Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Agost de 2018

Tan local, tan universal

La Rambla és meva, és nostra.

 

Com una mare amatent, ens diu: vine a casa.

A voltes se’ns torna esquerpa, ens expulsa a poc a poc.

Ens fa un preu abusiu per viure-la.

 

L’endemà, ens acompanya al mercat,

que s’havia allunyat dels que nasqueren al costat

i que, avui, dels colors en fa una postal universal.

 

Torno obstinat a la Rambla…

La de l’òpera, abans pels escollits, ara pel poble.

La d’amors platònics i flors impacients.

 

La de Hari Krishnas absents en càntics cadenciosos.

La de creients i descreguts.

La d’indígenes i estrangers.

La de putes i pessebres que una tarda de foc

esdevingueren glaçades estàtues humanes.

 

 

La de la Monyos i l’Ocaña.

La de manis i grisus.

La de còctels creatius i també destructius.

La de porreros i antidisturbis fumant sota l’estàtua d’en Pitarra.

 

La que beu a raig i, per sempre més, en riuada hi torna.

La que tremola imperceptiblement cada dos minuts.

La d’ignorants i saberuts.

La de futbol a l’engròs i droga al detall.

La que somia desperta i desperta del somni.

La d’un país que pocs creueristes coneixen.

La de les quatre barres i la dels barruts.

La d’un poble que plorant resisteix.

La que sense por crida: esperança.

 

No l’ofegaran. No aturaran…

l’artèria de la ciutat i el cor d’un país.

Res m’ha fet ni res em prohibirà de tornar-les a trepitjar.

Tornarem a respirar l’espectacle viu de la gent.

Em miro la gent, miro la Rambla…

ningú és igual a mi i, tot i així, em són tan propers.

Read Full Post »