Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘natura’

Relats conjunts ens proposa una incursió meteorològica.

https://ca.wikipedia.org/wiki/N%C3%BAvol

Cirrus fibrats al capvespre

 

El van posar pels núvols.

De sempre li era un escenari conegut i tothora, per confirmar-ho, deien que estava als núvols. Molt més enllà, vaja, que estava a la lluna de València.

Allà va conèixer la Vida, la qual, no és cap novetat, diuen que s’ha posat pels núvols. Cosa que facilitava la confraternització entre la vida real i un caràcter despistat de mena. Ni Gianni Rodari a “La passejada d’un distret” hagués trobat un personatge més escaient.

El capvespre era el seu minut de glòria. Milers de màquines de fotografiar immortalitzaven el moment del dia, on el roent de la posta de sol era teló de fons del protagonista. Alguns cops, l’estela fugissera d’un avió hi posava signatura a la dedicatòria que oferia als embadalits observadors. La decoració canviava segons el dia, avui eren cirrus fibrats, però al dia anterior havia estat un castell màgic de cumulonimbe i l’altre un allunyat altocúmul.

Els oracles el feren un Delfos de la meteorologia. Ell, amb modèstia, es deixava escrutar per donar pistes del futur. Als ascensors era la clau de volta per desfer el gel en espais incòmodes d’intimitat. Difícilment les trobades entre veïns encetarien converses sobre religió, futbol, política o sexe, en canvi, el temps era la clau que obria un món compartit. Ell des dels cirrus fibrats d’un nou capvespre posava color a la comunicació humana.

Read Full Post »

DSCN1848

Un 1r de maig

la rufaca fa feina,

engoleix el paisatge.

Treballs té la primavera

per celebrar la festa en pau.

 

*Rufaca: vent del nord a Cerdanya

Read Full Post »

DSCN1820

Si la inspiració t’arriba al bosc, cal tenir un llapis a punt.

 

PD. Un bon cop de mà de cara a Sant Jordi.

Read Full Post »

Per Mallorca ens ix el sol i per Castella s’apaga…

lo riu 5

Ve de ponent com sempre, ja ho he dit, aquest mal vent, i bufa fort encara.

lo riu 3

Podríem perdre l’aigua i mos tocaria viure un mal moment.

lo riu 2

La millor sorpresa va ser descobrir que no estàvem sols…

lo riu 1

Un riu que dóna vida i al que tots junts hem après a estimar.

lo riu 4

Tota la gent de l’Ebre està ben unida
per una veu que crida “lo riu és vida”.
El diumenge 7 de febrer natros per vatros a Amposta: LO RIU ÉS VIDA

Lo riu és vida / Quico el Célio, el Noi i el Mut de les Ferreries

Read Full Post »

Aguaiten tots dos. L’un retallant el vent amb les ales, l’altre arrapat a terra. Dalt del cim, la perspectiva bandeja incompatibilitats. Superant inseguretats i aportant qualitats, aconsegeuixen una visió més nítida.

DSCN1218

Read Full Post »

Un 2016 vall d’alegries

felicitació 2016

Cada dia,
una lectura que ens faci més lliures
cada pàgina,
un somriure dibuixat a una ànima indòmita
cada pas,
un vers cavalcant amb braó al vent.

Read Full Post »

Relats conjunts ens proposa acabar l’any entre boires…

Theodor Kitelssen, 1900, La fada que va desaparèixer

 

La fada cercà una època de l’any més tranquil·la per a manifestar-se.
La Fira de Sant Miquel, els diversos aplecs de l’oli o del cargol no semblaven els moments més adequats.
Les condicions meteorològiques de finals de tardor del 2015 li vingueren com a anell al dit. Des de feia més d’una setmana, la solitària riba del Segre fonia entre vapors el fred i silenciós entorn del vedat de pesca.
El cansament del jove pescador ilerdenc el feia venir somnis entre boires. A diari, anava per peix i aquest cop fou la fada que el pescà. Adormit o en vetlla, la sentia pell a pell, obrint camins a les envistes intermitents de la riba. Les ombres del brancam dansaven entre plaers que amagaven ocults secrets.
Abans que pronunciés un sol mot la fada es fongué de nou entre la boira. El pescador reaccionà per saber si allò era realitat, cerca entre joncs i traïdores branques que s’ondulaven fins l’aigua. Albirà entre un joc d’ombres i llums algun ésser en somnis, fent un mal pas per acostar-se cara a cara, anar a petar contra un còdol que emergia entre el verdet.
Una música blanca el bressolava sobre les aigües calmes, mentre una llum asèptica emmarcava formes difuses que es perdien progressivament en la foscor.
De la darrera tirada de pesca, desapareguda la fada en la memòria, només li resta un Sangtraït com a record.

Read Full Post »

roselles puigmal

Flors de marge

llit de runa, vestit de pols,

geloses vigilants de l’erm.

De l’avar sòl,

ufanoses atrapen colors

empetitint tossa i puig.

Read Full Post »

Des d’aquest plànol fotogràfic, el blog Antaviana proposa una interpretació.

Punxes al cel

esgarrinxen flonjor

verd protector.

Read Full Post »

DSCN1672

MAIG 

La pluja regala la cara arrufida del cel
amb la suor d’una tarda angoixosa
fent lluentors sota el mirall dels núvols.
Durs metàl·lics, els pollancs
travessen el sostre de broma
com una tribe clavat dins la fusta.
Amb ells penja el cel
tot un terròs d’argila ple de sang
i l’ametlló verd de Cerdanya.
Hi ha una cridòria d’ocells exasperats
que pobla els arbres freturants de fulles,
un caminar roig de camps nus,
la primavera vella,
el maig que fuig,
la vida sense impuls.

La poesia d’en Jordi Pere Cerdà serà una part ampla que acompanyarà la presentació del llibre Cendres del passat

lleidatà

 

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »