Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for febrer de 2010

Posta de sol a la ciutat

Armats de pinzells

Mestrals, ponents.

Amb aerògraf o a rebufades,

Amb fil albat de cotó.

Garbinades o tramuntanades

Difuminaren l’atzur del llenç.

Aquell vespre,  la rosa

Dels vents es deslliurà.

Mostrà el pergamí il·luminat

sense patró, sobre  ni lacre

Sota el ciment i la foscor

Indiferents, capcots.

Marxà el sol torbat

La faç incendiada

Read Full Post »

Festa del trinxat

TRINXAT DE CERDANYA

(Segons en Rafel)

El proper dissabte 27 de febrer té lloc a Puigcerdà la ja tradicional “Festa del Trinxat”, que no té res a veure amb trinxar la Cerdanya.

Com a promoció turística de la comarca no està malament, ni tampoc com a una vetllada i trobada al voltant d’un plat tradicional de muntanya; però ha anat perdent el seu caràcter popular.

Serà l’oportunitat de veure-hi persones que no hi posen mai els peus a la Cerdanya i que entre dents es diran si no podia ser tradicional de la Cerdanya el Llamàntol a la Parisienne o l’emulsió de pernil glacejat amb ostra i la seva perla. Mentre la claca a la seva taula intentarà esgarrapar alguns vots per al candidat popular de torn per la “província” de Girona o per a qui porti la neu a Barcelona.

Per a qui no pugui o vulgui anar a aquesta festa us faig a mans la meva recepta d’aquest plat, modest plat , ideal per l’hivern.

Read Full Post »

 

25 sense Espriu és una proposta de Roser Caño, del blog Antaviana

 

De entre les diverses obres de Salvador Espriu m’han restat al cap i he anat rellegint la poesia de: La pell de brau, Cementiri de Sinera ( no em fan por els cementiris, em fan més por certs vius que fan del silenci paraula i de la guerra projecte de vida) i el Llibre de Sinera.

Pel que fa a la prosa Les roques i el mar, el Blau van ser una capbussada en la mitologia grega i naturalment, Laia. I sense oblidar el teatre a Primera història d’Esther.

25 anys després de la seva mort se’l continua considerant Poeta Nacional de Catalunya. Per a mi, no l’únic, però sí imprescindible.

Nogensmenys allò que se m’ha fixat més de la seva obra ha estat la veu de cantants que han musicat la seva poesia, cançons que em vénen al cap quan inicio: Estimat Rosselló…

La meravellosa dedicatòria a l’amic Bartomeu Rosselló-Pòrcel , La barca del temps a la veu de Marina Rossell i també una versió de Laura Guiteras, i la recitació de Sílvia Cóppulo.

 

 

La barca del temps (Àudio)

Ramon Muntaner m’apropà al poema No convé que diguem el nom


 

Provarem d’alçar en la sorra
el palau perillós dels nostres somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el temps del cansament,
car sols així som lliures de combatre
per l’última victòria damunt l’esglai.

 

 

Al llibre Les hores, Perquè un dia torni la cançó a Sinera , un cant de desesperança on al final entre la por de morir resten petites escletxes de llum:

Només fràgils mots

de la meva llengua,

arrel i llavor.

Però de la imatge que se l’ha volgut donar de pessimisme i de reconciliació asimètrica, jo em quedo amb la seva fina ironia i sentit de l’humor que ens va donar en mesurades dosis com a I beg your pardon en versió de Raimon i La Trinca

Gràcies a l’Ovidi amb l’assaig de càntic al temple , el Ramon Muntaner a Perquè torni la cançó a Sinera , La Marina o el Raimon :

he mirat aquesta terra amb els ulls de Salvador Espriu

 

Read Full Post »

Amb aquest article inicio una mostra, no exhaustiva, del vocabulari i les expressions pròpies de la Cerdanya. Tot i així poden ser compartides amb altres territoris de parla catalana. Recollir-les, catalogar-les i POSAR-LES EN CIRCULACIÓ és una manera de mantenir viva una llengua en un territori i mantenir una riquesa cultural i una manera de veure i entendre el món.

El primer recull m’ha arribat d’en Josep Batallé , mestre gironí, i les ha recollides a Das:

Serrera: piló de llenya, ben posada per a cremar a la llar.

Tenall: Nus de la fusta.

Rostita: Rosta de cansalada fregida que es menjava en la berenada del Dijous Llarder.

Fites: Dolor a les articulacions dels dits de la mà produït pel fred.

i per acabar a Bellver es fa servir l’expressió anar a Talló. Si no ho sabeu, Talló té l’església més gran de la Cerdanya, per això també se l’anomena la catedral. Ara bé, quan diuen això no s’estan referint a una visita turística o a un aplec, que n’hi fan. A la vora de l’església, a l’espai de la sagrera es troba el cementiri. Ho enteneu ara?

Read Full Post »

HORES IL•LUMINADES


147è joc literari Bloc J.M.Tibau

( M’exalta el nou i m’enamora el vell. J.V. Foix )


Escolta ufanós i altiu fanal

Solitari i lluny de germans de foneria

Arrelaràs

Seràs far

Seràs testimoni

Seràs refugi.


Quan l’infant faci les primeres passes

Li dibuixaràs caòtics corriols.


Quan la calor fongui les pedres

T’abrigarà l’ombra de la ribera veïna.


Quan s’acostin mans amb dits entrellaçats

Aclucaràs i seràs lluna d’amor.


Quan amb tentines la colla riallera hi arribi

De jotes joliues seràs festiu i mut escenari.


Quan les aigües embravides t’amarin

Seràs refugi d’ànimes espantades.


Quan lo riu sigui en perill de mort

Teles plenes de vida t’abraçaran.


Quan restis sol , silent i a banda

de música els pardals ompliran versos.


Quan el rovell es dibuixi als teus peus

el mestral gronxarà el teu cos

i la saviesa il·luminarà el teu cap.

Read Full Post »

Quan el glaç irromp a la llar de les dones d’aigua,

petrifica saltants i gorgs.

Quan la gebrada de la matinada les abraça

per cabells, notes i cançons.

Quan les goges s’esllangueixen a les llars albes

entre corglaçats quers d’aigua.

El pacte etern amb els humans es renova,

un bany secret a les termes vesprals.

Un petó fa aigua la lluna d’hivern.

Read Full Post »

Vagi per avançat que els meus articles en aquest bloc rarament tracten de temes educatius: escoles de la Cerdanya , endevinalla de tardor . N’hi ha blocs a cabassos d’educadors i educadores que en parlen sobre el tema, que ho fan molt bé i jo m’estimo més que l’orientació d’aquest bloc tingui un caire més personal.

Un cop avisats, vull fer esment que una de les satisfaccions més grans de veure créixer nois i noies és quan llurs ments van paral·leles als cossos i a vegades els avancen amb escreix. Gràcies a les iniciatives blocaires d’en Jesús Maria Tibau (Tens un racó dalt del món) he tingut la “insensatesa” de portar les seves desdefinicions a l’aula . Analitzar la llengua, aprendre nou lèxic, definir les paraules i recrear-les ha format part de les activitats que he realitzat.

Una mare de pocs “estudis” i força lucidesa insistia al seu fill que estudiés i treballés a l’escola a fi i efecte d’evitar que el cervell s’assequés. Jo, modestament, intento reprendre aquest fil tot potenciant la creativitat, la curiositat, treure-li el suc a les paraules i jugar amb elles, retratar el detall d’un instant fugisser…

Les activitats d’aquests dies es podrien definir com d’activitats desdefinitòries . Per cert, a què espera l’IEC per incloure aquesta paraula al catàleg de neologismes?

L’epidèmia, o millor dit, pandèmia que s’encomana més ràpid i amb més extensió, ha començat i aquí hi ha alguns símptomes:

Què és un ESTOITX ?

Solució: Calaix per guardar esternuts

Llampega: una pega que de nit fa llum.

Deshola: dir adéu.

Plastissarra: pissarra on es pot escriure amb plastidecor.

Esmorteir: es va morir ahir.

Olinfinit: arbre mil·lenari

Expintor: pintor extingit

Or-dinador: or que engreixa menjant.

DESDEFINICIONS

Les autoritats sanitàries i educatives en recomanen un ús moderat

Read Full Post »

Darrera abraçada

Desdefinits cristalls de neu a l’artiga

cerquen a l’obac  del bosc recer.

Es fondran en una càlida abraçada

que de bell nou, maternal,

els durà a la mare terra.

Read Full Post »

Quan un parla de l’Altaveu sap que és a Sant Boi, si es tracta del festival de Música Viva ha de fer cap a Vic, si és la Fira d’espectacles d’Arrel Tradicional s’apropa a Manresa, si veu anunciat el Festival Internacional de Música Popular Tradicional va a raure a Vilanova i si sent a parlar del Barnasants …. va bé per anar a Sants!

Aquest festival va néixer fa 15 anys a Sants, però a mida que ha anat sumant edicions ha anat de rebaixes i només ha deixat alguna actuació testimonial a la vila que el va veure néixer. Les Cotxeres de Sants acullen algunes de les cites. La resta i gran majoria d’actuacions es fan fora, com per exemple a Terrassa, Badalona o Girona.

Això no treu l’alta qualitat dels grups i cantants que hi actuen, però palesa una manca d’infraestructures culturals de diferents formats i una manca de sensibilitat envers la vila ( ara barri de Barcelona) que va donar origen a aquest festival.

Potser els patrocinadors i institucions consideren que no vesteix gaire? Potser és la manca de locals dignes a Sants?

Mentre, l’antiga dita que feia referència a viatgers que quan davant de diversos camins preguntaven “Vaig bé per anar a Sants? ” , pren actualitat quan algú vol anar a alguna espectacle d’aquest festival i ha pres un camí equivocat.

Així doncs, si hi veniu, feu-ho amb temps i un bon plànol.

Read Full Post »

ONES EN VIA MORTA

Així les voldria un client prêt-àporter d’un sastre?

Així les voldria una portadora d’elegants bosses de senyora?

Eixiu descarades a places i carrers

Corregueu per vies que mos uneixen

Read Full Post »