Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Desembre de 2013


Feliç any nou blogaire 2014

Felicitats presencials i virtuals

fELICITACIÓ 2014

Del record i la il·lusió,

fem pas a pas una llar.

On bategui cada esperit,

irrepetible,

i un cor, a l’uníson,

bressoli i doni caliu

a un verd ben viu

de renascudes esperances

fetes de ple realitat.

Read Full Post »

O fallen les màquines o el factor humà hi posa molt de part seva.

Després de l’informe TREPITJA, que a causa de la inclinació de la torre de Pisa va caure de morros a les Illes Balears, us adjunto detall d’una traducció d’un llibret de la Vanguardia, del paratge anomenat els Ullals d’en Baltasar. Qualsevol li diu alguna cosa al tercer rei de la tradició, està que mossega, no m’estranya que amb aquest nom aquestes surgències d’aigua dolça siguin un paratge natural gairebé desconegut pels de fora del Delta de l’Ebre.

(més…)

Read Full Post »

Herois del fred

DSCN8892

A voltes no sabem per a qui són les dedicatòries dels espais públics. Molts cops el pas del temps amaga les intencions inicials. Només el dia a dia i la dura quotidianitat  ens dóna alguna pista.

Els jubilats cerdans no deixaven de fer la partideta de dòmino, sense que el fred gèlid als que ens aboquen les elèctriques els tirés enrere. 

Read Full Post »

La Fira del Gall negre de Vilafranca també té una altra cara, la dels protagonistes convidats a taula. Vet aquí un escoltant “Ara ve Nadal” amb la mosca darrera de l’orella.

mosca orella

Ànec mut a punt de recuperar la parla (Ombra preocupant)

ombra preocupant

Operació aviària de canvi de sexe

???????????????????????????????

Poc estudiosa.

???????????????????????????????

Read Full Post »

A partir d’aquesta obra del pintor rus Seguei Ivanov, el blog Relats conjunts ens proposa una activitat de creació literària.

Serguei Ivanov, Negociació al Campament dels eslaus orientals, 1913

Monòleg al mercat d’eslaus orientals

Avui estic de molt mal humor, com em posin un tàrtar pel davant me’l menjo.

A la propera de canvis enviaré el conseller bizantí a pastar fang. Que es limiti a fer les recomanacions pertinents i punt, per a això li pago.

L’última atzagaiada del setciències és dir-me que tornarà a renéixer l’Imperi d’Occident, il·lús nostàlgic dels romans és el que és. Això ja ha estat la gota que vessa el got, després de portar tota la setmana augurant que l’esclavitud canviarà per complet. Qui és el sonat que es creurà que els esclaus cobraran un salari a final de mes? La que més m’ha fet riure, per no plorar és quan va predir que estarien sobrealimentats asseguts a cases de propietat, quasi m’ennuego amb la cuixa de cabrit que m’estava cruspint.

Un visionari malaltís, no el puc qualificar d’una altra manera. Només a ell se li ocorre dir que sabran llegir…però, ara que hi penso, si allò fos realitat ja ens n’encarregarem de què no entenguin ni fava del que llegeixen.

Ja m’ha remogut els budells amb les seves visions. Ja m’ha donat el dia, avui que volia gaudir del mercat d’esclaus.

No, no vull aquest esclau que gosa imitar-me la barba que m’heu plantat aquí davant, que el retornin al seu origen i el pelin!

Read Full Post »

???????????????????????????????

Després de cada posta, una albada espera frisosa.

Read Full Post »

DSCN7511

 

El personatge se sentia ofegat fent braçades sense trobar la paraula on agafar-se, sort que l’escriptor havia buidat el dia abans la piscina d’idees.

Read Full Post »

L’obra d’en Ramon Llull, que ha tocat amb amplitud una gran diversitat de coneixements, ha deixat força empremta a nivell: filosòfic, matemàtic, teològic, lingüístic i, també, donant nom a escoles, estudis, universitats, càtedres…

Possiblement alguna assessora ministerial no s’ha assessorat que fa temps ens deixà d’aquest món, deixant-nos això sí, un més que extens llegat ( Més informació a Diari de Mallorca)

Per sort, pels que ens agraden perles poètiques, el Llibre d’amic e amat ha arribat en cançó  als nostres dies de la mà i la veu del grup Espiral d’Embulls (Per que algunes de les coses més bones duren tan poc?, em pregunto)

http://www.youtube.com/watch?v=4Z5OCVhgm1Q

Read Full Post »

En Marc Moreno ens submergeix en un laberint de caràcters foscos amb la novel·la Independència d’interessos que no es poden deslligar de la nostrada realitat del dia a dia.

En uns moments en els que la història s’accelera, es tracta d’una temàtica oportuna amb un rerefons d’interessos enfrontats que formen part de la trama. El Vallès és escenari d’uns fets que poden capgirar moltes coses.

És difícil deixar la lectura, enganxa i el ritme es va accelerant fins entrar en uns tobogans desbocats.

En canvi, la resolució d’algunes situacions resta oberta. D’altra banda, són sorprenents els papers d’unes treballadores, “gates maules” o mosquetes mortes, amb perfils molt discrets, però intervencions decisives.

De fet, la novel·la dóna per molt més amb aquests darrers personatges. Sorprèn també el paper d’un fill del milionari amb el futur assegurat, però amb un ressentiment covat durant anys.

No se sap molt bé el paper d’alguns cossos militars, que no fan més que embolicar la troca. La coincidència del cas amb la consulta per la independència ni vinculant ni significativa en aparença, complica les investigacions d’allò més.

Fins una determinada pàgina no apareix el cadàver. Encara que ja feia estona que a les reunions ja es demanava sang i fetge, no se sap ben bé per què.

Molt bo el paper de polítics amb el pas canviat i ideals cap per avall i el de la periodista, que encara podia haver tret molt més suc de les confessions privades de la regidora. Mentre que el Conseller de torn queda ben retratat, pot ser de qualsevol partit i època.

El fil de la investigació de les mosses que tallen el bacallà és ben trenat, tot i que expliquen massa als convidats de pedra que només fan que posar pals a les rodes.

Curiosa la col·laboració dels espies, no hi havia res més íntim amb la cap de la investigació dels Mossos?

La Berta Fabregat dóna per més episodis i una bèstia que apareix pel mig del sidral, també…

 

Lectura de novel·la negra recomanada i ben actual(Llibres del delicte) La podeu trobar a l’Espai Literari de Gràcia.

Read Full Post »

Les relacions entre en Micky i la Mini s’anaven complicant. Només el frec ja els feia mal, amb la cara pagaven. Algú els havia desitjat un camí de roses, però s’oblidà d’especificar que el trànsit per la tija era espinós.

???????????????????????????????

Read Full Post »

Older Posts »