Felicitació cap d’any

He obert els ulls i he vist que…

 

el vent jugava amb miratges del passat,

escrivint sobre blanc desitjos de present.

La vall, al caliu d’una mirada blava,

obrint-se en joia al somni fet realitat.

Feliç 2015

 

Read Full Post »

Can Fanga nominat als premis Memes

Ara que les Cendres del passat comencen a escampar-se pel territori, m’ha arribar la nominació als premis Liebster Award, més coneguts com a Memes i atorgats per gent de la xarxa blogaire. Com deia en Pla, no sé si acceptar-lo ja que em desequilibrarà el pressupost. Essencialment el de temps, ja que a part de donar les gràcies a qui t’ha nominat, s’ha de nominar altres 11 blogs i respondre a un qüestionari, que no és de marcar creus, sobre literatura i blogs.

Gràcies Montse, des del teu mar m’arriba la salabror de la Costa Brava.

Ara bé, això de nominar 11 és com llançar la pedra i no amagar-s’hi.

L’administrador del blog examinant l’autenticitat del premi rebut.

Bé, doncs ara, aquí teniu el qüestionari.

1) Una cançó que m’emocioni- N’hi ha moltes, de cançons que m’emocionen, a sobre va per èpoques. Potser una seria San Francisco, com a tantes altres coses, a la revolució hippy també hi vaig arribar tard.

2) País on m’agradaria viure i per què – Catalunya. Perquè ha estat prou generós per fer-me’l meu.

3) Com em descric amb 5 adjectius – Curiós, creatiu, observador… Au, ja ho completareu vosaltres.

4) Alguna vegada algú t’ha explicat com seria el teu futur?- Doncs sí. Un gabinet psico-pedagògic va dir que les lletres no eren el meu fort i que em dediqués a la Formació professional, a oficis més manuals. No els he pogut enviar ni les novel•les ni el títol de mestre ja que no hi és el despatx, què hi farem!

5) El meu perfum preferit- L’olor de terra mullada.

6) D’on creus que ve la sort? – De cercar-la comprant algun número per la loteria vital de quan en quan.

Bé, doncs, ara em toca premiar, ben segur que algú necessitarà un nou prestatge, però qui no vulgui pols que no vagi a l’era.

Per la Carme de Col•lecció de moments, per mi que té un exèrcit de barrufets sota el jardí barrufant idees i propostes.
Per l’administrador-a de Relats conjunts, és com Los Ángeles de Charly, però amb una missió mensual artística-literària.
A l’Helena Bonals, que des d’un dels seus laboratoris, En cada vers que has entès, ens va fornint d’analítiques fórmules poètiques.
A la Bruixeta, l’abelleta Dui zumzeja al voltant d’una bruixa al teclat donant un aire màgic al blog.
En Fita, armat de càmera i bolígraf, ens fa viure les excursions i em recorda que potser em caldria canviar de màquina de fotos.

Si els requisits deien que 11 eren els premiats i tot allò, doncs en aquesta vida no tot és futbol i, sobretot, gràcies per la companyia.

Apa, a reveure!

Read Full Post »

La nit de la Sibil·la (conte social)

La nit queia emblanquinada per un mar trist de flocs de neu que voleiaven davant de la finestra de la masmorra. Tant feia que fos la nit de Nadal, el baró era inflexible i la sort del reu estava escrita a un fred pergamí. La signatura i el lacre segellaven una impossible marxa enrera. El capellà visita el pobre condemnat i escoltà a un racó, capcot, la darrera confessió. L’ego te absolvo era un consol ineficaç en afers terrenals. El carceller de mirada fosca i ànima d’esclau tampoc s’entendrí abans dels darrers minuts, ni tan sols li hagués passat pel cap oferir una cigarreta com a darrer desig (Difícil desig d’acomplir si ni tan sols Amèrica i el tabac amb ella havia estat descoberta pels europeus )

La nit de Nadal avançava i una claror que no provenia de l’exterior il·luminava amb tristesa la cel·la. Al cap del comdemnat pobre unes paraules arribaven arrossegant-se i li oferien, abans de la comdemna eterna, un darrer desig.

A fora el Cant de la Sibil·la estava a punt d’iniciar la seva lletania, abans d’aribar a l’estrofa:

Los puits y plans seran iguals
allí seran los bons y mals
Reis, Duchs, Conptes y Barons
que de lus fets retran rahons.

El condemnat, pobre, demanarà un minut més de vida que el baró, després comfortat el desig acomplert, ja podrà reposar tranquil.

PD. Aquest cant seria prohibit anys més tard per la jerarquia, on s’és vist que rics i pobres hagin de passar pel mateix sedàs?

Minut 5:30

Read Full Post »

Caçadors a la neu (Relats conjunts)

La darrera proposta de Relats conjunts ens anima a explicar què ens suggereix aquest paisatge d’hivern.

Pieter Brueghel, 1565, Caçadors a la neu

Quina feinada! Haver de representar una partida de caça en ple hivern!
Pintar paisatges a Itàlia era tota una altra cosa, però és al nord d’Europa on paguen bé. Els mercaders d’Anvers van molt bé d’economies i no se’n poden estar de tenir un Brueghel al saló de convidats. Quin contrast cromàtic, xerrar i negociar a la vora del foc amb el paisatge nevat que presideix la xemeneia!
La qüestió és que als petits de casa meva, Pieter i Jan, no se’ls alimenta de parole, parole i copets a l’esquena com em passava per Itàlia, per això, si vull que creixin forts i sans, m’haig de venir on els clients em donen feina, bons doblers i reconeixen les meves obres d’una manera més prosaica, o sigui, als Països Baixos.
M’hagués agradat més fer retrats, càlids interiors, però aquesta maleïda moda dels rics comerciants de tenir escenes de camp per tota la casa em matarà. A sobre, carregat tot el dia des de bon matí amb cavallets i pinzells, haig de ser ben a prop de les caceres, per no perdre’n detall. El problema és que l’olor a pólvora em provoca nàusees i ja portem tot l’hivern sortint a cobrar el major nombre de peces amb un fred que pela. Els dits em queden rígids i del nas m’acaben penjant caramulls de glaç que, si no torna la primavera, em deixaran estacat al terra gelat.
Està escrit, no arribaré a Brueghel el vell, a aquest pas em quedaré amb el grau de pagès, és més, amb l’apel•latiu de camperol. Ja m’havia fet il•lusions de fer carrera a Roma o, tal vegada, a Florència, però els habitants de Breda són molt flamencs, em volen al costat a toc de corneta. Encara sort que estan més per la mantega i m’he pogut instal•lar a Brussel•les, on els tractats, guerres i negocis porten gent de tota Europa.
Quina mà de llengües s’hi parlen, talment una torre de Babel. Ara pla! Ja en tinc una idea, estic cansat de paisatges tan gelats de cru hivern. Tots estan engrescats en guerres de religió, que si flamencs, que si castellans, que si francesos, que si germànics; però el que és cert, és que les escenes bíbliques amb torres de Babel segur que me les pagaran bé, cadascú les interpretarà com més li plagui i, el que és millor, les podré imaginar o inventar des de l’estudi estant. De pas deixaré anar un missatge de crítica social, perquè aquests rics incultes tindran molts diners, però el que és cert és que no en saben ni un borrall d’art.

Read Full Post »

Els millors nadals dels últims anys

Ens hem traslladat fins a la Fira del gall i aviram viu a Vilafranca del Penedès. Un cop al recinte, hem volgut apropar els micros a alguns dels protagonistes de la tan esbombada “recuperació”  *En castellà, cacareada.

—Què n’opina d’aquestes festes de Nadal?

—No me’n parli!!!

 

Read Full Post »

Natura humanitzada?

S’admeten interpretacions…

Read Full Post »

LA REPÚBLICA DELS SOMNIS

Mirada lúcida

La paraula tranquil·la

Gest i criteri.

 

Gust pel gormand

Escoltar-se la vida

Cor i mot lliure.

(Haikús per Joan Barril)

Read Full Post »

Per la marató amb força de tot cor

Mans,

múscul baster,

fosa de dits i canells.

Trèmol creixent, nervi d’acer.

Dents serrades i retines enlluernades.

Enardides gralles, en peu de pau , alcen rabent

bruses de grisa  escorça,  en bellugadís ascens ple d’ardidesa.

Sabrà l’arrel, cor en batec, que només una mà, aleta menuda, acaronarà el cel.

(Borinots de Sants)

Al mateix escenari on altres cops la força i la unió feien assolir les més altes cotes, es torna a fer la marató 2014 a Sants. La plaça d’Osca també s’omplirà el diumenge 14 amb la poesia del Col·lectiu d’Artistes de Sants, en col·laboració amb la Marató per sensibilitzar sobre les malalties del cor..

Read Full Post »

L’autor de llibres robats

Uns dies abans d’una presentació de la meva darrera novel·la a una biblioteca del Baix Llobregat, de la conversa em va arribar una idea en la que no hi havia pensat mai.

Volia tancar alguns temes d’organització, tècnics, difusió i publicitació. Fou així com vaig proposar de deixar un gran pòster fotogràfic i un parell de llibres que he publicat.

La persona amb la que vaig parlar declinà l’oferiment ja que considerava que sense preparar-lo per a passar pel lector de llibres podien ser robats.

—Vatua l’olla!  —vaig pensar. He entrat sense saber-ho a la categoria d’autors robables, la qual és d’un nivell que supera amb escreix la de llegits, llegibles, coneguts més enllà del cercle familiar i de comunitat de veïns; inclús la molt lloada activitat de bookcrossing practicada pel nostrat Tibau entre d’altres.

Espero ara una mica més de comprensió amb algunes llibreries amb molts locals per la nostra geografia, però que arriben a amagar durant mesos els exemplars portats en persona per mi que havien d’estar catalogats i posteriorment, posats a la venda.

PD: Encara hi ha possibilitats més expeditives d’aconseguir fer arribar al gran públic la lectura.

Read Full Post »

Salvament

Lligat al blau
fou plany vora l’estany.
Mà d’esperança

Read Full Post »