Tan local, tan universal
La Rambla és meva, és nostra.
Com una mare amatent, ens diu: vine a casa.
A voltes se’ns torna esquerpa, ens expulsa a poc a poc.
Ens fa un preu abusiu per viure-la.
L’endemà, ens acompanya al mercat,
que s’havia allunyat dels que nasqueren al costat
i que, avui, dels colors en fa una postal universal.
Torno obstinat a la Rambla…
La de l’òpera, abans pels escollits, ara pel poble.
La d’amors platònics i flors impacients.
La de Hari Krishnas absents en càntics cadenciosos.
La de creients i descreguts.
La d’indígenes i estrangers.
La de putes i pessebres que una tarda de foc
esdevingueren glaçades estàtues humanes.
La de la Monyos i l’Ocaña.
La de manis i grisus.
La de còctels creatius i també destructius.
La de porreros i antidisturbis fumant sota l’estàtua d’en Pitarra.
La que beu a raig i, per sempre més, en riuada hi torna.
La que tremola imperceptiblement cada dos minuts.
La d’ignorants i saberuts.
La de futbol a l’engròs i droga al detall.
La que somia desperta i desperta del somni.
La d’un país que pocs creueristes coneixen.
La de les quatre barres i la dels barruts.
La d’un poble que plorant resisteix.
La que sense por crida: esperança.
No l’ofegaran. No aturaran…
l’artèria de la ciutat i el cor d’un país.
Res m’ha fet ni res em prohibirà de tornar-les a trepitjar.
Tornarem a respirar l’espectacle viu de la gent.
Em miro la gent, miro la Rambla…
ningú és igual a mi i, tot i així, em són tan propers.
Fotografia del Museu Marítim de Barcelona
PRESENTACIONS
11 de juny Vermut literari al BARRA LLIBRE (Sants- Plaça d'Osca/Carrer de Riego)
LÍNIA GROGA, un batec sota la ciutat
POESIA TMB ONLINE
ÀLBUM FOTOGRÀFIC CERDÀ
Regal de la Carme
La Cerdanya des de Can Fanga 