Recital poètic Estellés

El dimecres 10 d’octubre condueixo el recital poètic dedicat als 25 anys sense  amb Vicent Andrés Estellés.

Read Full Post »

Evolució i avenç

Pujant graons, o balcons, l’evolució d’una societat que vol progressar.

Read Full Post »

EL COBRADOR DEL LLAÇ

Amb el post número 1.000, la Cerdanya des de Can Fanga vol reconèixer la tasca d’una munió de personatges anònims, els quals visibilitzen dignitat per tot arreu.

El cobrador del llaç representa un obstinat recordatori de la morositat democràtica de dos poders, que a més, s’han mostrat siamesos.

Read Full Post »

Groc

 La font groga de Sants

Teníem una font groga. Perquè vull!

Perquè tinc ganes que ragés.

Vam sentir un món nou. Perquè vull!
Perquè no m’agrada aquest!
I el vam veure millor. Perquè vull!
Perquè se que és millor!

Vam viure amb gent molt bona. Perquè vull!
Perquè estic tip del contrari!

Tot era de tothom. Perquè vull!
Perquè tot és de tots!
Acabe la cançó. Perquè vull!
Tot comença en un mateix… color.

Read Full Post »

La llibertat guiant el poble (Relats conjunts)

Eugène Delacroix, 1830, La llibertat guiant el poble

Relats conjunts ens proposa participar a partir d’aquesta mítica imatge.

En temps d’èpica i d’indignació, de repressió i de solidaritat, d’esperança i d’aquells que volen el retorn al fosc passat, vull homenatjar als que guiaren i guien el poble cap a la llibertat. Aquest cop incloc un fragment del llibre Cendres del passat (Ed. juny 2014), ambientat a Sants (Barcelona) a finals dels 60:

Aquells dies a la parròquia hi havia una gran ebullició. Entrava i sortia gent molt atrafegada. Portaven capses, embalums i grans teles blanques, llençols vells; altres venien amb pots de pintura, brotxes i corrons.

Algun conflicte important s’estava coent a les fàbriques del metall i de l’automoció. Les reunions sovintejaven. Sentia dir a algú que si la fàbrica SEAT esternudava, Barcelona agafaria un refredat considerable.

El partit destinà en Jacques per participar en la lluita des de l’interior. Aquell dia era el primer que treia el nas en aquelles trobades.

En Jacques era allà, estirant un llençol d’un costat a l’altra de la sala.

A l’altra extrem, des de la porta estant, la Clara s’ho mirava amb curiositat.

—Què, ajudes o t’estaràs d’estaquirot tota la tarda? Treu-te l’hàbit i baixa a la terra! —li va dir mentre li picava l’ullet amb un punt de malícia.

A la Clara li vingueren al cap sense voler unes imatges èpiques i desvergonyides a causa del comentari poca-solta i la mirada maliciosa d’en Jacques. S’imaginava voltada de fumeres, cridòria i explosions, es veia brandant un pinzell i un pot de pintura vermella, dirigint el poble a la revolta. Si de veritat s’hagués tret l’hàbit, deixant un pit lliure, Delacroix hauria tornat a fer un tapís per redissenyar la història obrera de Barcelona, fent de la Clara una nova icona transportada directament des del Louvre.

Jacques la feu baixar dels altars dient:

—Has de resseguir aquestes lletres amb el pinzell, compte que no caiguin gotes a fora. Ah, i recorda que comissions va amb dues esses! —li recordà amb èmfasi.

Read Full Post »

La gent vol viure en pau

Això va pels executors i pels inductors.

Tornaria a parlar tendrament d’aquesta terra
parlaria a tothom del seu alè constant
tornaria a parlar amargament de tanta guerra
parlaria a tothom dels gemecs del mar
cap on sigui que giro el cap i pertot on miro
veig la mateixa colla de porcs
potinejant el món i fent destrossa
sí, la gent vol viure en pau
i a quatre desgraciats no els hi dóna la gana
senyors que maneu tant:
si escopiu al cel, us caurà a la cara!
si pixeu cara al vent, us mullareu les cames!
ai, aquesta és una terra desconcertada
que dóna voltes sense parar
que sembla malalta i cansada,
trista i desanimada,
que sembla decidida a acabar amb la seva vida.

Tornaria a parlar tendrament d’aquesta terra
parlaria a tothom del seu alè constant
tornaria a parlar amargament de tanta guerra
parlaria a tothom dels gemecs del mar
ai, la gent vol viure en pau
i a quatre desgraciats no els hi dóna la gana
són uns fills de puta acabats
sempre foten la punyeta
estats-carronya! bèsties de guerra!
les seves festes són criminals
alceu els cossos! l´hora ha sonat!
és la rauxa dels condemnats!
ballarem amb energia damunt tota la porqueria
perquè aquesta és una música tossuda i obstinada
música per a ferir-se els peus,
ballant-la al seu voltant.

Sí, han de caure les muralles. totes, totes, totes.
les trompetes estan preparades!

Read Full Post »

Tapar refugis, esborrar la memòria?

Amb la reurbanització dels entorns del mercat de Sants van apareixent rastres de la nostra memòria col·lectiva.

Ara s’hi ha trobat l’entrada d’un refugi antiaeri més que documentat des de la Guerra Civil. La zona era plena de fàbriques i blocs d’habitatges. De moment, la constructora ho ha tapat ( Sabia què hi havia?) Esperem que l’Ajuntament de Barcelona faci un exercici apropiat de memòria històrica.

Per a més informació consulteu l’article del blog Memòria de Sants.

 

Read Full Post »

Pel maig, Dylan a Sants

El 2 de maig, a Sants, recitem i cantem a Bob Dylan

Read Full Post »

Estira-i-arronsa amb el nomenclàtor

Cursa d’orientació urbana

passant per l’adreçador,

sense aturar-se,

no té pèrdua

ja ho trobarà.

Read Full Post »

Rodalies dignes?

Rodalies dignes

Cada cop més, amb Rodalies RENFE s’està demostrant que no és necessari ser a Setmana Santa per a que el tren vingui DE-MORAT.

Read Full Post »