Aperitiu Rafel

Si entreu a la Tor de Querol (Alta Cerdanya) trobareu una convidada virtual del meu aperitiu. Encara que no em fa res fer-lo presencial. 🙂

Read Full Post »

Seiem?

Benaurats els cansats, perquè d’ells seran els trens.

Dita lloable si s’aplica a persones, però d’una lassitud profunda que s’encomana temps ençà a tot tipus d’objectes inerts.

Qui viatja amb freqüència per les diverses línies ferroviàries del país ha pogut observar el creixement d’aquest fenomen paranormal.  Un altíssim percentatge de seients es troben  ocupats per bosses de plàstic, maletins, sabates amb peus, neveretes de pic-nic, jaquetes cansades, carpetes i la més variada pompa i parafernàlia de complements de moda.

Quan s’arriba a un seient lliure em ve al cap aquell inici de càntic que diu: Oh què cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra …  i acabar amb un: Car sóc també molt covard i salvatge… Encara que en arribar a l’objectiu no sobraria celebrar-ho i deixar-se portar per l’eufòria,  posant-se a córrer pel passadís fent l’avioneta amb una samarreta cobrint la cara, fer després una tombarella cap enrere i cloure la celebració fent el pi aguantant-se d’una sola mà.

Read Full Post »

Ànimes de vidre (274 joc literari)

En Tibau ens fa un racó a taula i ens proposa “compartir” unes copes amb ell, amb un abans il·luminat i un després un pèl enfosquit.

Omplim les copes en esclat de festa.

Encara que fràgils com l’ànima,

restarà buidada la tristor

dins escumejant brillantor.

 

En tremolós pentagrama de cristall,

dibuixarem festiva dringadissa,

en dansa de somriures enlluernadors.

 

D’una victòria nascuda pacient

en repòs dins la tenebror,

brindem per assolir el bon desig,

en reflex joiós sobre tel de vidre.

Read Full Post »

Lectures per menjar-se-les

Feliç Diada dels llibres i les roses.

A partir d’una idea comestible de la poeta llaminera, que també ens proposa endolcir Sant Jordi.

Read Full Post »

Microrelat espriuà

Capficat per una profunda crisi d’idees, el poeta decidí fer reformes. Potser era el millor moment per cridar la brigada i en transformar la decoració del despatx, recuperaria inspiració. No se’n refiava, però, i preguntà pels possibles canvis. El cap, home de paraula, impressionat per la gran llibreria, assegurà:

 

—Ens mantindrem fidels a l’estil… També li dibuixarem unes espigues, la mar i un poble. Estem al seu servei.

 

El poeta fent números, preguntà:

 

—Ara digueu, què em costarà la reforma?

Participació a Microrel@ts en blog (Torroella-L’Estartit) Màxim 500 caràcters

Read Full Post »

Sant Jordi, cavaller ferreter

L’entrada al castell de Montecarlo va ser a plena llum del dia.

Brandant la llança, arribà fins la cambra de la princesa, sense que ningú oposés resistència. Al contrari, era una presència esperada i desitjada.

En un tres i no res, enfilat al mirador, el ferrer instal·là de nou la llança de ferro forjat que aguantaria, més que l’anterior, les llargues cortines del finestral de la princesa monegasca.

Read Full Post »

L’art de la pintura (Relats conjunts)

No se li donava massa bé la tècnica del retrat, malgrat la formació a l’escola holandesa. Així va ser que quan rebé l’encàrrec de retratar la dona del mercader aixecà les celles, s’encongí d’espatlles amb una certa desgana i esbossà un somriure. Mai a la vida hagués acceptat l’encàrrec, però la crisi de comandes i una generosa bossa plena de doblers li ajudaren a repensar-s’ho i obrir-se a la negociació. No era un projecte a negligir quan anava tan ben dotat.

A mesura que concretaven detalls la seva idea anava prenent forma. Fou quan rebé la indicació de que tenia llibertat absoluta per dur a terme la feina que veié les coses clares com l’aigua.

En iniciar la sessió, la dama trobà la idea extravagant, però s’avingué a posar d’esquenes. Només afegí una condició mentre posava, donat que no volia avorrir-se i li calia entrar en calor, demanà la roba del pintor, un cavallet i una paleta per anar pintant la majordoma amb el seus instrument i llibre favorits.

De retruc, de cara al futur, la senyora aconseguí evitar les odioses comparacions entre el pas del temps real al mirall i un retrat al·legòric per a la posteritat.

Johannes Vermeer, Al·legoria de l’art de la pintura, 1673

Read Full Post »

Microrelats en tweets (piulades)

El dia 20 hi participo a l’iroom de Grácia a una lectura de microrelats que acompanyarà la presentació del llibre 40 petits plaers de Daniel Ruiz-Trillo.

   

A l’acte hi acompanyaré també a Marta Pérez Sierra, Sergi Oset, Jordi Masó Rahola i Sònia Moll. Per endolcir la trobada no us perdeu la secció de dolços de la poeta llaminera (Maria-Antònia Massanet)

Els microrelats poden ser tant curts, però amb substància, com una piulada al twitter.

Llegenda urbana:

Com una rosa i amb un llibre pel c/Princesa, entrà al metro i anà a la Cova del Drac on cantava la Caballé.

 Li deien drac:

Arribat a H. Clínic, Jordi Caballé feu donació voluntària. Un 23 d’abril, al banc de sang nasqué una rosa.

Read Full Post »

DES-CONCERTAT PER BARCELONA

(Microrelat de 50 paraules)

Poc entès en jazz i òpera, per Barcelona es perdé vora el Castell dels Tres Dracs. Desorientat preguntava com s’anava des del carrer Princesa fins a la Cova del Drac. El sentit de l’orientació anava en paral·lel a la preparació lingüística. Havia sentit que allà actuava la Montserrat Cavaller.

Participació al joc de  Tu mateix Llibres

Read Full Post »

Bons desitjos per l’aniversari

14 d’abril. Bona sort veïns, també la necessitareu.

Read Full Post »