Posted in pensaments, tagged fotografia, gastronomia on 31 Març 2010| Leave a Comment »
Que la pera de Puigcerdà ha tingut gran anomenada està fora de tot dubte. Però el present és una mica més trist. Pereres abandonades i nius de brutícia en ple centre urbà. Un final trist per un producte que va ser molt apreciat pels bons paladars, però gens per la globalització.
Aquest és el lamentable aspecte que ofereixen antic horts de Puigcerdà, a la Baixada de Sant Bartomeu
Posted in literatura, tagged història, literatura, llibres on 31 Març 2010| Leave a Comment »
La solució a la 8a endevinalla de Cerdanya és “La Comuna de Puigcerdà” , llibre escrit per Rafel Vallbona. El rerefons d’aquesta novel·la s’ubica a la Puigcerdà dels anys 1936-39 durant els quals i en plena Guerra Civil es va establir un poder anarquista anomenat Comuna. El principal dirigent va ser l’anomenat Cojo de Màlaga i es va recolzar en els obrers de les colònies i mossos de granges. El nom Comuna també es refereiz a l’experiència que va haver a París durant la Guerra franco-prussiana del segle XIX
De totes maneres la fotografia ubicada prop de l’estany de Puigcerdà ens dóna una pista; el rètol indicant els lavabos, la popular comuna catalana. L’altra pista és si encertàveu és : Enhorabona, que rima amb el cognom de l’autor, Vallbona.
Posted in pensaments, tagged fotografia, Sants on 27 Març 2010| 3 Comments »
Una bona idea per posar l’Art a l’abast de tothom . Només pagues el marc. Les imatges, els moments, les històries no tenen preu.
Posted in literatura, tagged endevinalla, fotografia, història, llibres, novel·la on 24 Març 2010| Leave a Comment »
Aquesta vegada l’endevinalla és literària. Amb el fragment del llibre que transcric i la fotografia és més que suficient per saber a quin llibre m’estic referint. Aquest cop no hi ha premi, però si encerteu enhorabona.
La solució el 31 de març
Al mas Rossell tothom va marxar per por de les represàlies. Els pares i els oncles d’en Bartomeu van passar dues nits vivint al ras a l’estació de la Tor de Querol, amb temperatures sota zero. Anaven poc abrigats i no tenien gairebé res per menjar. Al segon dia els van donar un plat de sopa on només hi havia aigua bruta i els van instal•lar en uns vagons de bestiar aturats en una via morta. Com tanta gent, l’endemà la mare va agafar una fortíssima febrada que a penes li podien estabilitzar posant-li neu glaçada al front.
Posted in pensaments, tagged fotografia, l'Alguer, llengua on 21 Març 2010| 2 Comments »
Fa alguns estius passejant per la Balsaroneta ( centre històric de l’Alguer ) vaig veure unes turistes italianes que, davant d’una placa d’un carrer, deien amb to contrariat i despectiu que estava escrita en espanyol.
Fa un parell de dies a un gendarme retirat li va cridar l’atenció que cinc persones parlessin un espanyol estrany mentre compraven a un supermercat del sud de París. Per la seva formació en la religió republicana francesa tot el que no és llengua d’estat és patuès i, per tant, una manera estranya de parlar la LLENGUA, la de França o la de l’estat veí.
A vegades tinc la sensació de que la meva llengua, a més de no tenir nom, és com l’aigua: transparent, inodora, insípida i, també, invisible i insonora.
Quan resulta que parlem una llengua que no té nom, no està de més recordar els versos de Salvador Espriu:
..però hem viscut per salvar-vos els mots
Per retornar el nom de cada cosa…
Posted in 4ratlles on 19 Març 2010| 4 Comments »
Projecte literari col·lectiu del blog de l’Associació Ad’ART de Girona en 100 paraules
Et vaig veure al cafè…. Et cercava entre un bosc de taules de marbre i cadires de forjat. Movent-me pas a pas sobre el tauler d’escacs que trepitjaven els peus. Avançava: salt de cavall, diagonal, recte fins instal·lar-m’hi, com torre, al racó lliure.
Davant la tassa de cafè, aixecava l’esguard: mil veus, mil móns creuaven en caòtiques direccions.
Et trobaria avui o em planyeria de no saber-te?
Mil voltes buscant fora sense pensar que sóc davant l’escac i mat .
Aleshores, abaixo la mirada i, ara pla, a la lluentor de la negror líquida es reflecteix el més important: tu mateix.
Rafel Casas
Posted in 4ratlles on 18 Març 2010| 5 Comments »
L’ATZAR
Margarita Carmen Cansino, de pare sevillà i nascuda a Nova York.
Què hagués estat de Rita Hayworth si hagués tornat a Sevilla?
Tal vegada llegiria la mà en lloc de tenir el món a la mà.
Veuria cada dia la Torre de l’Or en lloc de viure una vida daurada.
Mouria la cabellera a dreta i esquerra ballant sevillanes en lloc de pujar-la de baix cap amunt.
Entraria per la porta Antonio Molina en lloc de Glenn Ford.
Es trauria els guants després d’uns jornals en lloc de lluir-los amb glamour i treure-se’n un.
S’hagués casat un cop en lloc de 5 vegades.
Podria haver estat víctima de violència de gènere en lloc de rebre una bufetada record de taquilla.
Hagués estat una dama de companyia en lloc de la Dama de Shangai.
Hagués estat a dieta als anys 40 com la majoria de paisans seus en lloc de posar-se a dieta voluntàriament per fer cinema.
Hagués emigrat a Catalunya en lloc d’anar a Hollywood
Hagués vist sang a la sorra de la plaça de braus en lloc de protagonitzar Sang i sorra.
Hagués estat la reina de la copla en lloc de ser Gilda.
Si no fos una proposta del 151è joc literari d’en Jesús Tibau hagués parlat de Margarida Xirgu
Posted in pensaments, tagged fotografia on 16 Març 2010| 1 Comment »
Lliscant per plúmbies foscors
nedant en la grisor en B/N
quan ja era albirada
un fred de ponent la corglaçà
i aplaçà el seu desig.
Per orient ens ix el sol
que liquarà estàtues de por
d’entre els dits que ens encadenen.
Posted in cares del món, pensaments, tagged fotografia on 14 Març 2010| 2 Comments »
De l’àlbum fotogràfic de l’Adriana n’ha sorgit una cara somrient que ens mira com desitjant-nos un feliç any 2010.
Probablement les “elèctriques” no se la van mirar. Segons els seus desitjos pel 2010 ens han fet passar de la blancor del paisatge a la vermellor de galtes de l’emprenyada. Malgrat tot, que no ens facin perdre el somriure!!!
Posted in 4ratlles, pensaments, tagged fotografia, història, poesia on 10 Març 2010| 1 Comment »
ConcellabreEsquelet de ferro
pell oblidada,
ahir
rufaques i ponents
t’omplien de vida
pouant la saba de la terra
vora el mas Concellabre.
Avui
el serrat d’argila t’amaga
a l’esquena, com a mut testimoni,
la bòvila companya de destí.
Fang, foc i aigua;
maó, dalla i saó
Arbre metàl·lic
sang de rovell
guardià fòssil
del passat patrimoni cerdà.
Regal de la Carme
Memòria de Sants
Fotoàlbum Neus Bibiloni
PRESENTACIONS
11 de juny Vermut literari al BARRA LLIBRE (Sants- Plaça d'Osca/Carrer de Riego)
LÍNIA GROGA, un batec sota la ciutat
POESIA TMB ONLINE
ÀLBUM FOTOGRÀFIC CERDÀ
La Cerdanya des de Can Fanga 
