Quan les excavadores parlen per les raons

  

No m’agrada això, ni amb la meva terra ni amb el meu barri en concret.

Comunicat del Centre Social de Sants

Davant els esdeveniments i l’escalada d’aldarulls i l’ocupació policial dels nostres barris dels darrers dies us comuniquem que el Centre Social de Sants i la Favb hem convocat a l’Ajuntament i a la Plataforma en Suport de Can Vies a una reunió per presentar-los una proposta que pugui servir per obrir vies de diàleg encaminades a solucionar la situació actual.

La proposta que el Centre Social de Sants i la Favb han presentat a Can Vies i a l’Ajuntament de Barcelona per obrir vies de diàleg encaminades a solucionar la situació actual:

• Aturar immediatament l’enderroc de l’edifici de Can Vies
• Permetre el retorn dels col·lectius usuaris de Can Vies
• Estudiar conjuntament entre tècnics d’ambdues parts la rehabilitació de l’edifici
• Aturar els aldarulls i la presència massiva de policia al barri

Read Full Post »

Oliola (Cares del món 22)

A Oliola(La Noguera), una cara endurida pel temps m’observa vigilant al mur de l’església. La noto pensarosa, possiblement, vol fer una demanda per intrusisme a certes cares dures contemporànies.

Read Full Post »

Poesia bosniana

Aquí no es viu
només per viure

Aquí no es viu
només per morir

Aquí es mor
per a viure.

Mak Dizdar

(Aquest poema és d’un poeta bosnià molt conegut i s’ha afegit a la làpida al centre de la ciutat per recordar uns fets succeïts a Tuzla* el dia 25 de maig de 1995)

Tres anys després de signada la “Pau” de Dayton vaig entrar a Bòsnia. A Slavonski Brod (Croàcia) m’esperava la ferralla d’un pont que havia donat nom a la població d’una riba i l’altra. Una imatge que em portava a aquelles fotografies en blanc i negre de la caiguda de l’Alemanya nazi i la destrucció sistemàtica dels ponts per part d’atacants i defensors. Després d’una marrada de molts quilòmetres resseguint el riu per boscos de ribera, un precari ferry em transportava a Bòsnia, a la zona anomenada República Srspka.
Ja es feia de nit xafogosa i els únics que atacaven eren els mosquits. El que recordo del país va ser la foscor, una immensa foscor que engolia totes les ombres. I entre mig d’aquelles ombres encara tinc a l’oïda la música que sortia de moltes terrasses de bars, cases, parcs on la gent vivia la nit d’agost pràcticament a les fosques de la localitat de Modrica.
Al dia següent, després de passar vàries duanes i controls, en poques hores entrava a Sarajevo. Una llarguíssima entrada amb pocs vehicles i una immensitat trencada per xerric d’envellits tramvies. A banda i banda grans espais oberts donaven solemnitat a altíssims edificis que mostraven com esquelets de grisor les ferides d’una guerra que havia destrossat vides, paisatges i que ho havia intentat també amb les ànimes.
Aquelles ànimes que es va intentar nodrir de ressentiment i odi, omplien de vitalitat els carrers, les places, els mercats, els petits cafès…
I allà, on les portes de l’infern s’havien obert de bat a bat, vaig trobar una hospitalitat que mai m’havia trobat en la vida, ni m’hi he tornat a trobar. On se’ns va donar a compartir un xai que hores i hores s’havia estat rostint o, en una visita a desplaçats de Srebenica, qui no tenia res m’oferia una tassa de cafè a un camp de refugiats i m’ensenyaven les escoles, com el bé més preuat a conservar i alimentar de vida i d’il•lusions.

*Aquest dies, unes greus inundacions i esllavissades de terres han afectat, entre d’altre àrees, el cantó de Tuzla. Noves campanyes de solidaritat des de Catalunya s’han encetat per col·laborar en la reconstrucció i ajudar la població bosniana.

 

Read Full Post »

Sant Jordi en tweet (foc i traïció)

Com ja sabeu, Can Fanga és un observador viatger dels transports públics, per exemple La línia groga del metro de Barcelona. Ara, fent una passa més, a conseqüència de la seva participació al concurs de relats curts de TMB, ha tornat a plantar-se com a finalista a la categoria Sant Jordi Tweet

 Vendrà la princesa l’exclusiva sobre el rescat o deixarà que restin els fets eternament per a la llegenda?

 

Read Full Post »

5è aniversari de can Fanga

El blog fa 5 anys

Buscant la nit pels asmaris, o sia, cercant impossibles, hem arribat al possible i més.

Nascut com una petita guia de Cerdanya vista amb ulls respectuosos des de can Fanga, ha crescut anant a la seva amb poemes, endevinalles, relats curts, curiositats, reflexions…

Gràcies per acompanyar-me en aquest viatge, posant cares al món i batecs a la xarxa blogaire.

Read Full Post »

Qwerty, retorn al passat (Relats conjunts)

Relats conjunts ens proposa utilitzar aquesta mítica màquina d’escriure.

Una filera per sobre la mà esquerra, Wert vigilava les pulsacions. La blogaire emprenyada maleïa l’alfabet i el diccionari de la seva pròpia llengua, si hagués moltes més paraules que tinguessin Wes, no només el perdria momentàniament de vista, sinó que també podia ficar-li el dit a l’ull.
Amb una certa contradicció de sentiments, encara recordava amb nostàlgia els campionats de mecanografia en els que havia participat. Trobava a faltar el repic del teclat contra la cinta de tinta martellejant els fulls i el calc que deixava una còpia en una tinta blavosa sobre un altre full. El dringar de la campaneta del final de la vora del marge era música celestial i la palanca, per canviar de línia i fer córrer el carro, donava un cert aire del moviment de les filatures on havien treballat els seus pares.
A les converses de cafè polemitzaven sobre les prestacions de les Olivettis, Remington, Olimpya o Canon. Les secretàries eren les pilots d’aquells circuits de fórmula 1 de les oficines. Però la blogaire, a la què ens hem referit abans, no va caure en la competitivitat de la que algunes companyes no es podien deslliurar. Inclús de vegades abans de jubilar-se les provocava deixant escrites cartes a mà sobre la safata de correspondència.
Malgrat tot, les seves habilitats no se li pujaren al cap
Acostumada al treball en el que no s’havia de pensar, sentia un neguit molt gran quan alguns ministres volien tornar sense vergonyes al passat. Només que ara ho disfressaven amb avenços tecnològics que no només volien tornar als museus els vells teclats, sinó anorrear l’esperit crític i lliure pensador. No volia per a les futures generacions l’educació que va tenir ella. El màxim objectiu havia estat complaure els càrrecs superiors i no ser més que un gerro de flors amb habilitats de secretariat. Però els anys li donaren una altra perspectiva, a la vegada que la llum s’apagava a poc a poc, la lucidesa lluïa com mai al seu cap. Se sentia cada cop més incomoda amb la creixent confusió de normes i llei de la selva que esdevenien tota una.
Pitjà la tecla amb determinació, com si volgués conjurar els mals esperits del passat que volien apropiar-se del present i envià la sol•licitud de participació a les jornades de renovació pedagògica de la localitat.

Read Full Post »

EL GAT AL PIS BUIT

La poetessa polonesa Wislawa Szymborska ens ha deixat magnífiques mostres literàries. Tractant amb gran lucidesa temes de la quotidianeitat reflecteix també la realció de les persones amb els animals domèstics. Amb senzillesa i amb una fina ironia ens acompanya amb els seus versos.

Morir, això no se li fa a un gat.
Perquè què pot fer un gat
a un pis buit.
Trepar per les parets.
Refregar-se entre els mobles.
Sembla que res ha canviat
i, malgrat tot, ha canviat.
Que res s‘ha mogut,
però està descol•locat.
i per la nit el llum ja no s’encén.

Se senten passes a l’escala,
per no són aquests.
La mà que posa el peix al plat
tampoc és aquella que ho posava.

Hi ha quelcom aquí que no comença
a l’hora de sempre.
Hi ha quelcom que no passa
com hauria.
Aquí hi havia algú que hi era i no hi era,
que de sobte se n’anà
i amb insistència no hi és.
S’ha cercat a tots els armaris.
S’ha recorregut la prestatgeria.
S’ha ensumat sota la catifa i s’ha mirat.
Inclús s’ha trencat la prohibició
i s’han escampat els papers.
Què més es pot fer.
Dormir i esperar.

Ja veurà quan torni,
ja veurà quan aparegui.
Sabrà el que és bo
de que això no se li pot fer a un gat.
Anirà cap a ell
com si no volgués,
a poc a poc,
amb les potes molt ofeses.
I res de festes ni miols de bon començament.

Wisława Szymborska – Polònia

Traducció: Abel A.Murcia Soriano

Read Full Post »

Vinyoli x Aspriu

Domini màgic i Aplec

El grup vallesà Aspriu ens ofereix aquest dos poemes musicats d’en Joan Vinyoli. Com el seu nom diu la seva principal influència és d’en Salvador Espriu, però altres poetes formen part del seu univers poètic.

 

Domini màgic

Despunten crits de fulles en els arbres,
esquinça un vol de grius el capaltard
i la muntanya, amb blau recolliment
crepuscular, porta a la falda humil
un davantal de blats encara tendres.
M’allunyo dels embruixos del ponent,
esvento les recances i les cendres
i de l’antiga troca tallo el fil.
Pasturen per la nit roques i cabres,
el riu encès es precipita al mar,
l’espai vermell s’omple de llamps com sabres;
domini màgic, regne sublunar.

Joan Vinyoli

Read Full Post »

La setmana de la poesia a Sants

Per celebrar la Setmana de la poesia a Barcelona el Col·lectiu d’Artistes de Sants ha organitzat un acte de poesia internacional. L’acte serà  al Vapor Vell de Sants, el dia 15 a les 19 hores Diversos poetes recitarem Pasolini, Salvat-Papasseit, Kavafis, Szymborska i d’altres.

Aquí us deixo amb un fragment d’un dels poemes que hi recitaré de la polonesa Wislawa Szymborska

Una de la pila

Sóc qui sóc.

Casualitat inconcebible

com totes les casualitats.

Uns altres avantpassats

podien haver estat els meus

i jo hauria abandonat

un altre niu,

o m’hauria arrossegat coberta d’escates

de sota d’algun arbre.

Setmana de la poesia de Barcelona (Programa)

Read Full Post »

Drets a l’escola al 50%?

Al poble, les noies i els nois

cada matí a l’escola es retrobaran.

No hi ha raó perquè la Terra no sigui rodona

sense llum no es pot veure l’horitzó.

 

Paroles Youssou N’dour : La Ronde Des Ecoliers Du Monde

 Depuis bien trop longtemps

Les hommes sur la terre
Ne s’unissent vraiment
Que pour faire la guerre
L’espoir est est dans l’efant
Qui sauve la lumière du ciel en chantant

Refrain:
Tous les enfants ont mérité
La connaisance, la joie et la santé
Tous en naissant devraient gagner
Le droit à l’amour et la vérité

Si tous ensemble on se donnait la main
Pour préparer un meilleur lendemain
Elargissons la ronde
des écoliers du monde

Refrain

Essayons de donner une chance à la vie
Tâchons de respecter même les plus petits
Elargissons la ronde
Des écoliers du monde

Refrain

Au village, les filles et les garçons
Chaque matin à l’école se retrouveront
Sans raison le monde ne torne pas rond
San lumière on ne voit plus l’horizon.

 

A l’escola, a la societat, el 100%

 

 

Read Full Post »