Botiga de tot?

 

Quedar-se sense idees, sense espai o, tal vegada, amb les ganes.

Read Full Post »

Dites felines (I)

Sempre s’ha sentit dir allò de: A la taula i al llit, al primer crit. Ben a l’aguait, per si la dita comença a caure en decadència, la gata la tenim al peu del canó, disposada a emportar-se el gat a l’aigua sense despentinar-se. 

Mentre els plats van arribant des de la cuina, deu pensar, no serà una dita ben bé felina, però l‘ocasió la pinten calba.

Read Full Post »

PLOVIA POESIA CATALANA A INTERNET… PERQUÈ VOLEM.

El dia de la poesia plovia,

perquè vull.

 

L’Ovidi, polifacètic ell, va escriure aquesta poesia plena de vitalitat. Si a més de llegir-la, voleu escoltar-la amb l’acompanyament de la guitarra d’en Toti Soler, al peu  en teniu la seva veu.

 

Plovia, aquell dia, Perquè vull!
Perquè tinc ganes que plogués!
Sortia ella de casa. Perquè vull!
Perquè tinc ganes que sortís!
Tenia jo un paraigua. Perquè vull!
Perquè tinc ganes de tenir!
Vaig dir-li de tapar-la. Perquè vull!
Perquè tinc ganes d’ajudar!
Va dir-me: Encantada! Perquè vull!
Perquè tinc ganes d’encantar!
Va arrapar-se a mi. Perquè vull!
perquè tinc ganes d’estimar!
Vam viure un món preciós. Perquè vull!
perquè tinc ja ganes de viure!
Després varem parlar. Perquè vull!
Perquè tinc ganes de parlar!
Vam volar pel món. Perquè vull!
perquè tinc ganes de volar!
Vam sentir un món nou. Perquè vull!
Perquè no m’agrada aquest!
I el vam veure millor. Perquè vull!
Perquè se que és millor!
Vam menjar el més bo. Perquè vull!
Perquè se que es pot menjar!
Vam viure amb gent molt bona. Perquè vull!
Perquè estic tip del contrari!
Tot era meravella. Perquè vull!
Perquè estic fart de fàstics!
Tot era de tothom. Perquè vull!
Perquè tot és de tots!
Acabe la cançó. Perquè vull!
Tot comença en un mateix.

 

 

Read Full Post »

L’escalforeta de Les Falles

La vida és tancar els ulls, tornar a riure
cridar al vent, sentir-nos lliures…

Els protagonistes del vídeo, no només els que canten, han fet i fan molt per dignificar el país.

Que la cremà ens torne el somriure.

 

Read Full Post »

Quedem al Zurich?

Una setmaneta i quedem al Zurich. Fem un cafè?

Read Full Post »

La petita obrera

Relats conjunts ens pregunta què ens suggereix la visió de La petita obrera.

Joan Planella i Rodríguez, 1885, La petita obrera 

 

VIDES NOVES, PÀGINES VELLES

Anys ha el fum de la fàbrica,
en opac teló fonia cel i terra,
era el camí enfangat
que d’esma menava
al llindar de colònies i factories.

Males herbes trepitjades
per ferrenya brusa i espardenya.
Bestioles famolenques,
alguna rosella desnerida
sota un blau de gris ofegat.

Això ja passà… diuen,
desat al calaix de la història.
La fumera sedimentà en quitrà,
avui llaurat per milers d’insectes
botzinant crits metàl·lics.

Tanmateix, no coneixien el sol,
feien la nit espera ofegada de més foscor.
El vaivé eixordador era simfonia,
memoritzaven un calcat gest diari.

La fàbrica fou el ventre i el cor,
tot bategava al seu entorn.
Cul de sac d’ànimes i vides,
tot ho digeria insaciable.

Néixer, créixer, reproduir-se… morir
Tot era escrit al cicle vital.
Temps just per estimar i endiumenjar.
El vestit creixia amb el cos.

La prole l’esdevenidor sabia.
La tria venia marcada a foc.
El contracte quan era, era groc.
La factoria t’acollia:
“paternal, rigorosa i severa”.
Ressò de maquinària cançonera.
Al portal el rellotge era el pols.
Fred, controlava les constants.

El panteix de les turbines.
L’udol de sirena clavat endins.
Marees i ressaques humanes.
Biografies previsibles.

Imatges del passat, tèrboles,
retornen al present.
Obstinada bèstia.
Retrat color sèpia.
Malmet armada de tècnica,
el que han bastit llàgrimes i sang.

Read Full Post »

Festa del trinxat a casa

Quan un no pot assitir a la Festa del Trinxat de Puigcerdà, per molt XXè aniversari que sigui, ha de posar fil a l’agulla. A la celebració casolana no en faltaren les trumfes de Cerdanya, la col d’hivern i, encara que no hi havia rosta, la resta d’ingredients queden a la recepta secreta del cuiner de Can Fanga.

Read Full Post »