Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Sardenya’

La nit queia emblanquinada per un mar trist de flocs de neu que voleiaven davant de la finestra de la masmorra. Tant feia que fos la nit de Nadal, el baró era inflexible i la sort del reu estava escrita a un fred pergamí. La signatura i el lacre segellaven una impossible marxa enrera. El capellà visita el pobre condemnat i escoltà a un racó, capcot, la darrera confessió. L’ego te absolvo era un consol ineficaç en afers terrenals. El carceller de mirada fosca i ànima d’esclau tampoc s’entendrí abans dels darrers minuts, ni tan sols li hagués passat pel cap oferir una cigarreta com a darrer desig (Difícil desig d’acomplir si ni tan sols Amèrica i el tabac amb ella havia estat descoberta pels europeus )

La nit de Nadal avançava i una claror que no provenia de l’exterior il·luminava amb tristesa la cel·la. Al cap del comdemnat pobre unes paraules arribaven arrossegant-se i li oferien, abans de la comdemna eterna, un darrer desig.

A fora el Cant de la Sibil·la estava a punt d’iniciar la seva lletania, abans d’aribar a l’estrofa:

Los puits y plans seran iguals
allí seran los bons y mals
Reis, Duchs, Conptes y Barons
que de lus fets retran rahons.

El condemnat, pobre, demanarà un minut més de vida que el baró, després comfortat el desig acomplert, ja podrà reposar tranquil.

PD. Aquest cant seria prohibit anys més tard per la jerarquia, on s’és vist que rics i pobres hagin de passar pel mateix sedàs?

Minut 5:30

Anuncis

Read Full Post »

A l’estiu de 1960 es va fer des de Catalunya a l’Alguer l’anomenat viatge del retrobament. En aquella trobada el poema “La barca del temps” va navegar en aquella expedició. Era un poema escrit per Salvador Espriu al febrer de 1960 i estava dedicat a l’amic de joventut, Bartomeu Rosselló-Pòrcel que morí als 24 anys i, a la vegada, al poble alguerès.  

Aquí escoltareu les versions recitades i cantades, no tenen preu.

Estimat Rosselló

si podies venir

amb la barca del temps

amb el vent de llevant

a l’Alguer.

I senties amb mi

com és viu i arrelat,

i tan clar,

aquest nostre parlar

català de l’Alguer.

 

Com et diu el teu nom

i somriu

la ciutat de l’Alguer,

allunyat amic meu

que ara ets

als xiprers,

a l’indret on comencen

a obrir el record

i el veler i el camí

que et va ser

sempre car,

el camí de la mar

de l’Alguer.

 

Si podies venir

amb la barca del temps

amb el vent de Llevant,

amb la barca del temps.

 

Com et diu el teu nom

i somriu la ciutat,

allunyat amic meu…

 

Allunyat amic meu

si podies venir

amb la barca del temps…

barqueta

Barca a un carrer d l’Alguer

Read Full Post »

Fent camins entre la boira, hi trobem entre somnis i realitats, una casa.

Amb aquest poema, la poetessa algueresa Anna Cinzia Paolucci “Lliri blanc” guanyà el  premi de poesia Rafael Sari 2009

LA CASA DINS LA BOIRA

Amb passos atutits de gat
refaig el camí
que condueix a la meva casa.
Em delecta des del cel
el somriure de l’arc llunar,
la fantasia d’una titella de llum.
On vaig la nit és encara més fosca,
el plor és encara més amarg.
El meu nom és ningú i
la meva casa és dins la boira.
Sense remor els meus passos,
sense veu les meves paraules,
sense fils la meva vida.
Recórro el vent amb la mirada
ballant lleugera sobre l’ànsia de la tarda.
La boira s’imprimeix
com silenci a la meva pell,
m’envolta entre els seus braços freds.
Em despulla dels colors,
em priva del respir.
M’ajeu en un bressol eteri
i dins el somni me’n volo.
A fora el vent gemega,
el món plora.

… i els Sangtraït posaren lletra i música a una fantàstica balada.

Read Full Post »

Avui TV3 ha deixat anar que no ha hagut medallistes catalans de natació als mundials de Xangai ( Suposo que es referien a part de les medalles de sincronitzada). Però què ha fet sinó el nedador de la Cerdanya  Camille Lacourt en la mateixa cursa que un nedador de Sabadell ha quedat 4t? Clicar aquí notícia

A vegades pequem d’autocensura i si un no té carnet espanyol ja no és català. ( El nedador Camille Lacourt  Info Cerdanya, la medallista als Jocs Olímpics d’Hivern Doriane Vidal , el també medallista Fréderick Bousquet , existeixen i no són invisibles )

També us faig a mans un reportatge sobre un esportista alguerès que va despertar passions a Barcelona en plena dictadura franquista, i que va disputar la final dels Jocs Mediterranis contra un esportista de …… Madrid . ( Salvatore Burruni el boxejador català d’Italia.)

    *         *       *     *     *     *     *     *    *

“Altres”  no tenen tantes mànies i s’apunten a totes.  Us enrecordeu de Juanito Muehlegg   Premi Príncep d’Astúries de l’esport?

Read Full Post »

Aquí us deixo també un enllaç de la blogaire algueresa Anna Cinzia Paolucci. A les entrades del mes d’abril, ens va deixar aquest meravellós conte : Res és casualitat , relat ple de realisme del que significa l’alliberament per als italians. Abril símbol de llibertat com també ho va ser un 25 d’abril per Portugal o , malgrat tot, la trista commeroració pels valencians ( Ja sabem, quan el mal ve d’Almansa a tots alcança)

Read Full Post »

La jove, i de joves, associació algueresa segueix treballant i penjant vídeos. Aquest ens desitja bon Nadal ( ja sabeu que l’Alguer malgrat Ryanair queda lluny ) i sobre anuncis coneguts i molta voluntat fa recreacions en alguerès.

Articles anteriors amb els primers vídeos: Massa bona, la gasosa de l’Alguer

Associació Massa bona algueresa

Read Full Post »

Des de l’Alguer ens arriba una onada refrescant.  Un grup de joves han tingut una idea maca en els dos sentits (en català de Catalunya vol dir bonica i en alguerès boja )  Per què no la tasteu? Clica i descobriràs el secret de la font: Massa bona

Los de Massa Bona no se ferman en aquí. També aquí han pescat enmig del vocabulari de les expressions populars alguereses. Lo segon vídeo és estat filmat aqueix estiu. ( Alguer.cat notícies )

L’Alguer, ciutat catalana de Sardenya

Antoni Canu: artesà de la paraula

Estampes alguereses

50 anys del retrobament

Read Full Post »

Older Posts »