Woody Allen al metro

Per si algú desconeix la dada, Woody Allen li va donar un petit paper als inicis de la carrera de Silvester Stallone. Sota la ciutat de Nova York, Woody se’l va trobar al metro. Dècades després , a Barcelona, seguint el trajecte de la línia groga van sortint lentament des del túnel nous personatges que potser des de la ficció són superatss per la realitat.

Estàs preparat per a fer el trajecte amb ells?  Puja-hi

Ben aviat al blog un fragment del llibre Línia groga, un batec sota la ciutat

Read Full Post »

Mareny de Sueca

Tímida flor de marjal

dibuixa, en espill, una albada

bressolada entre canyissars.

Dansa oculta  en laberint de músiques,

emmirallada per esteles aquàtiques

d’oblidades rutes de perxa.

Rere els joncs,

embolcallats en polifonia matinal,

envejoses mirades espien

l’inici dels teus batecs

escrits en mots de foc i vent.

Read Full Post »

Per Mallorca ens ix el sol

Per Mallorca ens ix el sol,
per Mallorca ens ix el sol,
bonica morena,
i per Castella s’apaga,

Quan ix el sol els galls canten,
bonica morena,
quan se pon, callen i dormen.

Qui està despert, viu i parla,
i qui dorm només somnia,
bonica morena;
qui somnia no en treu res
i després es desenganya.

Per Mallorca ens ix el sol,
per Mallorca ens ix el sol,
bonica morena,
i per Castella s’apaga,

Hi havia una volta un poble
que dormia i que dormia,
bonica morena,
i de tant que va dormir
despert i tot somniava.

Cal que pugem al Montgó,
que ixca el sol abans de l’alba,
bonica morena,
cal que vetllem per la nit,
llancem l’engany dins de l’aigua!

Per Mallorca ens ix el sol,
per Mallorca ens ix el sol,
bonica morena,
i per Castella s’apaga,

A Jaume Bonet , Tomeu Amengual i tots aquells que no fan vaga de català.

Read Full Post »

1921 (Relats conjunts)

http://relatsconjunts.blogspot.com/2012/03/banda-de-musica.html

1921 (Barcelona)

Des de la sala de lectura es veia el carrer empedrat, la tranquil·litat, que hi regnava quan el sol començava el seu ocàs, es va veure trencada  per una corredissa d’anarquistes empaitats per la guàrdia d’assalt del General Martínez Anido.

Des de les finestres de la Residència d’Estudiants de Barcelona, acabada de crear, corria la veu de que una nova lleva s’enduria el millor de la joventut al Rif. Ho comentaven preocupats sabent que les protestes obreres es multiplicaven. Quan sentien la paraula Melilla una barreja d’indignació i de por corria per les seves venes. El desastre d’Annual s’ensumava en els joves obrers i també en els estudiants curts d’armilla.

Minuts abans havien estat parlant de practicar un nou esport que venia d’Anglaterra. Li deien rugbi i la seva indumentària escandalitzava els benpensants de l’època. Així doncs, havien d’anar d’amagatotis a córrer amb una pilota en forma de meló pels camps de Sant Boi.

Com un intent de fugida del que passava al carrer, des de la sala de música adjacent el mestre de música posà en marxa un nou gramòfon, encara hi faltaven 4 anys per ser inventat el tocadiscos. En aquell aparell sonà cridanera la Verbena de la Paloma. Alguns estudiants feren cara d’incomoditat en sentir-la. Llavors, un d’ells explicà entusiasmat que als Estats Units uns músics havien creat una nova música, que més tard li dirien jazz, que causava furor. Quan deia el nom de“Duke” Ellington i Louis Armstrong li lluïen els ulls, com si parlés dels déus de l’Olimp. Però l’èxtasi arribava  quan parlava de la Jazzing Orchestra de King & Carter, llavors entrava  en una mena d’estat de levitació, mentre estrafent la veu imitava un solo de trompeta. Després d’imitar una ovació entusiasta, en la que els seus companys llençaven els barrets a l’aire,  es desfeia en elogis per a la banda. Amb els ulls esbatanats i els braços oberts proclamava que eren els reis del Mississipi, que ells eren amos i senyors de l’escenari, uan llegenda vivent, uns veritables reis: tot això en contrast amb l’Alfons XIII, la seva família i la cort de generals que a sobre de mal vistos, eren admiradors d’una música passada de moda.

Read Full Post »

Dia mundial de la poesia (240è joc literari)

Proposta d’haikú 240è joc literari

Pioners passos,

avancen en balanceig.

Infantil desig.

*   *   *   *   *   *

Vers en pont d’aire,

el mot en atzur llisca.

Espera blava.

Read Full Post »

Postals falleres ( i 2)

Arròs negre evaporat

🙂

Premi al traductor !

Pack de supervivència

Tradició i modernitat

El Director de la Cerdanya des de Can Fanga va accedir amablement a retratar-se amb les falleres a la Llotja

Read Full Post »

Postals falleres ( 1)

La redacció de La Cerdanya des de Can Fanga s’ha desplaçat a València amb la intenció d’aclarir alguns dubtes, però encara ha tornat amb més.

SOS ! Necessito que algú m’ho interpreti

Generalitat  = Genialitat = Barbaritat

Alguns ninots estan indignats…

… per tanta retallada.

Els estudiants ben presents.

Una placa molt per sota de la seva dignitat.

Les dunes de Cullera i cases en venda

L’estació fantasma d’Alboraia

Read Full Post »

Microconte de Sant Jordi (Joc de lletres)

TU MATEIX LLIBRES  ens proposa un microconte d’un màxim de 50 paraules  a JOCS DE LLETRES . Ha d’estar basat en el títol i autoria d’algun llibre, però no tenir res a veure.

El dia de la Mercè va anar d’excursió a Sant Marçal. El guió ( – ) previst era menjar allà  entrepans i ous fets al bany Maria. Quan ja tenia el cim a les envistes , un fort cop de vent,  fent un udol, li deixà els cabells de bruixa.

Read Full Post »

Escollir tema (La musa inspiració)

Estic davant el paper o hauria de dir, sóc davant el full?

Això em pregunto alhora que els dits rígids premen maldestres el bolígraf. Segur que en les seves pors a caure s’arrapa a la pell resseca, posant-se insegur i poruc en posició d’escriptura.

Des d’una òptica zenital me’l miro, mai no m’hi havia fixat en detall; d’una procedència oblidada ni tan sols sabia quina era la seva marca. Marca feta de lletres esculpides en rebaix sobre una elegant anella platejada , que separa a parts gairebé iguals el seu cos lleugerament fusiforme.

Puc dir, amb un pèl de vergonya, que mai li he agraït prou la seva abnegació anònima. Trajectòria  lleial amb un expedient sense màcula. Quan la seva primera vida arribava al final afluixà el ritme vital sense deixar-me en l’estacada  en el moment més delicat d’inspiració. Anar a canviar el seu cor fou tot un ritual fins que el més nou tornà a bombejar sobre un vell taulell de papereria de barri.

Com un jove poltre deixat anar sobre frescos prats de dalla m’acompanyà en versos, glosses i proses. Sempre vital suportant un calidoscopi d’estats variables d’ànim que es traspuen, sense possibilitat d’engany,  a través de les meves empremtes. A voltes deixant anar una suor nerviosa, altres estival, que fa complicats els més delicats passos de ball cal·ligràfic. Uns cops retingut amb aspror, altres vegades amb la pell coent d’esquerdes hivernals o períodes de pell deshidratada. En ocasions dansa entre els dits mentre els pensaments van i vénen , això quan decideixen , entossudits, no fer acte de presència i per molt que els cridi es reclouen hermèticament com un secret secular.

També recordo tenir-lo pinçat amb dificultats a causa de l’incòmode dolor, després d’haver fet servir els dits d’esforçat mosso de càrrega de feixugues bosses de compra o de fer precises reparacions domèstiques. Llavors el deixo reposar, mentre els dits inicien una cerimonial exercitació gimnàstica de recuperació.

Quan torno a tenir una mobilitat digna, ens disposem a resseguir amb tinta, invisibles rius plens de signes per descobrir al paper. És en aquest moment on es produeix el drama, que no per anunciat, és menys punyent. Les idees m’han fugit i s’amaguen porugues o díscoles rere un imaginari desdibuixat.

Durant anys hem estat confiats companys de viatges. Avui quan ja som preparats per iniciar un nou camí, resto paralitzat, inert, amb la ment en blanc. El fito de cap a punta mentre sobrevola el paper a pocs mil·límetres. Sé que vull escriure, però sobre què? He d’escollir un tema, tanmateix la lucidesa ha decidit dormir avui entre tenebres.

Read Full Post »

La Font del Gat (Cares del món 7)

De visita a la muntanya de Montjuïc, baixant de la Font del Gat, aquesta cara es va quedar de pedra en veure’m.

Cares del món a la Cerdanya des de can Fanga

Read Full Post »