Encara que ens les posin difícils, endavant que no ha estat res.
Qui comença amb mi?
Posted in pensaments, viatges, tagged cultura, educació, fotografia, llengua, viatges on 31 Agost 2014| 3 Comments »
Encara que ens les posin difícils, endavant que no ha estat res.
Qui comença amb mi?
Posted in 4ratlles, literatura, pensaments, viatges, tagged cultura, fotografia, llengua, llibres, poesia, viatges on 27 Agost 2014| 3 Comments »
Nord enllà, on diuen que la gent també és bruta, desendreçada, inculta, pobra per força, fastiguejada i monàrquica! Conserven la tradició de gaudir de la lectura ni que sigui d’estiu.
El mur i el caminant, per camins inescrutables.
Cadires on s’hi arriba per esglaons de lentes hores.
Ara digueu, escoltant les veus del vent: on t’ho poden dir més alt, però no més clar?
Llegir, tradició obstinada, a la que s’hi atansen infants que no dormen, encuriosits.
Posted in viatges, tagged fotografia, viatges on 22 Agost 2014| 10 Comments »
Un dels fets que criden l’atenció a qui viatja per les Illes Britàniques és la reconversió d’esglésies en restaurants, pubs i botigues.
Així el viatger de Can Fanga, badant per Dublín, s’hi trobà de front un local que reunia aquestes característiques. Les parets carregades d’història eren l’escenari, la nova entrada era ben explícita; però, a punt de fer el pas, s’hi trobà dues senyals de prohibit que afegien un cert morbo a la situació.
Davant dels dubtes, el cel tampoc les tenia totes entre un blau net i uns núvols amenaçadors.
Posted in muntanya, viatges, tagged excursionisme, fotografia, muntanya, natura, viatges on 5 Agost 2014| 2 Comments »
Quan un tresca amunt i avall pel Pirineu, se’n troba alguna de sorpresa. Aigües sulfuroses, fauna que gaudeix del termalisme i flora que s’amaga a les mirades indiscretes.
Gaudiu de la muntanya compartint el secret d’observar-la, admirar-la i respectar-la.
Posted in gastronomia, tagged cultura, gastronomia, llengua on 2 Agost 2014| 7 Comments »
No patiu, no se m’ha anat l’olla ortogràfica quan m’ha donat de ple el círcol del sol al cap, mentre badava recolliint micacos per un badiu.
Tornem-hi, intentaré aclarir tot plegat. Al mític xuixo de Girona se l’anomena tornemi a la ciutat de Badalona. Per què? Possiblement un pastisser d’origen gironí en va començar a fer al carrer del Canonge Baranera i la gent quan se’l menjava, restava tant satisfeta que proposaven de tornar a comprar i menjar-ne un, tot fent servir l’expressió: tornem-hi?
També altres paraules s’han conservat o només s’utilitzen a Badalona. Així les nespres són els micacos que pengen del micaquer. Aquest arbre fruiter es pot trobar en alguns patis interiors que són anomenats badius. Pompeu Fabra que visqué força anys allà ja recollí la paraula al 1932 per al diccionari. I per acabar-ho d’arrodonir al cercle se’l diu círcol, d’aquí l’entitat Círcol Catòlic.