Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Abril de 2014

 Cam cada Sant Jordi, noves lectures s’han afegit a la nostra tauleta. Caldrà fer-ne més punts de llibre.

DSCN2368

 

PÈTALS DE LLIBRE

Marquem cada full amb un pètal de rosa.
On cada llavor serà un nou mot
per amanir generosament les lectures.

Read Full Post »

Per Sant Jordi Can Fanga a la Cerdanya. Aquest any la redacció del blog s’ha desplaçat a la Cerdanya per a recollir el 3r premi dels XXXI Jocs Florals d’Alp.

IMG-20140423-00323

A la categoria de prosa,  El gorg de l’eco silent ha fet camí des de l’estany de Lanós. Recollint seculars tradicions pirinenques, ja fa dècades que el gran escriptor de Sallagosa, Jordi Pere Cerdà, va donar vida a les dones d’aigua de Lanós. Amb el meu escrit, avui les llegendes de Cerdanya i la Vall del Querol segueixen vivint, des de quan ja es feien contalles a la vora del foc, davant les fumineges, fins al present on  les xarxes ens transmeten el passat cap el futur.

Cartell XXI Jocs Florals

Read Full Post »

Com ja sabeu quin és el significat nostrat de la diada de Sant Jordi, aquí us faig a mans aquesta festiva cançó per confirmar-ho. La txaranga Pirritx eta Porrotx en conjunt amb Lax’n Busto han fet aquesta versió bilingüe de la cançó Maite zaitut.

No us en perdeu la versió en llenguatge de signes de la mestra Ainhoa Moiua.

Read Full Post »

senyal drac

La llegenda de Sant Jordi en Twitter

REINVENTAR-SE

La princesa, Sant Jordi i el drac jugaven al futbolí, els nous temps els havien desmuntat la llegenda.

Read Full Post »

Relats conjunts ens proposa el tema d’un abril sota la pluja, serà qüestió de mullar-s’hi.

afremov

Leonid Afremov, oli sobre llenç

Marc Chagall, que també havia nascut a la mateixa ciutat, recomanà al deixeble Leònid Afremov que s’hi instal·les per treballar a Tossa de Mar. Als anys 30 la llum mediterrània l’havia captivat i el contrast amb la grisor de la bielorussa ciutat natal de Vitebsk era aclaparador, no hi havia color.

Fent cas al consell del mestre, fou així com una tardor agafà els estris, les espàtules i les pintures, per a fer un viatge iniciàtic. A l’any 50 posà els peus a la platja de la Mar Menuda, poc després que acabés el rodatge de Pandora i l’holandès errant.

Al contrari de les postals, la meravellosa carretera que unia Tossa amb Sant Feliu de Guíxols li semblà una tortura superior a una estada al gulag. La ruta plena de revolts, tota animada per una intensa pluja batent de llevant, feia incòmoda la feina del taxista. D’aquesta manera, just al mateix lloc exacte on Ava Gardner i Mario Cabré es rebolcaven sobre la sorra, el visitant artista bescanvià la pela més marejat que una sopa.

L’interminable temporal de tardor el menà cap a l’interior per cercar un temps més amable fins arribar a la Devesa de Girona. Allà, sota el ruixat persistent, instal·là com va poder a la riba del Ter el cavallet i una mena de tendal de plàstic. Renegant en rus començà a donar ràpids cops d’espàtula afegint oli a la tela. En dos dies, passats per aigua, enllestí la feina: passejada sota la pluja.

Semblava el bielorús errant i, xop fins les aixelles, decidí posar punt i final a aquella desgraciada estada a una terra tan diferent a com li havien pintat, la imatge d’Espanya de sol i platja que li havien recomanat era una enganyifa.

En contrast amb el cel gris plom que se li tirava a sobre, pintà els plàtans amb els colors molt més vius i càlids que els que aquella tardor mostraven. Sobre els passejants, l’explicació és encara més inaudita. Li costà déu i ajuda convèncer un escombriaire i a la castanyera del parc per a què es passegessin amunt i avall davant de les impacients i nervioses pinzellades… i una propina generosa davant la proposta d’aquell sonat.

Abans de sortir del país, no deixà perdre un detall quan mostrava el passaport, els policies també eren grisos. Aquí no hi torno mai més, pensà, i se n’anà cap a Israel amb el cap cot i les butxaques una mica més buides.

Read Full Post »

La llum del sol penetrava punxeguda i sense vergonya com una estaca. Les estances del casal centenari s’omplien d’una claror a la qual no estaven avesades.

???????????????????????????????

L’home s’observà lleganyós al mirall, s’afaità, amb parsimònia, evitant, això sí, el més mínim tall. Les galtones es mostraven més enrojolades que mai, d’un color molt viu. A primer cop d’ull, res feia predir majors maldecaps, però tots aquests elements no feien res més que afegir cada cop més preocupació. Els fets, palpables i tossuts, l’empenyien a una retirada honrosa a temps.

Un vampir no es pot permetre certs luxes.

Read Full Post »

Les notes vibrants de l’himne nacional el despertaren dels seus somnis i l’acuitaren a deixar-se anar dels braços de Morfeu.
El dosser vaporós tapava tènuement la vista cap els finestrals. La claror era com la de qualsevol dia quan començava la seva jornada “laboral”. Però, un estrany silenci planava pel dormitori on es guardaven els més recòndits secrets reials. Malgrat la discreció, el tràfec habitual era el que donava una banda sonora de fons que l’acompanyava durant les primeres passes matinals i la seva absència era un element curiós.
Feu una fonda inspiració i, d’un cop gens assajat de malucs, es gronxà fins donar amb els peus a la catifa oriental, regal del Xa de Pèrsia. Girant amb pesantor el cap a esquerra i dreta, estudià la situació, es recolzà al coixí i tirà de l’avisador que imitava en tons daurats una soga aràbiga, obsequi d’un emir saudita. Malgrat tirar amb decisió, la resposta fou de nou el silenci. Posà en pràctica els plans B i C amb idèntics resultats. La campaneta s’esgargamellà inútilment i el timbre de disseny antiquari semblà mancat de la més mínima energia.
Arrugant el front, i ben contrariat, cercà les sabatilles per sota del llit, el qual per cert acumulava més pols que coneixences femenines havia fet. En una de les poques concessions al seu gendre havia substituït les sabatilles grises amb l’efígie de Babar que li havia enviat la corporació EuroDisney. Ara lluïa unes de més tradicionals en la línia de les que calçava David Niven a les primeres pel•lícules en color. Finalment les trobà palplantades en posició marcial al peu de l’asta de la bandera. (més…)

Read Full Post »

Poema projecte Agatha

El passat dimecres 2 d’abril es presentà el llibre “AUTISME. Trenquem el silenci amb la poesia” al Casal del Metge de Barcelona. He col•laborat amb 149 poetes més a una participació, que també m’ha servit per trencar silencis i posar més llum a un terreny poc conegut per mi.
La publicació ha iniciat una ronda intensa de presentacions a les que hi podeu accedir mitjançant la pàgina

http://projecteagatha.wordpress.com/agenda/

casal del metge

Aquí us adjunto la poesia amb què hi he participat:

Sortir de l’esvoranc

Els esvorancs esdevingueren mans,
dibuixades en esforç com plecs a la roca.
Amb exterior metamorfosi tel•lúrica,
reviscolaren en joc d’ànima i pedra.
En rutina, serraven les dents sense defallir,
mentre rebien de bell nou posat indiferent.
Llunyà, sentia que la festa no anava per ell.
És quan perdia el camí que…
s’estimava la sola companyia.
No es relacionava tot i amarat de música i colors
i, era tan dur traduir els silencis en paraules.
Repetia frases que només ell entenia.
Avui, dorm inquiet…
Dormir, despertar, marxar
        Dormir, despertar, marxar
               Dormir, despertar, marxar
Caminar per la foscor
d’un passadís que bé coneix,
on trobarà uns braços i una veu.
Farà una abraçada gris,
sense gest, pètria i etèria.
De la mà, sota la lluna, a la cambra tornarà.
En allitar-se, dirà nous mots enigmes:
“Soroll i llum” sobre un blau llençol.

 

Read Full Post »

L’impuls a la lectura es va obrint pas. Tant se val que sigui la premsa diària, qualsevol lletra escrita ens pot donar l’oportunitat de compartir la lectura. A un bar de Verdú (Urgell) hi ha la proposta de que un acte íntim i d’un cert aïllament passi a ser una activitat socialment compartida.

No és una novetat absoluta, ja a l’article dedicat a l’associació ALVAAT * es donaven algunes indicacions per a fer-ho en els transports públics.

 * Lectors en veu alta al tren.

???????????????????????????????

Sobre el tema ortogràfic en parlarem a un proper article.

 

 

Read Full Post »

El blog Tu mateix llibres ens proposa periòdicament un Joc de lletres, ara per Sant Jordi amb 50 paraules hem d’enllestir i certes condicions hem d’acomplir.

Aquí en teniu 2 de la factoria literària Can Fanga.

 

ULLALS I VERÍ A LA GRANJA

L’assassinat de la gallina commocionà la granja. Totes les mirades convergien en el cocodril, mentre que la granota, fresca com una rosa, sospitosament lluïa una pell d’un pigment de mira i no em toquis.

FAULA CATALANA

Quan la Ramoneta volia posar més ous al cove, la gallina va dir prou, que no en volia pondre cap més ou. En Pere, dret i sense decidir-se, plorava amb llàgrimes de cocodril. Com un testimoni d’assassinat, durant una estona restà amb una rosa a la mà, indecís, descol·locat.

Read Full Post »