La nit queia emblanquinada per un mar trist de flocs de neu que voleiaven davant de la finestra de la masmorra. Tant feia que fos la nit de Nadal, el baró era inflexible i la sort del reu estava escrita a un fred pergamí. La signatura i el lacre segellaven una impossible marxa enrera. El capellà visita el pobre condemnat i escoltà a un racó, capcot, la darrera confessió. L’ego te absolvo era un consol ineficaç en afers terrenals. El carceller de mirada fosca i ànima d’esclau tampoc s’entendrí abans dels darrers minuts, ni tan sols li hagués passat pel cap oferir una cigarreta com a darrer desig (Difícil desig d’acomplir si ni tan sols Amèrica i el tabac amb ella havia estat descoberta pels europeus )
La nit de Nadal avançava i una claror que no provenia de l’exterior il·luminava amb tristesa la cel·la. Al cap del comdemnat pobre unes paraules arribaven arrossegant-se i li oferien, abans de la comdemna eterna, un darrer desig.
A fora el Cant de la Sibil·la estava a punt d’iniciar la seva lletania, abans d’aribar a l’estrofa:
Los puits y plans seran iguals
allí seran los bons y mals
Reis, Duchs, Conptes y Barons
que de lus fets retran rahons.
El condemnat, pobre, demanarà un minut més de vida que el baró, després comfortat el desig acomplert, ja podrà reposar tranquil.
PD. Aquest cant seria prohibit anys més tard per la jerarquia, on s’és vist que rics i pobres hagin de passar pel mateix sedàs?
Minut 5:30
PRESENTACIONS
11 de juny Vermut literari al BARRA LLIBRE (Sants- Plaça d'Osca/Carrer de Riego)
LÍNIA GROGA, un batec sota la ciutat
POESIA TMB ONLINE
ÀLBUM FOTOGRÀFIC CERDÀ
Regal de la Carme
La Cerdanya des de Can Fanga 