Arriba la 1a Poesíada a Vilafranca del Penedès

El  dissabte 4 de juny faig el pas del blog a la presencialitat poètica. Participaré al 1r recital poètic pel barri gòtic de Vilafranca del Penedès:
La primera  POESÍADA

Veure Programa

Seguidament: copa de cava Miquel Pons i pastes salades per a tothom

Read Full Post »

Endevinalla del mes de juny (14a)

Arriba el mes de juny quan a Barcelona i Tarragona podem veure aquesta dansa inhumana. Alguns els dia de sega ja fa temps que la ballen. En arribar el mes de juny la tornem a veure ballar sense música i amb gran sentit de l’equilibri.

En temps d’indignació, bé podria ser que la gallineta digui prou i aleshores ens quedem sense l’ingredient bàsic d’aquesta dansa tan nostrada.

      

Solució: L’OU COM BALLA

Read Full Post »

L’escriptor de road movies

De tothom és sabut que Amèrica és la terra de les oportunitats. Fins i tot aquelles persones, que fugen del soroll i de l’estrès de les grans ciutats, hi troben un espai.

El nostre escriptor potser havia estat venedor de cotxes i home d’ordre, on l’autoritat del xèrif era inqüestionable. Potser un trist empleat d’hamburgueseria o un masclista camioner de matèries perilloses. Fins i tot, si hagués nascut dona podia haver estat atracadora de bancs. Totes aquestes coses podia haver estat, i molt més.

Sense encomanar-se’n a ningú i abans que li caigués el món a sobre, l’any 1991 decidí anar a viure, qual eremita, a una cabana al peu del canyó de Moab a Utah.

La senzilla cabana de fusta amagava, però, a dins totes les comoditats modernes, excepte televisió i telèfon. Un parell de cops al mes rebia subministraments i lliurava al seu editor nous capítols de road movies que eren consumits àvidament a tot el país. Alguns guions inclús passaven al cel·luloide de Hollywood.

El que li donava més feina era moltes vegades triar un títol. Podia passar-se hores mirant cap a les muntanyes vermelloses i els paisatges del Far West amb el que convivia a diari sense trobar una frase impactant o uns noms amb aire d’eternitat.

Acabat el seu ultim treball,  es va trobar  en una cruïlla. Mentre dubtava entre posar el nom :   Carretera a l’infern o  Thelma i Louise , un enorme Ford Thunderbird verd descapotable , com caigut del cel, s’estimbà sobre el sostre de la cabana.

I així va ser com acabà una prometedora carrera novel·lística amb un últim text pendent de títol.

Read Full Post »

QUI MOU ELS FILS DEL TITELLAIRE?

(DIÀLEG ENTRE UN TITELLA I UN TITELLAIRE)

(L’escenari està completament a les fosques. Els focus comencen a il·luminar unes mans amb guants blancs que mouen un fils dels que penja un cap de mida humana)

VEU: Això no ho  faràs!!!

CAP: I tant que sí. Tard o d’hora seré lliure.

VEU (Mentre es mouen els dits de la mà enguantada): Agenolla’t

CAP: No vull.

VEU: Agenolla’t o no menjaràs avui.

CAP: Ho faig per obligació, no per la raó. Només ho faig per  força, perquè m’obligues.

VEU: Tots sou igual. Molt protestar, però obedients com xais.

(S’apaga el llum)

Read Full Post »

La Maternitat d’Elna

597 vides ajudà a portar la infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz a la maternitat d’Elna. En temps de mal, ella i un grup de bona gent va ajudar centenars de mares embarassades a donar a llum quan Europa vivia en la foscor. Avui 66 nenes es diuen Elna. Gràcies Elizabeth.

Article amb recreació d’una mare en la deseperança que va trobar l’Elizabeth.

Ocàs de capvespre a Argelers

Read Full Post »

4 moments florits

La Carme ha col·leccionat per a la posteritat 4 moments a partir de la visita a Girona en flors.

.

No en tinc  prou  amb  quatre  moments florits,
sempre  me’n cal algun altre,  
potser  amagat  encara
però  sempre  a punt  de florir.

(Carme Rosanas)

– Gràcies  – em va contestar  el moment  amagat – ningú  no em feia  gaire  cas. (C. Rosanas)

Gràcies a tu carme, a Girona en flors sempre hi ha un moment, un racó, un detall que ens espera entre la marea humana.

Read Full Post »

Per què ploren?

  Ploren per la democràcia?

Ploren pels resultats de les eleccions?

Ploren perquè pressumptes corruptes segueixen manant?

La pregunta del milió:

Per què els esportistes ploren quan es jubilen als 35 anys?

Resposta: Perquè si es jubilessin als 65 deixarien l’empresa amb un somriure d’orellla a orella.

PD: Únic cas que no segueix la norma i que em deixa totalment descol·locat

Read Full Post »

Qui sosté qui?

Ànima de ferro,

aroma  de color.

Verd suport del metall

d’eterna saba endurida.

Antítesi imprescindible:

bell metall

vella flor.

On clou en abraçada

l’ànima a l’esquelet.

Girona en flors

Read Full Post »

Empresari previsor

Tota la seva vida havia estat guiada per la previsió.

 No ens ha d’estranyar , previsor com era, la seva nova creació. Quan va entrar al món de l’empresa, llançà al mercat un nou licor que abans de comercialitzar-se ja estava premiat a les més “prestigioses” exposicions universals.

 

Read Full Post »

El jorn dels miserables

Comencem a entendre el missatge que ve del sud?

PD. Atenció també al punt o.49 ( ell n’estaria ben orgullós)

Read Full Post »