Recitar cantautors a Sants

Dimarts 4 de novembre a les 19 hores, poetes de Sants recitem cantautors a les Cotxeres. Un programa que no pot ni igualar el festival de Cançó de Canet. Us hi esperem.

 

Read Full Post »

JOVAN, QUEDEM AL ZURICH?

Un grup de blogaires demanen ànimes per fer un projecte literari que té com a nexe d’unió el Cafè Zurich de Barcelona. A més, és l’article 800, qui ho hagués dit.

Fotografia de Uly Martín (el país.com)

Una brisa primaveral pujava Rambla amunt des del port. Quan arribava davant la terrassa del Zurich, xiuxiuejava refrescant a cau d’orella i s’aturava amb calidesa expectant al punt de trobada.
Seiem a la terrassa o potser vol un lloc més discret, apartat de mirades indiscretes?  Aquí podem quedar a les terrasses sense por a que una sirena buidi en segons el bullici del carrer, sense esperar la caiguda d’un obús que volatilitzi en dècimes de segons la convivència que amb tanta naturalitat s’havia bastit, sense distreure’ns pel pas apressat d’un comboi militar que va a tapar forats al front proper…
Abans de la seva arribada, una frase es belluga pels meus pensaments: L’educació construeix Bòsnia i Hercegovina. Una sentencia que adquireix molt més sentit sabent qui és la persona que dirigeix una associació de nom tan explícit.
Entre la gentada que puja i baixa per la Rambla o que bada a Canaletes es retalla una silueta tan estrangera com coneguda per mi. Ve cap a nosaltres amb gest distret i passes calmades. Gairebé fa un pam més que molts de nosaltres, llatins d’estatura modesta. Els cabells blancs, nobles, sempre ho han sigut de blancs? Pentinats amb estil tradicional, a l’eslava, cap a la dreta i un pèl desmanegats faci o no faci vent. Lleugerament esbullats com si s’acabés de treure una gorra, militar quan les circumstàncies obligaren i civil quan el fred que baixava de les muntanyes s’havia instal•lat als cors.
Una gorra que es treia amb humilitat durant les seves mil i una visites hivernals a escoles, llars d’acollida, camps de refugiats, sempre buscant un raig d’esperança en les mirades infantils. Allà, no només hi portava llapis, llibretes i llibres, sinó que era tot un material escolar que donava renovades esperances en la capacitat que té l’escola de construir, de fer renéixer el somriure, de fer llum en la foscor…
A Barcelona la seva presència passava desapercebuda, tot i la història d’amor que naixé als 90 entre Sarajevo i el meu país petit.
Un somriure seriós, rere una mirada profunda als ulls clars. Una encaixada, uns mots de benvinguda en serbo-croat i francès. Unes ràpides presentacions. Potser vols un lloc més discret. Aquí mateix, això m’ho heu fet sentir com a casa meva quan allà anaven mal dades. Ben a la vista, on batega el cor de Barcelona. Així doncs, ens quedem aquí, anem a seure a la terrassa del Zurich.
Un espai on el cafè uneix mil i una visions universals. Converses i complicitats al voltant d’una tassa. No és ni París, ni Roma, ni Viena… només aquí, al Zurich, el sucre endolceix les amargors.
Parlem de projectes, de bases per a construir la pau, de cooperació, de com desenvolupar un país des de les aules…
La conversa no pot defugir en el meus pensaments la seva biografia, tots en som hereus del nostre passat, però lliures de saber què fer amb la seva herència. Davant meu una llarga carrera militar es condensa en una figura reinventada que creu com a prioritat social en l’escola i en el suport als més desfavorits. Dirigir la defensa en un llarg setge sobre Sarajevo no és més difícil que construir un nou país sobre les bases d’una escola renovada.
Acompanyem el comiat amb records als més propers, somriures que acompanyen algun punt de melangia.
Vol anar Rambla avall, badar per un passeig multicolor. No et perdràs? De més difícils me n’he sortit. I sap molt bé de què parla.

PD.15 anys més tard de quedar al Zurich, Jovan Divjak l’exgeneral bosnià d’origen serbi, rebria al Parlament de Catalunya, el premi Constructors de Pau, concedit per l’Institut Català Internacional per la Pau, al 2013.

 

Read Full Post »

Joana d’Arc (Relats conjunts)

Relats conjunts ens proposa una aportació a partir d’aquesta imatge.

Jules Bastien-Lepage, 1879, Joan Of Arc

No va ser la Verge, aquest cop fou un àngel que se li aparegué en forma d’holograma entre la decadent vegetació d’un jardí.

Feia temps que la manca d’inspiració li feia implorar per la presència física d’un àngel, al qual retratar dins el viu realisme de l’estil de l’època.

Aquesta escena ens allunya dels personatges de Lourdes i, per tant, hi ha una transmutació de la pastorívola Bernadette, d’occitans mots en plena decadència, vers una guerrera Joana d’Arc.  En oposada situació, la nibelunga de llengua teutona com la imaginava l’artista, hieràtica i sense mostrar cap sentiment, no deixava espai per a la feblesa en aquell llenç a l’oli.

Però l’autor, seguia presoner del seu estil, era incapaç de copsar el foc que la cremava per dins i que envaïa l’ànima de Joana. De l’exterior els annals de la història ja han parlat abastament.

El resultat final era d’una fredor que no deixava escletxa per on saltironejar les guspires que fan de motor de l’art.

Read Full Post »

M’agrada la tardor

S’ha vist un barrufet rondinaire per Terrassa i Tarragona, entre d’altres localitats del país. Blau com és ell, ai las, s’ha sentit molest per la profusió de groc en mobiliari urbà i espais emblemàtics.

De fet, per tenir-lo content i rebaixar la seva granellada facial hauria de tenir aquest bell color tardoral, com és el groc, lluny de la seva vista.
Ara bé, em pregunto…

1- El club de futbol de Vila-real haurà de lluir a partir d’ara el segon equipament?

2- Els grups de fans dels Beatles hauran de repintar el submarí?

3- El llibre Línia groga haurà de canviar de línia, posem per cas la blava, per no tenir problemes amb l’Institut Cervantes?

 On el pots trobar

4- I el que és més GREU, què pescaran les nostres criatures a les mítiques paradetes de fira per festa major?

 

Sort que la natura és sàvia i els seus colors ens alegren la vida.

Read Full Post »

Humor ministerial

“Saben aquel que diu?” :

Tots som iguals davant la llei…

… i després d’unes declaracions oïdes per ràdio el 12 d’octubre, encara diuen que hi ha ministres que no tenen sentit de l’humor.

Read Full Post »

Cendres del passat a la Cerdanya

El dissabte 11 d’octubre, Cendres del passat faran caliu a la Cerdanya. Una ficció històrica, a cavall entre la Cerdanya i Barcelona, bategarà al llarg del segle XX a l’Arxiu de Puigcerdà.

Si et queda lluny recorda que també el 21 de novembre es presenta a Can Batlló (Barcelona) i el 9 de desembre a la Biblioteca de Castelldefels.

Read Full Post »

Nou sistema de pagament de les factures?

  

Es podria pagar en quatre terminis?

Read Full Post »

El vestit (nou) de l’emperadriu

Ja fa un segle diuen que es va mullar, el cert és que el color del vestit li era molt escaient amb una gran visió de futur.

 

Read Full Post »