Posted in literatura, viatges, tagged cultura, festa, història, l'Alguer, llengua, poesia, viatges on 23 Juny 2014| 1 Comment »
El poeta alguerès Rafael Sari escriví sobre la tradició de saltar sobre el foc al poemari Ciutat mia (pa de casa). Vestits de blanc el salt, agafats de la mà, és un ritual per enfortir l’amistat.
“I nos farem comparessaltant una altra voltaamb la mà agantxadatra lo rabent foc.
Posted in literatura, viatges, tagged cançó, cultura, l'Alguer, literatura, llengua, poesia, Sardenya, viatges on 14 Març 2013| 1 Comment »
A l’estiu de 1960 es va fer des de Catalunya a l’Alguer l’anomenat viatge del retrobament. En aquella trobada el poema “La barca del temps” va navegar en aquella expedició. Era un poema escrit per Salvador Espriu al febrer de 1960 i estava dedicat a l’amic de joventut, Bartomeu Rosselló-Pòrcel que morí als 24 anys i, a la vegada, al poble alguerès.
Aquí escoltareu les versions recitades i cantades, no tenen preu.
Estimat Rosselló
si podies venir
amb la barca del temps
amb el vent de llevant
a l’Alguer.
I senties amb mi
com és viu i arrelat,
i tan clar,
aquest nostre parlar
català de l’Alguer.
Com et diu el teu nom
i somriu
la ciutat de l’Alguer,
allunyat amic meu
que ara ets
als xiprers,
a l’indret on comencen
a obrir el record
i el veler i el camí
que et va ser
sempre car,
el camí de la mar
de l’Alguer.
Si podies venir
amb la barca del temps
amb el vent de Llevant,
amb la barca del temps.
Com et diu el teu nom
i somriu la ciutat,
allunyat amic meu…
Allunyat amic meu
si podies venir
amb la barca del temps…
Barca a un carrer d l’Alguer
Posted in literatura, pensaments, viatges, tagged fotografia, l'Alguer, literatura, llengua, poesia, Sardenya, viatges on 3 gener 2012| Leave a Comment »
Fent camins entre la boira, hi trobem entre somnis i realitats, una casa.
Amb aquest poema, la poetessa algueresa Anna Cinzia Paolucci “Lliri blanc” guanyà el premi de poesia Rafael Sari 2009
LA CASA DINS LA BOIRA
Amb passos atutits de gat
refaig el camí
que condueix a la meva casa.
Em delecta des del cel
el somriure de l’arc llunar,
la fantasia d’una titella de llum.
On vaig la nit és encara més fosca,
el plor és encara més amarg.
El meu nom és ningú i
la meva casa és dins la boira.
Sense remor els meus passos,
sense veu les meves paraules,
sense fils la meva vida.
Recórro el vent amb la mirada
ballant lleugera sobre l’ànsia de la tarda.
La boira s’imprimeix
com silenci a la meva pell,
m’envolta entre els seus braços freds.
Em despulla dels colors,
em priva del respir.
M’ajeu en un bressol eteri
i dins el somni me’n volo.
A fora el vent gemega,
el món plora.
… i els Sangtraït posaren lletra i música a una fantàstica balada.
Posted in pensaments, tagged cançó, història, l'Alguer, Sardenya on 25 Abril 2011| Leave a Comment »
Aquí us deixo també un enllaç de la blogaire algueresa Anna Cinzia Paolucci. A les entrades del mes d’abril, ens va deixar aquest meravellós conte : Res és casualitat , relat ple de realisme del que significa l’alliberament per als italians. Abril símbol de llibertat com també ho va ser un 25 d’abril per Portugal o , malgrat tot, la trista commeroració pels valencians ( Ja sabem, quan el mal ve d’Almansa a tots alcança)
Posted in viatges, tagged cultura, l'Alguer, llengua, Sardenya on 15 gener 2011| Leave a Comment »
La jove, i de joves, associació algueresa segueix treballant i penjant vídeos. Aquest ens desitja bon Nadal ( ja sabeu que l’Alguer malgrat Ryanair queda lluny ) i sobre anuncis coneguts i molta voluntat fa recreacions en alguerès.
Articles anteriors amb els primers vídeos: Massa bona, la gasosa de l’Alguer
Posted in Uncategorized, tagged l'Alguer, llengua, Sardenya, teatre on 22 Octubre 2010| 5 Comments »
Des de l’Alguer ens arriba una onada refrescant. Un grup de joves han tingut una idea maca en els dos sentits (en català de Catalunya vol dir bonica i en alguerès boja ) Per què no la tasteu? Clica i descobriràs el secret de la font: Massa bona
Los de Massa Bona no se ferman en aquí. També aquí han pescat enmig del vocabulari de les expressions populars alguereses. Lo segon vídeo és estat filmat aqueix estiu. ( Alguer.cat notícies )
L’Alguer, ciutat catalana de Sardenya
Posted in 4ratlles, viatges, tagged fotografia, l'Alguer, Sardenya, viatges on 5 Octubre 2010| 2 Comments »
L’estiu va quedant enrere. Només ens van restant imatges i sensacions d’aquell viatge per aquí o per allà.
A l’Alguer a vegades els tòpics es compleixen: ciutat mediterània, catalana i … italiana.
El turisme no ha de ser un pol oposat a la quotidianitat. La ciutat segueix bategant mentre Neptú pot regnar, ara sí, tranquil·lament per la Marina del Corall. 🙂
Posted in literatura, pensaments, viatges, tagged cançó, cultura, fotografia, història, l'Alguer, llengua, poesia, Sardenya, viatges on 23 Juny 2010| 1 Comment »
Aquesta setmana es commemora el 50è aniversari del viatge del retrobament Lo viatge del retrobament
Corriva l’any 1960 , veniven per la Marina…
Fa 50 anys , en plena dictadura franquista, un centenar d’intel·lectuals dels Països Catalans van arribar en vaixell a l’Alguer.
L’arribada suposà dues sorpreses:
1-. Pels milers d’algueresos que van anar al port a rebre aquell vaixell , que segons deien venia de ponent carregat de gent que parlava “Alguerès”
2-.Per aquelles persones que parlaven alguerès, sense haver trepitjat mai l’Alguer, les quals van ser rebudes per milers de persones onejant la prohibida senyera a una ciutat italiana, ciutat que la majoria de catalans, valencians i balears desconeixien que existia.
50 anys després el retrobament no és sols una data emotiva, avui el contacte econòmic s’ha enfortit, els intercanvis culturals es van multiplicant i creix el coneixement mutu després de segles d’oblit.
Hi destaquen en poesia algueresa Antoni Canu (artesà de la paraula) i Anna Cinzia Paolucci. (Poetesa de llums mediterrànies i sensibilitat corprenedora) A la cançó, Franca Masu i Claudi Gabriel Sanna
Més informació:
L’Alguer ciutat catalana de Sardenya
Posted in pensaments, tagged fotografia, l'Alguer, llengua on 21 Març 2010| 2 Comments »
Fa alguns estius passejant per la Balsaroneta ( centre històric de l’Alguer ) vaig veure unes turistes italianes que, davant d’una placa d’un carrer, deien amb to contrariat i despectiu que estava escrita en espanyol.
Fa un parell de dies a un gendarme retirat li va cridar l’atenció que cinc persones parlessin un espanyol estrany mentre compraven a un supermercat del sud de París. Per la seva formació en la religió republicana francesa tot el que no és llengua d’estat és patuès i, per tant, una manera estranya de parlar la LLENGUA, la de França o la de l’estat veí.
A vegades tinc la sensació de que la meva llengua, a més de no tenir nom, és com l’aigua: transparent, inodora, insípida i, també, invisible i insonora.
Quan resulta que parlem una llengua que no té nom, no està de més recordar els versos de Salvador Espriu:
..però hem viscut per salvar-vos els mots
Per retornar el nom de cada cosa…
Posted in literatura, tagged cultura, l'Alguer, literatura, llengua, llibres, poesia, Sardenya on 27 Novembre 2009| 3 Comments »
L’Ateneu Barcelonès ha acollit la segona part de l’homenatge als 80 anys del Poeta alguerès.
Amb 10 anys va arribar a l’Alguer i adoptà la llengua del joc i la descoberta al Carrer del Carme( Via Cavour), entre vells carreus i modestes cambres de nassaiolos. Com es diu a la seva ciutat es transformà en alguerès. No fou fins als anys 80 que no aprengué a escriure en català a l‘escola Pasqual Scanu, quan bona part de la seva generació havia desertat de transmetre l’alguerès als seus fills.
Com aquell que repara rentadores o frigorífics ( ell mateix), treballa els mots, posa cada peça al seu lloc i posa en funcionament l’artesania poètica. Artesania poètica en estat pur quan les veus de Franca Masu i Claudio Gabriel Sanna posaren l’accent sobre l’itinerari poètic d’Antoni Canu.
L’itinerari s’inicià amb les escales d’Ocier ( poble natal sard del poeta), seguí amb l’Elegia de Figos ; més una vintena de poemes fent un recorregut pel paisatge, les persones i els carrers dins els bastions de l’Alguer. Pouant el seu origen campanyolo He sembrat síl·labes , aturant-se al jardí dels llentiscles o seient a les roques de Calabona.
Cloent-se el viatge amb una significativa declaració d’intencions recitada per Claudio G. Sanna:
No vull los meus versos
tancats dins d’un calaix.
Vull que vagin
pels carrers,
pels patis,
emtre la roba
estesa al sol,
a desfer el gel
al cor de la gent.
El Poeta acabà amb un poema seu, ple de llum i de joia, Só entrat i dos nous poemes a afegir al seu itinerari.
Me pareix assai bon final.
Gràcies Antoni, ha estat un plaier, a mos veure!!!
Regal de la Carme
Memòria de Sants
PRESENTACIONS
11 de juny Vermut literari al BARRA LLIBRE (Sants- Plaça d'Osca/Carrer de Riego)
LÍNIA GROGA, un batec sota la ciutat
POESIA TMB ONLINE
ÀLBUM FOTOGRÀFIC CERDÀ
La Cerdanya des de Can Fanga 