
Relats conjunts d’octubre* ens proposa que ens suggereix aquesta obra de Raden Saleh, 1865-75, Una inundació a Java
El bram de l’helicòpter completava l’òpera wagneriana desfermada pels elements.
La darrera evacuació aerotransportada era un caos entre crits, cops de colze i planys adolorits. Els últims soldats trepitjaven els civils més febles abandonats a la seva sort.
Una marea invisible colpejava lentament les restes d’un imperi que s’ofegava. Les aigües embravides pujaven graó a graó a cada embat, reduint a la mínima expressió el poder temporal.
Els darrers supervivents no podien enarborar cap bandera de victòria, ni tan sols de rendició. L’últim helicòpter es perdia en la boira deixant enrere, com si fos el brunzit d’un mosquit, el punt i final.
*PD. A causa de les inundacions i que l’helicòpter em va deixar a terra, el periodista no ha pogut fer el lliurament de la crònica fins el mes de novembre.
Read Full Post »