Haikú targarí

Tens un racó dalt del món ens proposa el 271è joc literari a partir d’aquesta imatge a una paret de Tàrrega.

De pedra vista,

talaia endurida.

Cal records tendres.

 

Read Full Post »

Haikú celest sota zero

Núvol del nord,

 el cel esgarrapa.

Cop de torb, l’ànima 

 

Núvol radiant
pel cel s’escampa.
Gotes de fred.

(Carme)

Read Full Post »

Taula sense gerro

Benvinguts a taula.  On cap obstacle visual destorbi la conversa, res a amagar, res a retreure, amb permís de la pluja i de les autoritats….

La Plaça del Diamant

(Quan els gerros només servien per adornar i eren de més qualitat)

Fins el minut 2:00

Read Full Post »

Ruïnes

Relats conjunts ens porta a les ruïnes, arquitectòniques, que no pas afortunadament a la ruïna moral, econòmica, social i nacional.

Lluís Rigalt i Farriols, Ruïnes, 1865

L’inici de la construcció d’un parc temàtic va anar precedit d’una llarga tirallonga de projectes, promeses, declaracions i requalificacions. Tot això acompanyat de canvis normatius a la carta.

Malgrat la ferma oposició, sempre hi ha algú que es pensa que farà negoci venent les seves terres i amb el morro ben untat per Mantègason es convertí en rendista a la gran ciutat.

No trigaren en entrar màquines a treballar als terrenys: remoure terres, abocar runa de la que no se sap on llençar per a fer talussos, construir accessos al no res i que venien des d’enlloc, desviar cursos d’aigua, substituir la fauna autòctona per voltors encorbatats.

Unes grans tanques publicitàries omplien la zona amb imatges pretesament paradisíaques del projecte, la terra de la gran promesa es dibuixava en una promoció sense parió.

I es començà a edificar una reproducció de la gran perla del projecte: el Casino pilot. A l’acte de la primera pedra, les autoritats es fotografiaren amb cascos d’obrer, d’aquells que queden tan bé. Alliçonant que aquella oportunitat només passava un cop, ompliren planes de discursos sobre el gran negoci que posaria el país dalt del pedestal.

Però a ells també els arriba el conte de la lletera, encara que el gerro li toqui pagar-lo als de sempre. El núvol de societats, unions temporals d’empreses i crèdits a dojo s’esvaí com fumerol a la primera ventada quan es tancà l’aixeta, que ja va néixer rovellada.

Ara tot resta ben empantanegat, amb els terrenys ben contaminats, la terra serà improductiva durant dècades. 

Només uns agosarats joves pagesos tornen a refer la casa encara que sigui per la teulada. Han plantat faveres, que són molt sofertes, i si tot surt bé, esperen acompanyar-les d’una bona botifarra, mentre arromangats miren de reüll els que han empudegat l’horta.

Read Full Post »

Existència en gris (269è joc literari)

En Tibau ens proposa una participació literària a partir del fragment incial de Stardust Memories d’en Woody Allen

Alguns dies la vida li passava pel davant en blanc i negre. Sol, entre una massa silenciosa, feia un inventari de la seva vida. Rere una mirada entelada es preguntava:

És el gris el color de la tristesa?

Les grans nuvolades quan es van enfosquint, són records de malenconia?

Els records tenen música de jazz?

Es pot canviar d’andana i pujar al tren de l’alegria sense bitllet o, si més no, abonant la diferència?

És obligatòri riure sempre i ser el bufó de la cort per a ser ben valorat?

La nostra existència es desenvolupa a un espai del que no podem sortir i en el que tenim les cartes marcades?

Les crisis existencials estan repartides equitativament?

Només existeixen els moments màgics en el cine?

El somni humà de volar es limita  finalment  a  fer unes poques voltes per sobre d’un abocador?

És imprescindible saber la destinació per a viure en plenitud el viatge?

Read Full Post »

Aquarel·les

La Carme, de Col·lecció de moments, també ens transforma les fotografies en aquarel·les. Aquí,  la fotografia de l’antiga estació de Riutort-Gabarrós (Alt Berguedà) pren vida de nou, on la natura transita per una finestra, que grafiteada, resta oberta al passat. 

Gràcies Carme, ets un sol.

On estació i tren es feren fum, 

el viatger sent fred als peus.

Nu de maletes i passat,

ignora horaris i destí.

A través d’emmarcada ribera,

feta de fusta morta i viva,

en testa alçada clou els ulls

per guaitar una primavera…

… lluny,

confós el baf  amb l’albada,

se sent un xiulet apagat.

Read Full Post »

Enderrocar la memòria

1924-2013

No ha pogut arribar al centenari.

La finca cedida ( al bisbat?) per a fins socials ha acabat així…

.

Si enderroquen la memòria, ens fan més orfes socialment.

Per a més detalls, blog Memòria de Sants.

Read Full Post »

Any de neus

D’un rebrot d’un om mort neix una nuvolada. Amb saba nova regala energia que cobreix de blanc comes i fondals.

 

 

 

Read Full Post »

Kamikaze

Amb la següent imatge, en Tibau ens proposa el 268è joc literari de Tens un racó dalt del món Aquesta eina per podar es diu kamikaze. Quan parlo de podar em refereixo a rosers i petites branques, ja que el que cal per tallar l’arbustos corruptus ni el millor equip d’aizkolaris bascos ni un lot complet de serres elèctriques farien molta feina.

Barcelona, Fòrum de les Cultures 2004

Un grup de japonesos pujà a Barceloneta en direcció al Fòrum. L’habitual banda de carteristes, ben amatents, rodejà la carnassa japonesa.

Aquells orientals anaven proveïts de càmeres, mapes, gorres i feien un somriure complaent quan algú els adreçava alguna paraula. Per a la banda de pispes eren presa fàcil i el grup encara s’estava ubicant mirant quin era el trajecte fins el Fòrum. Els anaven encerclant amb dissimul entre mirades de complicitat. En aparença es tractava d’un grup més de víctimes alienes a la BTB (Benvinguda Turística a Barcelona)

El més vell del grup d’orientals era un vell kamikaze que va sobreviure, després de caure al mar a pocs metres d’un cuirassat americà, la tripulació del qual el va salvar traient-lo del mar i, donant-li una segona vida, l’alliberà en acabar la 2a Guerra Mundial. Aquí no s’acabava la seva llista de serveis a la pàtria, havia participat al raid sorpresa de Pearl’s Harbour i quan van anar mal dades havia resistit a Iwo Jima i Gualdalcanal.  A l’actualitat era president de l’associació d’ex-màrtirs suïcides per l’Emperador del Japó. Havien rebut una bona subvenció per voltar per Europa i visitar escenaris de guerra tant de l’Eix com dels aliats.

Així, aquella venerable persona es va treure amb parsimònia un mocador vermell i blanc d’una bossa d’esports i, cerimoniosament, se’l lligà amb posat d’honor pel seu front. Els companys de grup el miraren amb veneració i acotaren lleument el cap mentre ell tancava els ulls i feia una profunda inspiració.

En un tres i no res, els atacants dels dits llargs, tot i mantenir els dits intactes, varen trobar-se amb els braços torçats en una posició relativament antinatural i ben dolorosa inclús per al protagonista que en aquell precís instant s’ho mirava esglaiat.

Tot i succeir en segons, algú des l’altra punta del vagó, malgrat tenir els cascos posats, va creure sentir la tornada d’una cançó del vell rocker Miguel Ríos que repetia Banzai a crit pelat.

Read Full Post »

Pelegrinatge cerdà (28a endevinalla)

A aquest indret ja va portar l’any 1906, sense tren groc, en Narcís Oller a la Pilar Prim.

Tradicionalemt ha estat un lloc per acollir pelegrins. Ara, però, el pelegrinatge principal és per entrenar, com el que el fan esportistes com el corredor de muntanya Killian Jornet de Lles, el campió  de natació Camille Lacourt de La Cabanassa o el biatleta Martí Fourcade de La Llagona.

Read Full Post »