Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for gener de 2013

Tocar diners

De ben jove ja ambicionava moure molts diners,  no amagà mai que volia una feina en la què es cobrés molt. Somiador de mena, les seves paraules feien més por que una pedregada.

3r dia 005

Els seus somnis es van veure acomplerts a mitges, …  ara treballa de cobrador a la taquilla del metro.

taquilles

Read Full Post »

Amb un aperitiu demà de Sebastià Bennasar fent una ruta negra per Barcelona, ja tenim Bcnnegra 2013 a la cantonada: carrers foscos, ombres inquietants, fauna urbana nocturna, l’olor de por fent tremolar la pell i un alè fred acostant-se al clatell….

Aquí teniu un primer lliurament del detectiu de Can Fanga ( irònic i gormand, tirant del fil sense deixar resoltes les investigacions o deixant que la solució vingui sola…) :

call de nit

Coincidint amb les campanades que sonaven apagades dins la torre que habità Josafat, entrà al barri vell. La foscor engolí la darrera vibració metàl·lica i una  incertesa plena de pors mossegà l’ànima del nostre protagonista. Els llums, avars, amb prou feines arribaven a la irregular calçada empedrada del call.

D’un antic portal sorgiren a la seva esquena unes passes que omplien amb un eco d’inquietud el seu camí.

Una suor freda l’anava paralitzant. Sense girar el cap vers aquella presència inquietant, sentí un regirar metàl·lic amagat. L’ombra a la seva esquena l’anava atrapant i, cobrant vida, l’anava cobrint de peus a espatlles. Quan ja tenia encongit el clatell, paralitzat de por, un cruixit retronà al cor de la nit coincidint amb un esgarrifós xiscle femení i un cos caigué tot llarg just als seus talons, deixant una estesa de claus i monedes.

Mal dia i mal carrer havia triat la veïna, resident a la part antiga de Girona, per anar amb sabates de taló amb aquelles maleïdes preses.

Read Full Post »

Encertar amb el regal

La persona equivocada rebé amb grans mostres d’entusiasme el regal i abraçà efusivament el desconegut.

gerro xines

Feia mesos que anava al darrere d’aquell gerro xinès  de dubtós gust, imitació de la dinastia Ming. El des d’aquell moment amic desconegut, però agraït, se sentí profundament alleugerit després de donar el regal. Ell també portava mesos amb un feixuc pes a sobre, ja que familiars i amics sempre rebutjaven amablement, amb mil i una excuses, l’oferiment.

Read Full Post »

Quan s’arriba a certes edats i es fan àpats d’aniversari, no és convenient portar la contrària. Si diu : Més val morir tip que desnerit…

88 anys

… Doncs… bufarem i farem via per la vida sense presses. Ara pla, poc sabia l’homenatjada què arribaria pel cafè .

tortell sant antoni

Jo rivia mentre travia el tortell i en tornar a Can Fanga he escrit una glossa després de fer el boig a taula.

Sant Antoni gloriós
Guardau -mos un bon tros
Si no en voleu cap mos
Ja ho farem noltros per vos

(Adaptació gironina d’una glosa menorquina)

 

Read Full Post »

 Bocca_della_verita

A Roma ja fa temps també que les campanyes de reciclatge es duen a terme,  però els resultats continuen sent molt minsos.  Si ja molta gent, que les ha vistes de tots els colors, de dia va a la seva  per la ciutat eterna, quan arriba la nit es deixen de cromatismes i  totes les vaques són negres.

Arribat a aquest punt, passejar-se per la riba del Tíber sota l’atenta mirada de la Lluna amb una ampolla de Lambrusco, a més de romanticisme,  té un cert glamur. Però el problema és quan ja està ben escurada i un es fa la pregunta: Envàs, on vas?  Bé, de fet el protagonista romà que no estava per jocs de paraules,  fent tentines es preguntava: Scatola dove vai? 

Així doncs, una mica atabalat i desorientat,  va deixar el vidre com va poder al primer contenidor que trobà a mà, la veritat sigui dita.

 

George Méliès, El viatge a la lluna, 1902

Relats conjunts ens ha proposat un viatge a la Lluna

Read Full Post »

Vies blanques

engolides pel torb.

** ** ** **

No neva al gust de tothom.

‡‡ ‡‡ ‡‡ ‡‡

Remuga la vellura

sobre ruta negada

en capa albada.

Mentre tosca flonjor

acull noves passes,

on,

arrodonint cristalls

per fer blanc rialler,

lluu, joiosa, la infantor.

puigcerda amb neu

Foto de Jordi Queralt ( Jordi Cerdanya blog)

Read Full Post »

DSCN9176

On estació i tren es feren fum, 

el viatger sent fred als peus.

Nu de maletes i passat,

ignora horaris i destí.

A través d’emmarcada ribera,

feta de fusta morta i viva,

en testa alçada clou els ulls

per guaitar una primavera…

… lluny,

confós el baf  amb l’albada,

se sent un xiulet apagat.

*Estació de Riutort-Gabarrós

DSCN9183

Read Full Post »

Haikú deltàic

Com el món ha decidit no posar punt i final, en Tibau ens dóna noves oportunitats de participar al joc literari 266 de Tens un racó dalt del món, amb un vídeo d’Àlex Panisello :

Ombres de cerç,

calma sedimentada

de blau bes, feta.

Read Full Post »

Una dita de l’Alta Cerdanya és: Enveig no veig, a casa me’n torno. Durant una passejada per aquest vilatge, el que no m’imaginava que, abnas de marxar cap a casa,  que  l’observat era jo. A més, no sé si amb la boca oberta o a cara de gos.

DSCN9062

 

Altres cares:

Read Full Post »

Passades aquestes festes energètiques us faig a mans una relació de lectures que he fet l’any passat.

Uf !!!  No tot el que voldria. Cada cop hi ha més en blogs, però no tant en paper. En espera de més suggeriments, aquí les teniu:

  1. L’hivern de Frankie Machine de Dan Winslow
  2. El somriure de les dones de Nicolas Barreau
  3. Perdona però vull casar-me amb tu de Federico Moccia ( Perdoneu, però no vaig arribar al final)
  4. Llibertat de Jonathan Franzen
  5. L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra de Jonas Jonasson
  6. Temps era temps, diversos  autors d’ARC
  7. Ciutat d’espies de Jordi Soler
  8. De blanc setí de la Marta Domínguez
  9. Del somni al silenci d’Agustí Giralt
  10. Línia groga, un batec sota la ciutat de … meu. (Revisió per la 3a edició)
  11. Jo confesso de Jaume Cabré
  12. Amb l’aigua al coll d’Andrea Camilleri i Carlo Lucarelli
  13. Barcino de Maria Carme Roca
  14. Poesies de Roser Ros
  15. Venganza en Sevilla de Matilde Asensi

… i d’altres que m’he deixat al calaix, publicacions professionals, documentació històrica, poesia espigolada d’aquí i d’allà, contes i relats d’escriptors americans o llibres que ara són en procés de lectura.

PD. Tampoc m’ha anat malament tenir a mà aquest altre llibre de “referència”

pintxos

Read Full Post »

Older Posts »