Carnaval 2015

Antaviana ens proposa escalfar motors per carnaval

Festa efímera,
ser colors sobre gris.
Desclosa ànima.

Read Full Post »

Una part de la BCN negra a Cendres del passat

Cendres del passat també hi circula en alguns capítols entre el gènere negre i criminal i la bona gent. El fragment que us deixo s’ubica a la foscor d’un carrer de Sants, a Barcelona, durant la negra nit viscuda a les dècades de la postguerra.

 

… L’home aixecà la vista per saber d’on havia vingut aquell soroll.

Dins de l’escala se sentien unes passes decidides que baixaven els graons. Abans que no s’obrís la pesant porta que donava al carrer, l’atacant s’apujà els pantalons apressadament i girà cua, escopí a terra i marxà corrents carrer avall, perdent-se en la nit.

La Clara es va anar deixant anar cap avall fins que va quedar asseguda contra la fusta, amb la mirada perduda mirant enlaire un punt indefinit.

—Gràcies… —pronuncià amb un fileret de veu baixa, sense saber del cert a qui o a què adreçava aquell agraïment que li sortia des del fons de l‘ànima.

En aquell moment, el pesat portal de fusta vella s’obrí i un home amb davantal blanc aparegué mirant-se amb sorpresa la Clara.

Es tractava del forner que anava a l’obrador per començar a pastar la farina. Encara perplex per aquella presència inesperada, preguntà qui era i què feia allà.

—Es troba bé? —preguntà amablement, sense deixar la sorpresa i arrugant el front.

La Clara no encertava a explicar què li havia passat. Se sentia profundament avergonyida, bruta; la imatge de qualsevol home era l’última cosa que volia tenir davant dels nassos en aquell moment. Tenia una mirada absent i només pensava a posar-se bé la roba i marxar cap a casa.

—La puc acompanyar a casa —el forner s’oferí amb amabilitat, encara mig endormiscat i sorprès—. Viu a prop? ―li preguntà mentre l’ajudava a aixecar-se.

La Clara apartà desconfiada la mà ràpidament un cop estava dempeus.

—No, gràcies, puc tornar sola. No el necessito.

Malgrat la resposta aspra, el forner pensà que era millor arribar tard a la fleca, un quart d’hora o mitja hora, que no pas deixar aquella dona al carrer en el seu estat.

—De veritat, no cal que m’acompanyi.

—Haig de fer pa, però m’agradaria poder-la ajudar, l’acompanyo fins a casa seva.

Finalment la Clara hi accedí, nerviosa però reconfortada pel to amistós. Se’l veia un home de bona pasta. Tot i haver tingut una experiència traumàtica amb un home segons abans i no voler saber res del sexe masculí, acceptà ser acompanyada. Un cop la deixà al portal, ell li insistí si necessitava res més.

—M’estic a la carretera de Sants tocant a la Plaça, hi seré tota la nit treballant —li digué mentre amb la mà li feia un senyal de comiat i confiança.

La Clara obrí la porta mentre les llàgrimes li lliscaven galta avall. Tancà darrere seu comprovant amb força que la porta no quedés mal tancada. Pujà tremolant l’escala i entrà al pis. Restà una bona estona recolzada contra la porta…

BCN Negra 2015

Forn Baltà

Read Full Post »

Dates anònimes

 

Hi ha carrers d’origens ben desconeguts, aquest d’Hostafrancs en concret coincideix amb la infausta entrada de les tropes franquistes a Barcelona. El cert que la dedicatòria hi corresponia als fets de la Guerra dels Segadors i aixi es feu esment amb claredat a partir de 1980 de nou, per esvair dubtes.

Històricament el carrer s’havia també anomenat 3 de març de 1911 i l’únic fet rellevant que he trobat d’aquella data, és un article de La Vanguardia queixant-se d’una norma educativa on cada curs els alumnes tindrien un mestre diferent…, així com la proliferació d’anuncis per guarir infeccions urinàries, però no tant transcendents com per a merèixer el nom d’un carrer.

Read Full Post »

Nit del 5 de gener

Esclats en lluentors

Boques i ulls badats

Digues-li màgia

 

(Haikú desordenat)

Read Full Post »

Hip, hip, Urra!!!

Relats conjunts ens proposa un escrit basat en l’obra del pintor Peder Severin Krøyer, 1888.

A mesura que la festa avançava, l’alegria i la gatzara es desfermaven.

El Congrés de Filologia Europeu havia tingut sessions molt denses i la delegació francesa tingué la molt bona, encara que xovinista, pensada de celebrar-ho amb els escumosos xampanys; llavors ja celebres pel seu mètode champenoise. Els nòrdics, seriosos ells, no posaren cap impediment a cloure la trobada amb un acte desenfadat, que trenqués la tendència a l’encorsetament purità d’alguns dels delegats escandinaus amb toga i alçacolls.

A la festa, va ser convidat un lingüista basc que, pel seu exotisme, fou el centre d’atenció de ponents i assistents. Se l’havia preguntat amb curiositat pels remots i desconeguts orígens de l’èuscar. Fins i tot, se l’havia acarat amb una filòloga finesa, una de les poques representants femenines. La idea era cercar algun punt en comú entre les dues llengües, alguna remota branca, però, ni així. Després d’un diàleg de sords, només intercanviaren algunes fórmules de cortesia en la lingua franca del Congrés.

Si remota era la base lingüística també ho era l’origen geogràfic del científic. Un caserio perdut de Navarra, anomenat Urra, era la casa pairal d’un modest propietari que tingué la sort d’enviar el fill a estudiar a Iruña (Pamplona) i d’allà, a la Sorbona de París. Amb una gran trajectòria arribà a ser doctor en llengües romàniques, germàniques i eslaves.

L’acte de comiat del grup d’eminències s’animava progressivament i les copes es buidaven més ràpid que no pas s’omplien. Els especialistes en llengües deixaven lliscar les mateixes amb la facilitat que l’alcohol francès els permetia. La sensació eufòrica omplia la casa dels artistes danesos que hostatjava la cloenda congressual. El representant de Navarra pronunciava mots saltejats amb singlots repetitius que altres seguien entre grans riallades. L’hora dels brindis posava la guinda a aquella germanor filològica, amb les copes alçades el basc s’avançà amb dificultat i, sense engegar a parlar, se li escaparen dos hips sonors amb el respongueren amb un eixordador URRA!!!, expressió amb la que ja havien batejat abans al representant pirinenc pel lloc de naixença.

Vist l’èxit de la fórmula, repetiren el brindis fins que el sol queia amb les galtes rogenques sobre el Mar del Nord.

A un racó del jardí, el pintor Krøyer dibuixava quatre idees per a una obra impressionista de la qual només tenia segur el títol: Hip, hip, Urra!!!

Read Full Post »

Armat de llapis

Fa 2 anys justos, vaig escriure un post on la poesia anava armada de llapis. Malgrat tot, només el llapis pot dibuixar un somriure.

Poderosa arma de grafit
brandada amb fermesa
per novella o saberuda mà.
Cap errada és letal,
tanta goma com calgui,
amb ferma escombrada,
i bufant el resultat al vent
per guarir tot mal de llengua.
On poses l’ull poses l’accent.
Donaràs tantes vides com calgui,
en gargot esbossades,
o amb rúbriques  apassionants …
– No em dones opció?
– Mans abaixades !!!
Sobre el paper !!!
Rendiu-vos als mots !!!

 

 

Read Full Post »

N’hi haurà prou carbó?

Que ningú esvaeixi les teves il·lusions. Extreure el carbó fou una feinada, repartir-lo, el camí per fer net.

Read Full Post »

Què he llegit el 2014?

Passades aquestes festes energètiques, inclòs el 9-N amb un altre tipus d’energia, us faig a mans una relació de lectures que he fet al llarg de l’any passat.
Uf !!! No tot el que voldria. Els blogs han passat a ser una primera referència, malgrat una certa decadència del món blogaire, per culpa del Twitter i dels WhatsApp? Vés a saber!
En espera de més suggeriments, aquí les teniu:
1. El joc dels miralls de l’Andrea Camilleri
2. El hombre de los circulos azules de Fred Vargas
3. Legado en los huesos de Dolores Redondo
4. Cuentos de horror d’Edgar Allan Poe
5. Dos dies de maig de Jordi Serra
6. El tant per cent de Rafael Vallbona
7. Les ànimes grises de Philippe Claudel
8. Gàbies de vidre i pols de Montserrat Aloy
9. El noi del costat del padrí d’en Tibau
10. En la pols de l’aire de Jordi Dorca
11. Autisme, trenquem el silenci amb la poesia de Col. (Marta Pérez i d’altres)
12. Misión Cervantes de Brad Thor
13. Les millors històries sobre gats de Kipling, Twain, Highsmith i d’altres
14. 300 cops de falç d’Ana Riera
15. L’analfabeta que va salvar un país de Jonas Jonason

16. La tropa del arco iris d’Andrea Hirata
17. Las voces de Marraquech d’Elías Canetti
18. Pels estanys de Cerdanya (Guia) d’Ermengol Orriols

Com podeu observar el gènere negre avança posicions. Només és una pista cap a on pot anar la propera novetat, després de veure la llum la novel•la històrica Cendres del passat i els anteriors relats urbans de Línia groga, un batec sota la ciutat.

Una perla nascuda a partir d’un treball de recerca a Batxillerat de l’estudiant cerdà Ermengol Orriols.

PD. A part d’aquestes lectures ha estat any de rellegir la Maria-Mercè Marçal, en Joan Vinyoli i en Jordi Pere Cerdà.

Read Full Post »

D’enquestes i tertualians

Pere Tàpies fa temps que amb l’opinador ens va treure l’aigua clara sobre les enquestes actuals i sobre experts, opinadors i, en especial, tertualians. No us la perdeu.

 

Read Full Post »