Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘història’

El redactor en cap del blog la Cerdanya des de Can Fanga ha estat premiat amb el segon lloc del VI Concurs de Microrelats del Museu Marítim de Barcelona.

 Fotografia del Museu Marítim de Barcelona

El relat titulat Diari d’un pailebot ressegueix la relació de la nau centenària amb la història de la ciutat de Barcelona.

Anuncis

Read Full Post »

De roses i clavells

També pel País Valencià i el Tio Canya.

Read Full Post »

Fins que tornin a casa.

Aquí teniu la versió en català de la Núria Feliu.

Read Full Post »

Pujant graons, o balcons, l’evolució d’una societat que vol progressar.

Read Full Post »

  

La matinada del diumenge 25 de març s’han d’avançar tots els rellotges una hora.

TOTS?

Bé, no ben bé, els de “rancio abolengo” i fabricació espanyola s’endarrereixen un cop més.

Read Full Post »

https://ca.wikipedia.org/wiki/Raffaello_Sanzio

Raffaello Sanzio, 1518, Autoretrat amb un amic

Relats conjunts ens ha encarregat què ens suggereix aquesta obra.

La redacció del blog La Cerdanya des de Can Fanga ha sortit de nou al carrer per tal de fer un nou exercici de periodisme d’investigació.

Aquest cop a París ha destapat un escàndol que pot fer perillar les bases del Renaixement. Segons  asseguren fonts fiables, sempre ens han fet creure que aquest art es basava en el passat clàssic.

 

Ara entrarem en el cos del delicte. Quan gairebé ningú ha discutit l’autoria de l’obra, encara hi ha un debat apassionat sobre el destinatari de l’obra i, en especial, qui és el jove retratat en primer terme.

El que ha restat fora de la discussió, d’una manera interessada pel lobby col·leccionista, és que el pintor tenia una visió extraordinària de futur. Aquesta obra és la prova fefaent d’aquesta capacitat sobrenatural del pintor italià.

Que amb l’autoretrat la seva imatge passaria a la posteritat, bé. Que seria una destacada obra exposada al Louvre, bé. Però, que estols de japonesos tindrien l’oli anomenat Doble retrat com a nineta dels seus ulls era una primícia en les tendències futuristes de mercat. És més, en el seu dia, l’artista tingué el mecenatge perquè es presentava com un precursor de la ciència ficció. A dia d’avui, la clau no és en el diferent pentinat, que també es nota d’èpoques diferenciades, ni en els clarobscurs, ni en els punys de la camisa; sinó en la revolucionària Minolta SR-T101, coneguda per ser la primera màquina fotogràfica amb obertura automàtica de diafragma.

Observant amb deteniment, de l’home que hi ha en primer terme hi penja un model amb una tan sorprenent similitud a la que portaven els turistes japonesos que es pot considerar un plagi a l’avançada.

No ens ha d’estranyar que des de l’imperi del sol naixent s’hagi encetat una invasió gens subtil d’Europa, per tal de destapar milers de falsificacions en obres d’art esteses per totes les pinacoteques.

 

Aquest cop, gràcies a la intuïció i els nas dels nostres redactors, els successius marxants que han fet l’intent barroer de fer-nos passar garses per perdius han quedat: RETRATATS.

Read Full Post »

Eugène Delacroix, 1830, La llibertat guiant el poble

Relats conjunts ens proposa participar a partir d’aquesta mítica imatge.

En temps d’èpica i d’indignació, de repressió i de solidaritat, d’esperança i d’aquells que volen el retorn al fosc passat, vull homenatjar als que guiaren i guien el poble cap a la llibertat. Aquest cop incloc un fragment del llibre Cendres del passat (Ed. juny 2014), ambientat a Sants (Barcelona) a finals dels 60:

Aquells dies a la parròquia hi havia una gran ebullició. Entrava i sortia gent molt atrafegada. Portaven capses, embalums i grans teles blanques, llençols vells; altres venien amb pots de pintura, brotxes i corrons.

Algun conflicte important s’estava coent a les fàbriques del metall i de l’automoció. Les reunions sovintejaven. Sentia dir a algú que si la fàbrica SEAT esternudava, Barcelona agafaria un refredat considerable.

El partit destinà en Jacques per participar en la lluita des de l’interior. Aquell dia era el primer que treia el nas en aquelles trobades.

En Jacques era allà, estirant un llençol d’un costat a l’altra de la sala.

A l’altra extrem, des de la porta estant, la Clara s’ho mirava amb curiositat.

—Què, ajudes o t’estaràs d’estaquirot tota la tarda? Treu-te l’hàbit i baixa a la terra! —li va dir mentre li picava l’ullet amb un punt de malícia.

A la Clara li vingueren al cap sense voler unes imatges èpiques i desvergonyides a causa del comentari poca-solta i la mirada maliciosa d’en Jacques. S’imaginava voltada de fumeres, cridòria i explosions, es veia brandant un pinzell i un pot de pintura vermella, dirigint el poble a la revolta. Si de veritat s’hagués tret l’hàbit, deixant un pit lliure, Delacroix hauria tornat a fer un tapís per redissenyar la història obrera de Barcelona, fent de la Clara una nova icona transportada directament des del Louvre.

Jacques la feu baixar dels altars dient:

—Has de resseguir aquestes lletres amb el pinzell, compte que no caiguin gotes a fora. Ah, i recorda que comissions va amb dues esses! —li recordà amb èmfasi.

Read Full Post »

Older Posts »