Cada cop més, amb Rodalies RENFE s’està demostrant que no és necessari ser a Setmana Santa per a que el tren vingui DE-MORAT.
Archive for Octubre de 2016
Rodalies dignes?
Posted in pensaments, tagged fotografia, Sants on 15 Octubre 2016| 3 Comments »
Terra llaurada (Relats conjunts)
Posted in 4ratlles, tagged art, cultura, història, Joc literari, relats on 6 Octubre 2016| 4 Comments »
Relats conjunts ens pregunta què suggereix aquesta pintura?
Joan Miró, 1923-24, Terra llaurada
L’equip investigador de La Cerdanya des de Can Fanga s’ha posat les piles i aquí teniu el dossier.
De tothom és coneguda la tradicional rivalitat entre Reus i Tarragona. Els detalls de la causa en molts casos són anecdòtics.
Podríem anomenar uns quants: baralles de festa major, tu tens port i jo no, el meu vermut és millor, el xató i la calçotada l’inventarem nosaltres, un partit de costellada amb final a l’hospital… però en el tema que ens ocupa no és res de tot això i sí, molt relacionat amb la terra. No creguin, però, que es tractava d’una disputa per límits de finques, no.
El fet que destapà una guerra soterrada fou un encàrrec a un artista emergent. La sala de reunions del Foment Agrícola Reusenc volia donar relleu al nivell de progrés que la societat desitjava.
La inauguració de l’obra fou un escàndol d’època. Desmais, pujades de sucre, indignació, intents d’agressió entre membres directius… tot això i més foren algunes de les reaccions al si de la junta en descobrir-se el mural.
Entre el bestiari reusenc deformat amb escarni apareixien clares les barres onejants de la senyera de la ciutat innombrable, l’eterna rival… Tarragona!
A més a més, queien justes per sobre la vertical de la cadira presidencial, talment com si fossin unes espases flamígeres que es clavaven a l’esquena de l’honorable rector del Foment Agrícola.
Vista la reacció a l’encàrrec com una humiliació sobre l’honor de la que encara no era capital del Baix Camp, l’artista posà terra pel mig. Amb prudència, veient que si dos es barallaven el tercer prendria mal, decidí instal·lar-se sud enllà, als peus de la Serra Llaberia.
Així és com que els de Mont-roig, amb molta més visió i sense fer cas de les atzagaiades previsibles d’un artista trencador, el feren fill predilecte de la seva vila. D’aquesta manera mentre les capitals comarcals segueixen avui a la grenya, una població més espavilada té ubicat al seu municipi el Centre Miró.