Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘natura’

Comencem avui per l’arrel quadrada?

Read Full Post »

De la participació a Col·lecció de moments

Fent petons d’aigua
sorra i lluentors
sal i sol dansen


l

Read Full Post »

img_20170225_140641

Pètals de floc,

en fred i glaç infantats.

Lliris de neu.

Read Full Post »

felicitacio-2017

Read Full Post »

https://ca.wikipedia.org/wiki/Raden_Saleh

Relats conjunts d’octubre* ens proposa que ens suggereix aquesta obra de Raden Saleh, 1865-75, Una inundació a Java

El bram de l’helicòpter completava l’òpera wagneriana desfermada pels elements.

La darrera evacuació aerotransportada era un caos entre crits, cops de colze i planys adolorits. Els últims soldats trepitjaven els civils més febles abandonats a la seva sort.

Una marea invisible colpejava lentament les restes d’un imperi que s’ofegava. Les aigües embravides pujaven graó a graó a cada embat, reduint a la mínima expressió el poder temporal.

Els darrers supervivents no podien enarborar cap bandera de victòria, ni tan sols de rendició. L’últim helicòpter es perdia en la boira deixant enrere, com si fos el brunzit d’un mosquit, el punt i final.

*PD. A causa de les inundacions i que l’helicòpter em va deixar a terra, el periodista no ha pogut fer el lliurament de la crònica fins el mes de novembre.

Read Full Post »

Un dels tòpics sobre el Canadà és la presencia de grans bèsties per tot arreu. Una d’elles és la trobada amb óssos polars pel mig de les grans ciutats. En tot cas s’hauria d’anar molt lluny per ser un fast food d’ells.

os guardià

Si ens referim a l’ós bru el tenen més com de la família, encara que als parcs ja avisen, poca broma.

presència d'ossos

L’altre bèstia grossa pot ser el caribú i no van errats, te’ls trobes des del lavabo fins al sostre del restaurant. Al seu hàbitat ja no tant.

aixeta cérvol Caribú

Un altre animal més esquerp per la seva nocturnitat, però del que sí pot veure les seves obres d’enginyeria és el castor.

presa castors

Ara bé, si no vols quedar-te amb mal sabor de boca de quedar-te amb les ganes de veure’ls , s’han inventat les dolces cues de castor.

cua de castor

Read Full Post »

Relats conjunts ens proposa interpretar el moviment inquietant d’aquesta onada.

 

Ivan Aivazovski, 1850, La novena onada

El vell Katsushika destrossà l’habitació en rebre la noticia.

Dues puntualitzacions:

La primera, no ens ha de sobtar la iracunda reacció en veure la pintura impressa a un noticiari d’art.

La segona, més pràctica, les cases dels artistes japonesos eren fetes de lleugers llistons de fusta amb separacions i portes corredisses de paper.

Per tant, per a fer una destrossa així, no calia ser un Godzilla ni cap monstre post nuclear sorgit del mar. Com en el cas que ens ocupa, encara que fos un vell pintor al límit de les seves forces, va poder ser el braç executor de l’enderroc.

Però no ens perdem en detalls, l’autor de la gran onada de Kanagawa estava indignat. En fer els motlles de les vistes del Mont Fuji ja li havien garantit que se’n farien milers de còpies exclusives. També, el fet que la seva obra fos mirall d’inspiració per a artistes tan « a la page » com els francesos donava una pàtina de lluentor al just orgull i ens atreviríem a dir que una moderada vanitat que posseeix un artista…

El que no estava blindat al contracte comercial era la possibilitat d’un clamorós plagi de la idea a terres russes. No se sap com, l’artista eslau se’n feu amb l’estampa durant la singladura en vaixell per aigües del Pacífic i del Japó se n’emportà una vaga imatge marinera del que seria l’obra més coneguda: La novena onada.

Tornant la mirada a un ja ancià Hokusai, els anals de la historia diran si això no fou la llavor d’una posterior guerra ruso-japonesa a finals del segle XIX.

Read Full Post »

Older Posts »