Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘l’Alguer’

El poeta alguerès Rafael Sari escriví sobre la tradició de saltar sobre el foc al poemari Ciutat mia (pa de casa). Vestits de blanc el salt, agafats de la mà, és un ritual per enfortir l’amistat.

“I nos farem compares
saltant una altra volta
amb la mà agantxada
tra lo rabent foc.
(“Sant Joan/San Giuan”, de Rafael Sari.)
*                               *                                      *
La fotografia correspon a una campanya per promoure l’ús social de l’alguerès… Amb molt de gust!
alguerès
Anuncis

Read Full Post »

A l’estiu de 1960 es va fer des de Catalunya a l’Alguer l’anomenat viatge del retrobament. En aquella trobada el poema “La barca del temps” va navegar en aquella expedició. Era un poema escrit per Salvador Espriu al febrer de 1960 i estava dedicat a l’amic de joventut, Bartomeu Rosselló-Pòrcel que morí als 24 anys i, a la vegada, al poble alguerès.  

Aquí escoltareu les versions recitades i cantades, no tenen preu.

Estimat Rosselló

si podies venir

amb la barca del temps

amb el vent de llevant

a l’Alguer.

I senties amb mi

com és viu i arrelat,

i tan clar,

aquest nostre parlar

català de l’Alguer.

 

Com et diu el teu nom

i somriu

la ciutat de l’Alguer,

allunyat amic meu

que ara ets

als xiprers,

a l’indret on comencen

a obrir el record

i el veler i el camí

que et va ser

sempre car,

el camí de la mar

de l’Alguer.

 

Si podies venir

amb la barca del temps

amb el vent de Llevant,

amb la barca del temps.

 

Com et diu el teu nom

i somriu la ciutat,

allunyat amic meu…

 

Allunyat amic meu

si podies venir

amb la barca del temps…

barqueta

Barca a un carrer d l’Alguer

Read Full Post »

Fent camins entre la boira, hi trobem entre somnis i realitats, una casa.

Amb aquest poema, la poetessa algueresa Anna Cinzia Paolucci “Lliri blanc” guanyà el  premi de poesia Rafael Sari 2009

LA CASA DINS LA BOIRA

Amb passos atutits de gat
refaig el camí
que condueix a la meva casa.
Em delecta des del cel
el somriure de l’arc llunar,
la fantasia d’una titella de llum.
On vaig la nit és encara més fosca,
el plor és encara més amarg.
El meu nom és ningú i
la meva casa és dins la boira.
Sense remor els meus passos,
sense veu les meves paraules,
sense fils la meva vida.
Recórro el vent amb la mirada
ballant lleugera sobre l’ànsia de la tarda.
La boira s’imprimeix
com silenci a la meva pell,
m’envolta entre els seus braços freds.
Em despulla dels colors,
em priva del respir.
M’ajeu en un bressol eteri
i dins el somni me’n volo.
A fora el vent gemega,
el món plora.

… i els Sangtraït posaren lletra i música a una fantàstica balada.

Read Full Post »

Aquí us deixo també un enllaç de la blogaire algueresa Anna Cinzia Paolucci. A les entrades del mes d’abril, ens va deixar aquest meravellós conte : Res és casualitat , relat ple de realisme del que significa l’alliberament per als italians. Abril símbol de llibertat com també ho va ser un 25 d’abril per Portugal o , malgrat tot, la trista commeroració pels valencians ( Ja sabem, quan el mal ve d’Almansa a tots alcança)

Read Full Post »

La jove, i de joves, associació algueresa segueix treballant i penjant vídeos. Aquest ens desitja bon Nadal ( ja sabeu que l’Alguer malgrat Ryanair queda lluny ) i sobre anuncis coneguts i molta voluntat fa recreacions en alguerès.

Articles anteriors amb els primers vídeos: Massa bona, la gasosa de l’Alguer

Associació Massa bona algueresa

Read Full Post »

Des de l’Alguer ens arriba una onada refrescant.  Un grup de joves han tingut una idea maca en els dos sentits (en català de Catalunya vol dir bonica i en alguerès boja )  Per què no la tasteu? Clica i descobriràs el secret de la font: Massa bona

Los de Massa Bona no se ferman en aquí. També aquí han pescat enmig del vocabulari de les expressions populars alguereses. Lo segon vídeo és estat filmat aqueix estiu. ( Alguer.cat notícies )

L’Alguer, ciutat catalana de Sardenya

Antoni Canu: artesà de la paraula

Estampes alguereses

50 anys del retrobament

Read Full Post »

L’estiu va quedant enrere. Només ens van restant imatges i sensacions d’aquell viatge per aquí o per allà.

A l’Alguer a vegades els tòpics es compleixen: ciutat mediterània, catalana i … italiana.

El turisme no ha de ser un pol oposat a la quotidianitat. La ciutat segueix bategant mentre Neptú pot regnar, ara sí, tranquil·lament per la Marina del Corall. 🙂

Read Full Post »

Older Posts »