Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘gastronomia’

Els personatges de Mercè Rodoreda reviuran l’1 d’abril a Sants (Barcelona)

Maridats a Vinarres amb vins de la terra. Al carrer de Sant Medir 34 us esperen Aloma, la Colometa i altres personatges creats per l’escriptora. Tasteu-los de nou amb la participació de l’administrador de La Cerdanya des de Can Fanga.

 

Anuncis

Read Full Post »

Comencem avui per l’arrel quadrada?

Read Full Post »

Del blog Antaviana

Encordat
sense trencar amarres amb el passat.
Amb força i equilibri
a galet el rebem,
llisquen roig avall
esquitxos d’un vaixell
solcant el tast de l’obra.

Read Full Post »

escrit-en-la-foscor

Sense llum, aigua ni gas, el fred glaçava els edificis i els ànims de la població. El setge sobre la ciutat, sense misericòrdia, s’allargava mesos i mesos. El menjar era d’una escassetat feridora.

A un antic pis, construït en l’època imperial, ella escrivia cada nit receptes gormandes. A la llum d’una gresola, on l’oli ennegrit cremava trist, imaginava exquisideses d’un futur que el present negava.

dscn0906

Read Full Post »

Un dels tòpics sobre el Canadà és la presencia de grans bèsties per tot arreu. Una d’elles és la trobada amb óssos polars pel mig de les grans ciutats. En tot cas s’hauria d’anar molt lluny per ser un fast food d’ells.

os guardià

Si ens referim a l’ós bru el tenen més com de la família, encara que als parcs ja avisen, poca broma.

presència d'ossos

L’altre bèstia grossa pot ser el caribú i no van errats, te’ls trobes des del lavabo fins al sostre del restaurant. Al seu hàbitat ja no tant.

aixeta cérvol Caribú

Un altre animal més esquerp per la seva nocturnitat, però del que sí pot veure les seves obres d’enginyeria és el castor.

presa castors

Ara bé, si no vols quedar-te amb mal sabor de boca de quedar-te amb les ganes de veure’ls , s’han inventat les dolces cues de castor.

cua de castor

Read Full Post »

 

Les notes del blues es desgranaven cadencioses des del fons de l’espai sagrat. La veu dels descendents dels esclaus sorgida entre el cotó, s’expandia a través de la columnata i arribava amb reverberacions.

El temple de Júpiter, o tal vegada no, potser es tractava del d’August a Barcino esperava una nova ofrena.

Una jove vestal s’apropà a un taulell curull d’exquisides menges. Les resseguí amb la mirada preguntant-se quines serien del gust dels déus.

La rossa cabellera cobria la insegura mirada. Els plecs de la túnica blanca tremolaven i el compromís de la cerimònia paralitzava els dits de l’escollida. La tria no es podia ajornar més, expectant en safates flanquejades per tiradors d’elixirs de civada, l’aliment diví esperava el darrer viatge.

No se sap si fou per inseguretat o per la inexperiència al temple del tapes-blues, però fou ben cert que dues croquetes descriviren una paràbola des del mostrari fins al terra llossat. La safata on dipositar i transportar el regal als déus seguia buida, mentre que la paor canviava els colors del rostre juvenil.

Un trist blues era banda sonora de fons d’un ritus iniciàtic poc assajat en terres ignotes per a l’estrangera. Els fidels que veieren l’escena es miraren l’escollida amb reprovació. Tot i així, la commiseració aparegué a les ànimes d’uns pocs que envoltaven la jove rossa. Abans que els escribes posessin negre sobre blanc del sacrilegi comés ordenant les fuetades de rigor, les dues croquetes foren ocultades sota les sandàlies dels deixebles salvadors.

Des del final del temple, el blues allargava les notes d’una trista tornada final.

L’incident restà ocult per sempre, aixafat a les lloses seculars del temple.

 

*Basat en fets reals al cor central de l’antic temple d’August de Barcelona.

 

Read Full Post »

 

Ella negava una i altra vegada, girava el cap a dreta i esquerra amb insistència.

Es retocava la gorra i visera d’un blanc immaculat per passar seguidament a recol·locar-se bé un davantal decorat amb una gran espiga de cereal.

Després del primer no, s’estimà no obrir ja més la boca, negava amb el cap intentant a la vegada ignorar-lo i esperava que marxés per on havia entrat.

La resta de testimonis arrenglerats s’impacientaven i remugaven entre dents.

A l’exterior, darrere del cotxe que bloquejava el pas, començaren a sonar clàxons en concert creixent. Els nervis estaven a flor de pell.

En sentir el batibull, el mestre forner sortí de l’obrador i tampoc aconseguí fer entrar a l’incòmode client en raons. Mentre que també insistia en la negativa, es passava les mans enfarinades repassant enrere els cabells. Aquell moviment mecànic li posà de cop un grapat més d’anys al cap.

Com si sentís ploure, el client insistia en demanar el dipòsit ple de gasoil, més aviat ho exigia exclamant que a totes les carreteres ho feien.

La dependenta, el forner i la clientela del barri li recordaven inútilment que allò era una fleca, que només venien pa.

Read Full Post »

Older Posts »