres depèn 

que el pas del temps

no malmeti els senyals

que hi ha escrits a les pedres.

Read Full Post »

 

EVOLUCIÓ DE LES ESPÈCIES

Si les bosses i els peus van als seients, el segon pas evolutiu és enfilar-se al portaequipatges i seure?

Resultat d'imatges de peus al seient tren

PAISATGE EN MOVIMENT

El paisatge passava gratis, només per això el viatge pagava la pena.

DESTINACIÓ ERRÒNIA

El tiquet pel tren de rentat es convertí en paper mullat.

PRÈVIA A LA CITA

El teclat gastà la conversa. La trobada presencial fou un reguitzell de ganyotes sense paraules.

Read Full Post »

Canvi descolorit

Perdre el color és canviar?

Read Full Post »

Els personatges de Mercè Rodoreda reviuran l’1 d’abril a Sants (Barcelona)

Maridats a Vinarres amb vins de la terra. Al carrer de Sant Medir 34 us esperen Aloma, la Colometa i altres personatges creats per l’escriptora. Tasteu-los de nou amb la participació de l’administrador de La Cerdanya des de Can Fanga.

 

Read Full Post »

Comencem avui per l’arrel quadrada?

Read Full Post »

Older Posts »