L’origen de tot plegat
Rigorós treball d’investigació històrica a proposta del blog Relats conjunts.
Theo van Doesburg, 1915, Composition I
L’obra, que donà fa cent anys el tret de sortida a desenes de composicions, ha estat inspiració tant pels ajuntaments com el de Barcelona com pel grup de la Secció femenina que instaurà un certamen que esdevindria el germen del que ara és Girona, temps de flors.
Anem a pams, a la dècada dels 80, el consistori barceloní observà el llançament de milers d’arbres de Nadal a la via pública un cop acabades les festes. Així doncs, ideà un sistema de recollida d’avets. Un cop recuperada tota aquesta matèria orgànica i separada del rebuig general, les restes vegetals mortes donaven nova vida mitjançant adob orgànic. Fins aquí, tenim la primera capa de la història que coneixem. Si gratem una mica més, veurem el per què d’aquesta campanya que s’ha institucionalitzat.
La casualitat portà la visita d’un regidor barceloní a Holanda, perdut per carreteres arribà a un museu, amagat de les grans rutes. Allà, veient l’obra d’un pintor menys mediàtic, li arribà la idea que portà sota el braç en tornar, com si fos ell el que l’hagués inventat.
Dècades enrere, la secció femenina del Movimiento a Girona creà un petit certamen amb decoracions florals a alguns claustres i patis centenaris del Barri Vell. La natura morta de Van Doesburg anava com a anell al dit per animar una ciutat ben ensopida. La delegada havia participat a un viatge pels Paísos Baixos on tornà amb una sopa mental de Cezanne, Kandinsky, més altres autors expressionistes i abstractes. En tornar, sota la sospita d’haver estat contaminada d’ideals més democràtics que els orgànics imperants al règim, es va treure de la màniga l’esmentat concurs floral.
Vet aquí l’origen de dues iniciatives ciutadanes, lluny en el temps i la distància, però coincidents davant dos caçadors d’idees que observaren la Compositie I (natura morta) a un amagat museu perdut dins la teranyina de canals holandesos.
PD. La fira de l’avet d’Espinelves no ha tingut tantes manies i homenatja l’obra de Van Doesburg sense additius.