Caminam per Palma i trobam a sa porta d’un vell casal sa cara. Sa cara que ens diu : -Mirau abans d’empènyer que som de veres.
Archive for Agost de 2009
CARES DEL MÓN (1)
Posted in cares del món, viatges, tagged fotografia, llengua, viatges on 30 Agost 2009| 1 Comment »
Lligar els gossos amb llonganisses
Posted in gastronomia, literatura, viatges, tagged excursionisme, gastronomia, literatura, viatges on 21 Agost 2009| Leave a Comment »
De quina crisi em parleu?
A Vilafranca de Conflent no només lliguen els gossos amb llonganisses sinó que les utilitzen per equilibrar expositors.
Ara bé, no acaben d’estar d’acord ( els gossos ); sobre el paper no acaben de tenir-les totes i ensuma que ensumaran amb les ganes es quedaran.
SOMIANT EL VILATGE
Posted in Uncategorized, tagged poesia on 12 Agost 2009| 1 Comment »
Fugint de la capitalina xafogor
féu seus murs de vells còdols
la nit omplí de mots planyívols
de reüll compartí somnis amb la calor.
Somiant el vilatge
Aquesta segona història no entra a concurs.
“121è joc literari”
tens un racó dalt del món de Jesús M. Tibau
Ja tenim llibre
Posted in Uncategorized on 7 Agost 2009| 1 Comment »
A la barana dels teus dits
Ja tenim llibre !!!
La presentació virtual del llibre, Totes les baranes dels teus dits, tindrà lloc al blog d’Editorial Petrópolis, el 10 d’agost:
La publicació va néixer a partir de la proposta de l’escriptor Jesús Maria Tibau
Luxe vs. barracons
Posted in Uncategorized, tagged educació on 7 Agost 2009| 3 Comments »
Aquesta és la primera imatge de Puigcerdà que s’emporten milers de persones que van amunt i avall per la frontera “la ratlla” que divideix una part de la Cerdanya.
El nou centre escolar , ple de vida, conviu amb luxoses cases; “cases mortes” com diu la cançó d’en Jordi Barre que només viuen un parell de mesos.
A La Closa , quan es va començar a edificar, es va dir que una part seria per habitatge social i , suposem que una part equipaments. Va haver una forta polèmica que va ser tan sonora com efímera: aquest és el pa que s’hi dóna.
El problema no és únicament d’imatge, que és depriment; sinó d’observar quin nivell donem a l’educació al nostre país i quin al monocultiu de segones residències. Es tracta de saber quines possibilitats donem als cerdans de viure de la terra i a la pròpia terra, i quines possibilitats seguim donant a vendre’s la terra a trossets per arribar a no se sap on.
Ja ve des d’abaix Universitat Petita, o acaba així mobbing rural