Qwerty, retorn al passat (Relats conjunts)

Relats conjunts ens proposa utilitzar aquesta mítica màquina d’escriure.

Una filera per sobre la mà esquerra, Wert vigilava les pulsacions. La blogaire emprenyada maleïa l’alfabet i el diccionari de la seva pròpia llengua, si hagués moltes més paraules que tinguessin Wes, no només el perdria momentàniament de vista, sinó que també podia ficar-li el dit a l’ull.
Amb una certa contradicció de sentiments, encara recordava amb nostàlgia els campionats de mecanografia en els que havia participat. Trobava a faltar el repic del teclat contra la cinta de tinta martellejant els fulls i el calc que deixava una còpia en una tinta blavosa sobre un altre full. El dringar de la campaneta del final de la vora del marge era música celestial i la palanca, per canviar de línia i fer córrer el carro, donava un cert aire del moviment de les filatures on havien treballat els seus pares.
A les converses de cafè polemitzaven sobre les prestacions de les Olivettis, Remington, Olimpya o Canon. Les secretàries eren les pilots d’aquells circuits de fórmula 1 de les oficines. Però la blogaire, a la què ens hem referit abans, no va caure en la competitivitat de la que algunes companyes no es podien deslliurar. Inclús de vegades abans de jubilar-se les provocava deixant escrites cartes a mà sobre la safata de correspondència.
Malgrat tot, les seves habilitats no se li pujaren al cap
Acostumada al treball en el que no s’havia de pensar, sentia un neguit molt gran quan alguns ministres volien tornar sense vergonyes al passat. Només que ara ho disfressaven amb avenços tecnològics que no només volien tornar als museus els vells teclats, sinó anorrear l’esperit crític i lliure pensador. No volia per a les futures generacions l’educació que va tenir ella. El màxim objectiu havia estat complaure els càrrecs superiors i no ser més que un gerro de flors amb habilitats de secretariat. Però els anys li donaren una altra perspectiva, a la vegada que la llum s’apagava a poc a poc, la lucidesa lluïa com mai al seu cap. Se sentia cada cop més incomoda amb la creixent confusió de normes i llei de la selva que esdevenien tota una.
Pitjà la tecla amb determinació, com si volgués conjurar els mals esperits del passat que volien apropiar-se del present i envià la sol•licitud de participació a les jornades de renovació pedagògica de la localitat.