Gran encesa a Llívia

La gran encesa a Llívia ha il·luminat Cerdanya amb més 80.000 espelmes. Potser a Can Fanga es preguntaven què era aquella llum al Pirineu.

 

Read Full Post »

Núvol francès

T’espero i et defujo

blanc nuage de la França

ets llum i tenebra

un hexàgon d’amor i odi.

Read Full Post »

Lliris de neu (Haikú)

Pètals de floc,

en fred i glaç infantats.

Lliris de neu.

Read Full Post »

FELICITACIÓ PEL 2017

Read Full Post »

Bèsties grosses del Canadà

Un dels tòpics sobre el Canadà és la presencia de grans bèsties per tot arreu. Una d’elles és la trobada amb óssos polars pel mig de les grans ciutats. En tot cas s’hauria d’anar molt lluny per ser un fast food d’ells.

Si ens referim a l’ós bru el tenen més com de la família, encara que als parcs ja avisen, poca broma.

L’altre bèstia grossa pot ser el caribú i no van errats, te’ls trobes des del lavabo fins al sostre del restaurant. Al seu hàbitat ja no tant.

Un altre animal més esquerp per la seva nocturnitat, però del que sí pot veure les seves obres d’enginyeria és el castor.

Ara bé, si no vols quedar-te amb mal sabor de boca de quedar-te amb les ganes de veure’ls , s’han inventat les dolces cues de castor.

Read Full Post »

Rufaca vs. primavera

Un 1r de maig

la rufaca fa feina,

engoleix el paisatge.

Treballs té la primavera

per celebrar la festa en pau.

 

*Rufaca: vent del nord a Cerdanya

Read Full Post »

Escriure sobre la molsa

Si la inspiració t’arriba al bosc, cal tenir un llapis a punt.

 

PD. Un bon cop de mà de cara a Sant Jordi.

Read Full Post »

D’acord dalt del cim

Aguaiten tots dos. L’un retallant el vent amb les ales, l’altre arrapat a terra. Dalt del cim, la perspectiva bandeja incompatibilitats. Superant inseguretats i aportant qualitats, aconsegeuixen una visió més nítida.

Read Full Post »

Feliç any nou 2016 (Braó al vent)

Un 2016 vall d’alegries

Cada dia,
una lectura que ens faci més lliures
cada pàgina,
un somriure dibuixat a una ànima indòmita
cada pas,
un vers cavalcant amb braó al vent.

Read Full Post »

EL LECTOR MÉS FIDEL

La presència a la fira del llibre Altitude de Font Romeu et permet conèixer nous inesperats lectors.

El gos vagava aparentment perdut per la fira. Bordava especialment alterat davant la parada de l’escriptor novell. Fins i to ensumava per sota les decoratives faldilles de la taula com per assegurar-se que allò era natural, sense imitació, trampa ni cartró.
No semblava especialment interessat en les darreres novetats, no per això aparentava ser un gos illetrat. Continuà la seva trajectòria caòtica fent una ullada detallada sobre les publicacions de natura i excursionisme. Aquesta etapa fou entretinguda, si bé no acabava de trobar el nivell adequat a les seves capacitats aeròbiques. Bordà una bona estona girant el morro, ara vers els llacs glacials, ara vers la flora d’una amagada vall pirinenca. Pel que fa a aquest últim indret, respectà el fet que fos un espai natural protegit i, retirant-se unes passes a la dreta, marcà la pota del següent “stand” de “best-sellers” anunciats en “prime time”.
Les piles de llibres el protegiren de ser vist realitzant aquell acte transgressor i revolucionari. L’acció canina subversiva deixà una persistent olor desagradable en la primera carpa visitada. La següent visita fou a l’espai comú de l’organització. Calia un canvi de sentit treballat i passà del de l’olfacte, al del gust. Tot i que podem dir que l’instint feia que es deixés portar pel primer dels sentits. El personal s’havia disseminat i les safates amb els darrers aperitius es mostraven temptadores, allà solitàries i abandonades a la seva sort. No féu fàstics a les torradetes d’escalivada gratinada, però s’hi abraonà sobre les dues darreres llesquetes amb pernil de muntanya, les quals eren per a ell tot un Bocatto di cardinale. Com que ja feia estona que havia deixat de bordar, passà desapercebut acabant les darreres engrunes de l’aperitiu de benvinguda. Només les olives farcides d’anxova no foren del seu gust. Tampoc gosà tastar el combatiu vi dels Aspres ni el dolcet Muscat de Rivesaltes. Una petita basseta d’aigua fresca era pel gos el millor elixir dels déus.
Un cop assedegats els sentits de l’olfacte i del gust, tastà el sentit del tacte. Però, no va ser del seu gust. La secció de novel·la negra el tornà aposar en el lloc de la dura vida dels gossos. Unes quantes trepitjades del públic badoc que cercava emocions fortes foren el primer plat. La part referent al gènere policíac es posà dura. Una parella d’agents de l’autoritat el foragità amb poca amabilitat, un parell de tocs al llom li recordaren que el millor que podia fer era sortir amb la cua entre cames.
Calia tenir una bona vista per no sortir de la fira del llibre amb mal sabor de boca. Dubtà si la secció d’escriptors consagrats era la millor opció per continuar la visita. Aquest cop, l’encertà, els agafà de bones i fou acollit com a una mascota. El fet d’acabar de rebre un valuós premi literari havia posat de molt bon humor a l’escriptor guanyador. Però com que ningú regala res sense rebre res a canvi d’alguna compensació, fou triat una estona com a font d’inspiració de relats curts animals. Quan es cansà de ser la musa, reféu el camí cercant llibres més propers als seus interessos canins.
Fou una recerca inútil, vagà entre guies de minerals, reculls de flora, relats ensucrats, ficcions històriques, cançoners patriòtics, poesia experimental… acabà la volta zigzaguejant amb la llengua a fora, però sense trobar res sobre animals domèstics.
Marxà amb les orelles abaixades i la mirada perduda, decepcionat per l’absència en una fira literària de les darreres novetats en estudis sobre les races canines. Mentre sortia del recinte, els altaveus proclamaven als quatre vents que en breus instants es faria a l’annex firal una exhibició pràctica de gossos de rescat a muntanya. Però, malgrat la fina oïda pròpia del seu gènere, ja no sentí des de la distància l’anunci de l’activitat complementària de la festa del llibre de muntanya.
Malauradament, el gos lletraferit es perdé la presentació del nou volum dedicat a gossos de rescat a muntanya.

Read Full Post »