Històries amagades

Observant en detall, un es pot trobar episodis històrics que treuen el cap d’amagatotis:

Algun sant amb l’ensenya tricolor?

Algun escrit del Socorro Rojo que ha tornat a veure la llum

o algun prohom en hores baixes.

 

Read Full Post »

Sant Jordi en dissabte a Can Fanga

(Crònica en tweet)

LA CULPA ÉS DEL TRÀNSIT

El cavaller arribà tard al combat. Sant Jordi en dissabte l’atrapà en un embús de cavallers a Barcelona.

Read Full Post »

25 d’abril La memòria obstinada

Al Museu de l’Almodí de Xàtiva es va posar de cap per avall el retrat de Felip V. La decisió fou presa al 1956. Sí, encara en plena dictadura franquista es recordà com el Borbó tractà els valencians en general i als socarrats en concret. Això vol dir que la va fer ben grossa, després de baixar des d’Almansa un 25 d’abril.

Hui, Xàtiva renaix de les cendres.

Read Full Post »

MODES PERILLOSES

La supèrbia, era molt clar. El cavaller fregit s’havia fet el darrer selfie abans de lluitar amb el drac

Read Full Post »

ANALÍTICA LLEGENDÀRIA (Microrelat Sant Jordi 2016)

El blog Tumateix llibres ens proposa un nou Joc de lletres per Sant Jordi, amb un màxim de 50 paraules.

Els resultats de les anàlisis de sang d’en Dragui han estat molt positius. Ho prova la magnifica rosa vermella, baixa en colesterol, que li dóna carta blanca per seguir devorant llibres tothora.

Read Full Post »

Per Sant Jordi, apadrina un escriptor (de Sants)

Si el dissabte consideres que vas bé per anar a Sants em trobareu a la fira del carrer. A Cotxeres de Sants i a la llibreria Vicky, podreu conversar, endur-vos exemplars signats personalitzadament i apadrinar un escriptor autoeditat.

Read Full Post »

Ramon Casas vs. Rafel Casas, converses sobre jovent (Relats conjunts)

Relats conjunts ens proposa interpretar aquesta obra d’en Ramon Casas. Per dret familiar, us donaré de primera mà informació veraç del contingut i el rerefons de l’autor i de la jove del quadre.

Sempre havia vist aquell retrat al que havia estat la casa del germà díscol del meu besavi.

“L’onclu Ramonet” era com l’anomenava el meu avi, fent alhora una aclucada d’ull com dient: “Quin pajaru”. Anys més tard, m’arribaren veus que ell mateix hagués donat el que fos per a viure la vida bohèmia que en Ramon va viure. Però, el què diran i les aparences eren llei de vida i el negoci familiar era prioritari. L’exportació de malvasía de Sitges era un negoci tan lucratiu pels Casas com el que desenvoluparen a Cuba els sitgetans Bacardí. Però l’arribada de les modernitat dels túnels del Garraf, acompanyada d’una gran pressió urbanística  feren més mal a les vinyes que la mateixa fil·loxera. Però, deixem de banda les meves batalletes familiars i anem al gra. L’obra que presideix aquest article ens porta a parlar d’aquest jovent tan criticat com envejat.

L’oncle del meu avi volia titular l’obra amb el nom de “Tornant de festa”, però marxants, mecenes i galeristes l’obligaren tant si vols com si no a anomenar-la “Jove decadent”.

Ferit en l’orgull i mirant el mar des del Cau Ferrat a punt estigué d’entrar en una profunda depressió. Per animar-lo del decandiment l’amic Utrillo li donà uns copets a l’esquena i mentre glopejava un vermut el consolava fent-lo imaginar grans projectes als 4 Gats.

…

L’Ainoa Mendiluce al·lucinava mentre jo li explicava els meus orígens familiars. Estàvem acabant de menjar-nos una cubeta plena d’espaguetis, mentre dels llavis ens regalimava la salsa carbonara. Asseguts al terra del carrer de la Navarreria, en el punt àlgid dels Sanfermines, jo li mostrava cofoi un fulletó de l’exposició retrospectiva d’en Ramon Casas. L’havíem recollit a l’oficina d’informació turística de Pamplona i en veure-ho, se m’obrí una finestra al propi passat enmig de la festa.

De l’anunci em molestà trobar el títol de jove decadent com a peu de foto, potser jo estava més tèrbol i sensible després del tercer zurrakapote. Durant el debat artístic, crec que potser l’amiga pintora Ainhoa, més pràctica, en trauria la inspiració. Avui dia en faria alguna obra avantguardista de les que acostuma a exposar en sales alternatives i espais cooperatius.

No seria la primera que s’inspirés en el meu oncle llunyà, Ramon Casas. Als meus anys universitaris a Girona, entre vins i birres, l’amic Gerard Quintana en tragué petroli del quadre de la nissaga familiar. Des de llavors no m’he dedicat massa a seguir els Sopa, però no podia amagar un somriure burleta quan començaven a sonar les primeres notes del “Carrer dels torrats”. Jo crec que tant en Gerard com els galeristes del carrer Petritxol d’inicis del segle XX es passaren de frenada interpretant d’una manera “sui generis” l’escena familiar. Després d’un llarg glop, l’Ainoa em digué amb anàlisi rigurosa: aviam, la jove va ben vestida i, total, està estirada amb la mà caiguda davant del sofà. A l’altra mà bé pot sostenir una obra que tant pot ser d’en Pitarra com els goigs a la verge de la Mercè. No es veu ni pasterada per terra ni els ulls els té emboirats. Si a això se li diu venir del carrer del torrats o decadència juvenil, què serà l’evolució genètica dels Àustries al segle XVII ?

Així doncs, avui dia hi hauria una imatge molt semblant sense que ningú posi el crit al cel. Només caldria afegir uns llums al·lògens, un comandament a distància a la mà i el cabell recollit dins una gorra de la NBA. Fins i tot, fa anys que alguns hotels la fan servir com a imatge per acompanyar el clàssic “Don’t disturb”.

Les memòries familiars, la tertúlia artística i l’esmorzar-dinar a l’asfalt es veieren interromputs per un llunyà, però potent txupinazo.

L’Ainoa mentre es posava bé el mocador vermell, m’estirà de la mà i em digué:

-Au, Rafel Casas*, anem a buscar un bon lloc per veure passar la gentada corrent davant dels toros i després ens anem a prendre uns zuritos reconstituents.

*Rafel Casas, administrador del blog La Cerdanya des de can Fanga

Read Full Post »

Una sortida digna, però urgent

L’amic Tibau en va fer un niu de sortides dignes, però sospito que li quedà al tinter aquesta sortida ràpida.

Al conte Aniversari, Jesús Montcada, també semblà inspirar-se en aquest avís. El taüt de l’oncle Dalmau és portat, per una riuada sobtada de l’Ebre, des de la planta baixa de casa fins a Tortosa riu avall. La dona quan el riu s’enduïa l’home el crida dient: –On vas, on estaràs millor que aquí?

L’espectacle era veure el taüt surant junt amb les corones que seguien la caixa en aquella navegació mortuòria (…) A Riba-roja, el van veure passar al migdia, i a Tortosa, al tardet (…) Quan tothom es pensava que anava a estavellar-se contra un pilar del pont, el taüt va fer una virada d’allò més fina i el va esquivar. -Vell dels collons! – exclamà Josep Terrer- . Es veu que ni la mort li havia afeblit la traça del navegar.

No li anà al darrere en Pere Calders al conte Venim de la pols:

Van excavar davant de casa seva. No volien dir-li si feien una piscina o la base d’una glorieta. «Es tracta d’una sorpresa» responien a cada pregunta d’ell. I ho fou, perquè quan van completar les mides li donaren allò que se’n diu cristiana sepultura.

En fi, que la realitat posa a l’abast dels escriptors més d’una situació que supera la ficció.

Read Full Post »

Pas zebra en vers

Guanyar espais per a la poesia a l’asfalt.

En creuar, lluitar contracorrent,

fer de cada pas un vers.

Les petjades,

com les de Machado,

són el camí.

Read Full Post »

Solucions arquitectòniques imaginatives

S’ofereix equip de dissenys exteriors:

• Dissenys personalitzats
• Reformes a mida
• Construccions ben il·luminades
• Estil eclèctic
• Acabats impecables

Read Full Post »